Camarasa

munument commemoratiu a la "santa misión" a Camarasa

 

Imatge: Gabriel Ramon i Molins

Fossa militar a Camarasa

Imatge: Gabriel Ramon i Molins

imatge: Conxita Mir

Arqueologia bèl·lica a Camarasa

1) Plànol general dels indrets amb presència de restes bèl·liques al terme de Camarasa.

 

2) Refugi de la central hidroelèctrica de Camarasa.

Aquest, ubicat als voltants de la presa de Camarasa,  es presenta excavat a la roca, i té uns 100 metres aproximadament de llargada.

Va ser construït a l' inici de la guerra pels republicans. Inicis d’abril de 1938, passa a mans dels nacionals.

 

 

3) Restes ubicades al tossal de Sant Jordi.

Es tracta d'un punt d’observació, un tram d’uns 400 metres de trinxera;  casamates; i dues boques d’un refugi. Des d`on es controlen els accessos a la presa i a la central hidroelèctrica de Camarasa.

 

 

4) Restes al pla del Mont-Roig.

Construïdes i pertanyents al bandol republicà. Es tracta de 3 Casamates. Un Tram de trinxeres més discret que al punt 1, ja que la mateixa muntanya fa de protecció i d'on es podia controlar Punt elevat des d’on es controlen els accessos a la presa i a la central hidroelèctrica de Camarasa, el municipi de Camarasa, part de Sant Llorenç i el pont del Pastor.

 

 

5) Restes a Sant Salvador.

Es tracta d'una línia de trinxeres i un refugi excavat a la roca en un punt des del qual es controla els accessos de les carreteres de Balaguer a Camarasa i de Sant llorenç a Camarasa, alhora que també es veu el municipi de Camarasa  i el riu. Varen ser construïts pels republicans.

 

6) Diverses restes bè·liques al Serrat del Lluís.

Parlem de 4 refugis, un niu d’ametralladores, línia de trinxeres, construits per l'exercit republicà i  situats en un punt estratègic des d’on es controla el poble de Camarasa i els accessos a Balaguer, Cubells, a la presa i la central i al mateix poble.

La línia de trinxeres (que envolta en forma de mitja lluna el serrat del Lluís, està força deteriorada degut a la vegetació i el pas del temps. El niu de metralladores està en força bon estat. Els refugis malgrat estar coberts de malesa són visitables.

 

7) Línia de trinxeres a "Monteró".

Construïda per l'exercit republicà i siituada a una altura de 150 m. sobre el riu, impedia el funcionament de la central eléctrica de Sant Llorenç. Es dominen els accessos a la carretera de Camarasa, així com també el Merengue i la  plana de Balaguer. Posició des d’on s’iniciaren els atacs artillers al Merengue.

 

 

8) Trinxeres a la Serra Negra.

Construïdes i pertanyents al bàndol republicà.

Els trams de trinxeres estan força deteriorats, no així alguns refugis. Gran quantitat de restes bèl·liques en un territori ampli (en comparació per exemple amb Sant Jordi). Tot això, juntament amb les dificultats d’accés fa que només en sigui restaurable (potencialment) alguna part.

Nota: en el llibre itineraris pel Front del Segre queden força ben plasmades les restes i la seva ubicació, accés, situació en l’entorn... Com també es diu al llibre hi ha més restes bèl·liques (si bé les més significatives i/o millor conservades es reflecteixen), com també passa en altres punts com és ara la partida de Pedrissa.  Només afegir, que dalt el tossal del Puig-Gros existien nius de metralladores.

 

9) Búnkers, refugi i trinxeres a prop del Club de Tenis.

Es tracta de 6 nius de metralladores, 1 refugi, trams de trinxera desdibuixats. construïts pel bandol republicà.

 

10) Refugis a la Serra Blanca. 

Són set refugis construïts pel bàndol republicà en el punt estratègic des d’on es controla la Pista de Cubells i el camí de la partida de la Vall cap a la Sentiu.

 

11) El Merengue ( Vegueu entrada: "El Merengue" Cap de Pont de Balaguer 1938).

 

12) Conjunt de refugis i trinxeres a les partides de Pedrissa i de la Vall.

Tots estan encarats al Merengue i molt a prop de la Sentiu de Sió.

Cal destacar que malgrat que les restes més rellevants s’han indicat, la partida de Pedrissa pel seu terreny propici (petits pujols, serretes que formen part de la mateixa serra de Pedrissa) presenta nombroses restes fins al punt que només donant-hi un volt per algun tram es poden trobar fins a tres o quatre refugis excavats a la roca i nius de metralladora entre d’altres.

D’altra banda seria molt interessant restaurar el búnker d’en Monon (anomenat així popularment) per les seves dimensions i espectacularitat. Els trams de trinxeres immediats al búnker estan força ben dibuixats malgrat l’erosió dels anys.

 

13) Trinxeres i refugi a La Garriga.

Trinxeres i un refugi, construits pel bàndol republicà, en el punt estratègic des d’on es controla el poble de Sant Llorenç, la central i Monteró.

 

14) El Tossal Redó.

Tot i que actualment segons hem pogut coneixer, no hi queden restes, havia estat un punt en el que hi havia algunes construccions bèl·liques.

