Torà

Canvis de nom de carrers i places de Torà

Donant un cop d’ull al nom actual dels carrers del municipi de Torà, observem que la seva majoria fan referència a espais topogràfics. En bona part aquesta nomenclatura dels carrers es mantingué durant el període de la Segona República, a banda dels carrers que no existien en aquell període per bé que són de nova creació. Malgrat això, aquesta nomenclatura no es mantingué durant el període de la guerra civil, i fins i tot el propi nom de la localitat es va veure alterat. L’historiador d’aquesta localitat i a l’hora testimoni d’aquest període, Jaume Coberó Coberó, al qual farem referència més endavant, ha indicat que durant el període revolucionari tot els noms que feien referència a sants (C/ St. Serni, C/ Creu, Plaça de la Creu, Plaça de l’Església, entre d’altres) foren substituïts per una designació topogràfica. El problema és que no hem trobat referències exactes pel que fa a la nova denominació que adquiriren molts d’aquests carrers.
De la mateixa manera, i com ja hem fet referència anteriorment, el nom de la vila de Torà fou modificat per Torà de Riubregós. Aquest fou un aspecte comú a altres localitats de la zona, on també els noms suprimits foren reemplaçats per espais topogràfics. Per exemple, la localitat de Prats del Rei fou substituïda per Prats d’Anoia durant la república i la localitat de St. Pere Sallavinera fou desposseïda de la primera part durant la guerra. Aquestes dos localitats citades com exemple però formen part de la comarca de l’Anoia i per tant província de Barcelona.
Pel que fa a altres noms de carrers, trobem el dedicat a personatges d’una llarga trajectòria professional a la vila, com és el cas del C/ Doctor Maluquer, que inicià els seus serveis com a metge durant la guerra.

 

Informació i text: Jordi Creus

Fossa civil al cementiri de Torà

Pel fet de que la vilà de Torà des de novembre de 1936 fou una localitat que acollí població refugiada, tema que tractarem en l’espai dedicat a les polítiques sobre la memòria, l’historiador Jordi Oliva té documentada la existència d’una fossa comuna al cementiri d’aquesta població, on hi foren enterrats la relació següent de refugiats:
ZURITA NARBONA, José 2 mesos Torà 5-4-1937 Casabermeja (Màlaga) refugiat RCD.T T. 16 f. 51
NÚÑEZ PASQUAL, Mariano[53] 26 Torà 24-7-1937 Bélmez (Màlaga) refugiada RCD.T T. 16 f. 60
RAMÍREZ GONZALEZ, Carmen[54] 1 Torà 17-9-1937 Pràvia (Astúries) refugiada RCD.T T. 16 f. 65
ÚBEDA MILLAN, Tomás[56] 76 Torà 2-1-1938 Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real) refugiat RCD.T T. 16 f. 68
ZAFRILLA RUIZ, Cosme[57] 75 Torà 8-2-1938 Iecla (Múrcia) refugiat RCD.T T. 16 f. 72
AVENIA GÓMEZ, Maria Luisa[59] 21 dies Torà 10-6-1938 Pina d’Ebre (Saragossa) refugiada RCD.T T. 16 f. 81
GARCIA GUTIÉRREZ, Carmen[60] 80 Torà 15-6-1938 Madrid refugiada RCD.T T. 16 f. 82
GARGALLO SERRAT, Llibertat[61] 18 mesos Torà 29-6-1938 Artesa de Segre (Noguera) refugiada RCD.T T. 16 f. 84
REDONDO ALONSO, Fernando[63] 1 Torà 12-7-1938 Ribadesella (Astúries) refugiat RCD.T T. 16 f. 86
AVADIA VILLAGRASA, Francisco[64] 2 Torà 21-7-1938 Pina d’Ebre (Saragossa) refugiat RCD.T T. 16 f. 87

 

Informació i text: Jordi Creus i Jordi Oliva

Parc dels Clavells de Torà

Prop de l’església de Sta. Maria de Vallferosa, hi fou afusellat per la persecució antifeixista el mossèn de la localitat de Torà, Xavier Bosch Comelles.

 

Informació i text: Jordi Creus

Equipaments; Convent de Sant Antoni de Torà

S’hi allotjà la Companyia del Batalló de Treballadors número 126, format per presoners de guerra que estaven destinats a la reconstrucció d’infraestructures de la localitat

Informació i text: Jordi Creus

Tombes i làpides; cementiri de Torà

El 15 de maig de 1939 es celebrà a Torà la Festa dels Caiguts, que consistí en traslladar les restes dels mossens Xavier Bosch Comelles, Pere Santamaria Solé i Ramon Castelló Torreguitart a la capella del cementiri de Torà, on foren sepultats en unes urnes especials.

 

Informació i text: Jordi Creus

Arqueologia bèl·lica; Camp de Batalla a la Muntanya de l'Aguda

Situada al terme de l’Aguda és un dels espais que comprèn la Conca del Llobregós. Durant la guerra fou un espai bèl·lic que fortificaren les forces republicanes, per bé que ja constitueix per si sol una fortalesa natural que tanca el pas entre el Solsonès i la Segarra. Fou un escenari bèl·lic durant l’assetjament que feren les tropes franquistes a la localitat.

 

Informació i text: Jordi Creus

Entitats polítiques; Centre d'Esquerra Republicana de Catalunya a Torà

Situat a la Casa Ferran, a l’actual Plaça del Vall, durant la Segona República, substituïa en aquest espai al Centre Catòlic. Aquests dos edificis constituïen els espais de sociabilitat més importants de la localitat entre 1931 i 1936, tenint cadascun d’ells un fort component classista. Pel que fa a les activitats fomentades des del centre d’Esquerra Republicana de Catalunya, cada primer de maig es convocava una activitat festiva, amb la que es competia al Centre Catòlic i que sovint finalitzava amb un discurs polític.

 

Informació i text: Jordi Creus

Entitats culturals; Centre Catòlic de Torà

Existent ja amb anterioritat al període republicà, on ocupava la Casa Ferran de l’actual Plaça de la Vall, es construí de nova planta l’any 1931 en un pati propietat d’Antoni Padullés a la Plaça de la Creu. Aquest local albergava una sala de teatre o festes a més d’un espai destinat per a un cafè on s’hi realitzaven tertúlies. De la mateixa forma que el centre d’Esquerra, cada primer de maig es celebrava una activitat festiva, en aquest cas de caràcter més religiós i que tenia lloc en algun santuari al voltant de la localitat.
Durant la guerra aquest edifici fou ocupat per allotjar-hi el Comitè Revolucionari Antifeixista de Torà.

 

Informació i text: Jordi Creus