Balaguer

Restes d'artilleria a Balaguer

En els murs del riu de Balaguer, en la zona de la Banqueta encara es poden observar els efectes de l’artilleria.
A Santa Maria de les Franqueses encara es veu un impacte d’obús a l'exterior de l'absis.

Informació: Montserrat Manchó

Tombes i làpides; ninxol de José Monsó

A la tomba de José Maria Monsó, al cementiri de Balaguer, hi resta una inscripció on hi consta que va morir com militar durant la Guerra Civil.

Informacio i imatge: Gabriel Ramon i Molins

Espais de Memòria del Cap de Pont de Balaguer

Font: Tríptic "Espais de memòria. Petjades d'història". Memorial Democràtic i Diputació de Lleida.

Plaques del Ministerio de la Vivienda a Balaguer

 

TIPOLOGIA DE LA PLACA

TOTAL DE PLAQUES TROBADES

TEXT INSCRIT

LOCALITZACIÓ

IMATGE

A4

1

MINISTERIO DE TRABAJO. ESTA CASA GOZA DE LOS BENEFICIOS DE LA LEY DE 25 DE

NOVIEMBRE DE 1944 Y ES DE RENTA LIMITADA

Passeig de l’Estació, 53

J2

39

MINISTERIO DE LA VIVIENDA. ESTA CASA ESTÁ ACOGIDA A LOS BENEFICIOS DE LAS

LEYES DE 15 DE JULIO DE 1954 Y 13 DE NOVIEMBRE DE 1957.

C/ Sant Crist, 81

C/ Sant Lluís, 2

C/ Urgell, 42

C/ Urgell, 67

C/ Bellcaire, 5

Pare Sanahuja, 34

Sant Josep Calassanç, 4

Sant Lluís, 18

Sant Crist, 8

Montsec, 3

Marañón, 9

Gregori Marañón, 6

Gregori Marañón, 4

Gregori Marañón, 8

Urgell, 15

Urgell, 41

Bellcaire, 21

Bellcaire, 11

Bellcaire, 6

Barcelona, 22

Barcelona, 32

Barcelona, 30

Castelló, 14

Pablo Neruda, 3

Pablo Neruda, 4

Pablo Neruda, 5

Pablo Neruda, 6

Frederic Solé, 3

Frederic Solé, 4

Frederic Solé, 8

Almatà, 54

J3

2

Ministerio de la Vivienda. Esta casa está acogida a los beneficios de la Ley de 15 de Julio de

1954 y 13 de Noviembre de 1957 / 13 Noviembre 1957 / 13 de Nobre 1957.

Pare Sanahuja, 10

Barcelona, 26

01

10

MINISTERIO DE LA VIVIENDA. Instituto Nacional de la Vivienda. Edificio construido al amparo

del régimen de Viviendas de Protección Oficial

Plaça Santa Joaquima Verduna, 1

Dr. Flemming, 35

Sant Josep Calassanç, 10

Camarsa, 12

Ramon Llull, 4

Bellcaire, 12

Barcelona, 23

Sardana, 4

Bellmunt, 19

Bellmunt, 3

Barri nou, 23

 

 

 

 

 

 

Per més informació: Cens de Simbologia Franquista de Catalunya

Imatges i informació: Aida Garrós

Equipaments; convent de les Germanes Cordimarianes de Balaguer

Equidistant entre l’hospital de ferits, greus situat a l’Escola Pia i el de ferits lleus, situat al col·legi Primo de Rivera es trobava el convent de les Germanes Cordimarianes (monges de la betlla).Aquest convent fou utilitzat durant el període del cap de pont com a quiròfan[1].
Actualment el convent només funciona com a residència per a les monges més ancianes.

 

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.


[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 77.

Monument als caiguts al cap de Pont de Balaguer

El 30-06-1963, amb motiu d'un viatge que el General Franco va fer a les terres de Lleida, l’Ajuntament va prendre la decisió de fer-li inaugurar un grup escultòric fos en bronze, en record de les víctimes del Cap de Pont de Balaguer que estava ultimant l'escultor Genaro Iglesias. Es va tenir la preocupació de que la cosa fos més símbol de reconciliació que de triomf d'un dels bàndols contendents en la Guerra Civil. Per això es varen tenir nombroses reunions amb l'escultor Iglesias (que curiosament havia estar combatent amb l'Exèrcit Republicà) per a trobar un símbol escaient. A la fi es va acceptar la idea de l'escultor: Un pagès, que ha deixat rera seu la guerra (per això portvaa el casc i el fusell abandonat), en un moment de repòs (per això portava l'aixada) estima una bandera sense colors que s'entén és la bandera de tots[1]. A la placa  que hi havia posava el següent: "El dia 30 del mes de Junio del año 1963 el Caudillo de España Francisco Franco Bahamonde inaguró este monumento dedicado por esta Muy Noble y Muy Leal Ciudad a los que lucharon y murieron por dios y por España en la Cabeza de Puente de Balaguer" .
L’escultura va ser retirada el 1982[2] pel primer ajuntament democràtic. Actualment es troba guardada al magatzem municipal.

 

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.


[1]Revista ACCIÓ, nº 346, Balaguer, 10-5-1989, pàg. 1.

[2]Joan ARJONA, i altres, Balaguer Educa, Departament d’Educació Generalitat de Catalunya; Servei Educatiu de la Noguera; Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera, Balaguer, 2008, pàg. 180.

Equipaments; presó a l'església de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer

En un edifici d’estil mudèjar-renaixentista adossat a l’absis de l’església es troba la sagristia. Aquesta construcció va ser rehabilitada i ampliada amb un edifici annex en el segle XIX per exercir de presó del cap de partit judicial. L’edifici, amb dues plantes habitables, disposava d’un espai de 225 m2. Cada planta estava dividida en tres sales, i una estava ocupada per les dones (n’hi va haver un grup permanent que va oscil·lar entre 7 i 19 dones). N’hi havia que també hi tenien els fills petits. A cada planta hi havia vàters, sense aigua corrent, ja que a l’interior de l’edifici no n’hi havia; l’única aixeta de què disposaven els presos era en un pati adossat a l’edifici, que feia 10 x 15 metres. Entre el juliol de 1939 i l’abril de 1940, a Balaguer hi devia haver uns 700 o 800 presos i era materialment impossible albergar-los tots a l’edifici. És per això que es va habilitar l’església de Santa Maria i el Sant Crist. A l’antiga sagristia només van quedar els condemnats a mort, els qui tenien cadena perpètua i les dones.
El 1951 es va enderrocar la construcció adossada, mentre l'edifici de la sagristia es va remodelar i actualment acull un parvulari municipal. Durant la Guerra Civil, l’església va ser utilitzada com a caserna militar pels dos bàndols. Dalt de la torre del campanar l’exèrcit franquista hi va instal·lar un punt de vigilància i un niu d’ametralladores des del qual s’albirava una àmplia zona del Cap de Pont.

 

Informació i text de: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Equipaments; santuari del Sant Crist i Convent de les Clarisses de Balaguer

Tot l’edifici fou ocupat per milicians republicans el 28 de juliol de 1936 i s’incendiaren les imatges de culte. Quan el front s’atansava a Balaguer cada vegada eren més nombrosos els soldats republicans, molts d’aquests foren allotjats al convent del santuari. Als baixos del convent s’hi guardaven els animals[1].
Durant aquest període el cap de pont de Balaguer, a causa de la sobreocupació de la presó de Santa Maria, l’exèrcit franquista habilità també el santuari per fer aquestes funcions[2]. Al convent s'allotjaren les companyies divisionàries d’Enginyers i Transmissions[3].

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva,  Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.


[1]Josep AZNAR SOLÉ, Història de Balaguer, Ajuntament de Balaguer, Balaguer, 1981, pàg.158.

[2]Eladi ROMERO GARCÍA, La Guerra Civil en Catalunya y los caminos de la memoria, Ebro 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº1, maig 2003, pàg 79. 

[3]Lluís M. MEZQUIDA GENÉ, La Batalla del Segre. Repercusiones del Ebro en el oeste de Cataluña, Institut d'Estudis Tarraonenses, 1988, pàg. 89.
 

Equipaments; fonda España de Balaguer

En aquest edifici de la plaça Mercadal s’allotjaven els pilots d’aviació que varen venir de la URSS amb els seus “mosquitos” per lluitar al costat de la República durant la Guerra Civil. Estaven separats dels espanyols que s’allotjaven en el Xalet de l’Enric (xalet Montiu)[1].
Quan entraren les tropes nacionals instal·laren aquí el quarter general del Jefe de la 54 División (general Marzo Pellicer) durant el cap de pont de Balaguer[2].

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàgs. 21-22.

[2]Lluís M. MEZQUIDA GENÉ, La Batalla del Segre. Repercusiones del Ebro en el oeste de Cataluña, Institut d'Estudis Tarraonenses, 1988, pàg. 89.

Equipaments; convent de Sant Domènech de Balaguer

 El 29 de juliol de 1936 l’edifici fou ocupat per milicians republicans i es cremaren vora del Segre diversos objectes de culte procedents de l'església. A l’immoble se li donà diferents usos compartits:
- Magatzem de gra[1]
- Hospital de sang
-Oficina de Orientació, a la que acudien tots els soldats republicans que per algun motiu havien perdut contacte amb la seva unitat i se’ls informava del lloc on havien de dirigir-se per reincorporar-se al seu lloc[2].
- El convent també serví per albergar provisionalment part dels refugiats republicans que colmaren la ciutat. Un batalló d’infanteria de l’aviació republicana també s’instal·là en el convent[3].
A l’entrar les tropes franquistes, en el convent s’allotjaren els soldats de l’Agrupación de Pontoneros de Zaragoza encarregats de fer una passarel·la aigües amunt del destruït pont de San Miquel, cosa que permetria el pas de les seves tropes per establir el Cap de Pont a l’altre costat del riu. Un cop els franquistes asseguraren la defensa de Balaguer, a Sant Domènec s’hi instal·là una unitat d’enginyers destinada a recuperar el pont de Sant Miquel[4].

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó
 


[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 79. 

[2]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 107.

[3]Eladi ROMERO GARCÍA, La Guerra Civil en Catalunya y los caminos de la memoria, Ebro 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº1, maig 2003, pàg 78.

[4]Eladi ROMERO GARCÍA, La Guerra Civil en Catalunya y los caminos de la memoria, Ebro 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº1, maig 2003, pàg 78.