 

 

Elaboració de la informació: Montserrat Manchó

"Creu dels capellans" a Camarasa

El dia 6 d’agost del 1936 arribà a Camarasa un escamot de milicians, el qual es reuní a la seu del Comitè Local (casa Valls) per decidir la detenció dels dos preveres de la localitat: mossèn Miquel Muixí i Valls, rector de la parròquia i mossèn Antoni Gardenyes i Ceall, rector de Bellfort resident a Camarasa. Després es dirigiren a casa Garbelladora, on fou detingut mossèn Muixí i tot seguit a casa Xamora on detingueren mossèn Gardenyes. Foren afusellats, aproximadament a dos kilòmetres de Camarasa. Al km. 40 de la carretera de Balaguer a Camarasa a mà dreta s’arriba a un tram en desús de l’antiga carretera de Balaguer a Camarasa. La creu es troba a uns 200-300 m de la carretera principal, (a la  partida de Sercals) al lloc conegut popularment com a era del Jep. En època franquista es traslladaren les restes a la Seu d’Urgell i s’erigí una creu (popularment és coneguda com a creu dels capellans) en aquest indret, en la peana s’inscrigué: "Aquí murieron vilmente asesinados bajo la horda rojo-marxista los reverendos Miquel Muixí i Valls i Antoni Gardenyes i Ceall". Es recorda que l’any 1976 trenquen d’una manera intencionada la creu, tot i que també es sosté que es va treure arrn de les obres de la nova carretera i ja no va tornar a aparèixer.

 

Informació i text: Montse Manchó

Fossa militar "Tomba del soldat" a Camarasa

A la partida del Camí d’Alós (camí d’accés a Sant Jordi) entre el primer i el segon quilòmetre a mà esquerra es troba l’anomenada tomba del soldat. En aquesta tomba cada any s’hi dipositen flors de forma espontània (familiars i d’altres) i en certa manera s’ha convertit en un símbol dels que perderen la vida d’una forma anònima durant la guerra. Malgrat anomenar-se tomba del soldat, es sap que s’hi troba enterrada més gent d’identificació desconeguda. A la creu es llegeix: Aquí descansan los restos de Joan Montserrat, falleció el dia 28 de diciembre de 1938.

Informació i Text: Montse Manchó

Imatge; Gabriel Ramon i Molins

"El Merengue" Cap de Pont de Balaguer 1938

Una mica d’història...

El Merengue[1] és el nom que des del 1938 rebé el tossal on se situà una forta posició defensiva testimoni de durs enfrontaments bèl·lics entre els exèrcits franquista i republicà.[2]

La cota el Tossal del Deu, coneguda a partir del maig de 1938 com el Merengue, fou un element de resistència de l’anomenat “Centre de resistència el Merengue”, el qual s’estenia des de la masia Botet (cal Massagué) fins a aquesta posició. La seva defensa fou vital per a les forces franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del general Moscardó, i un obstacle ple de trampes i amenaces per a la vida de les tropes republicanes que l’atacaren una i altra vegada sense èxit.

Entre els dies 22 i 28 de maig de 1938, forces de la 27 Divisió del XVIII Cos d’Exèrcit de la República, iniciaren una ofensiva per expulsar les tropes franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del cap de pont de Balaguer. Aquest enclavament, el Morinyol i l’ermita del Pedrís foren els eixos principals d’atac escollits per l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Est republicà per a la consecució de l’èxit en l’ofensiva iniciada el 22 de maig. Es llançaren atacs frontals al Merengue des de la vall de Camarasa, el barranc Salat i la carretera de Balaguer a Camarasa.

L’encarregada de conquerir la cota fou la 27 Divisió –coneguda com la Bruixa- del XVIII Cos d’Exèrcit republicà, comandat per José del Barrio. Havia de baixar pel marge esquerre del Segre fins a Balaguer per enllaçar amb les unitats de la 72 Divisió, travessar el riu i crear un cap de pont[3]republicà a l’altra banda del Segre que arribés fins a Castelló de Farfanya.

No obstant, tots els atacs fracassaren i posaren de manifest la deficient coordinació entre les unitats republicanes i la manca de preparació militar de molts dels seus comandants. Les forces franquistes, més ben preparades i dirigides, aturaren les envestides. Els primers atacs republicans comptaren amb el suport dels carros de combat soviètics T-26, trencaren les línies de resistència de la infanteria franquista i envoltaren el Merengue. Però la bona utilització de les unitats de reserva per part dels defensors de la posició feren impossible ocupar-la.

Així doncs, el Merengue fou un objecte cabdal des del primer moment  de l’escomesa. Foren set dies de lluita ferotge, amb moltes baixes en ambdós bàndols. Moltes dels caiguts republicans eren “biberons”, nois de 17 i 18 anys que havien estat allistats només dos mesos abans de l’ofensiva. L’escassa preparació militar els convertí en els candidats perfectes per a una mort segura. L’ofensiva republicana fou un fracàs total, no s’aconseguí cap dels objectius proposats i, fins a 300 morts es comptabilitzà algun dia. El front quedà estabilitzat fins el 28 de desembre de 1938, quan les tropes franquistes trencaren la línia de defensa republicana des del Merengue en direcció a Cubells, per avançar posteriorment cap a l’interior de Catalunya. Actualment encara s'hi localitzen algunes restes d'un dels moments històrics més sagnants que va presenciar el tossal dels Deu.

Espais, símbols i monuments commemoratius

Les diferents accions que s’han dut a terme per musealitzar i posar en valor l’espai conegut com el Merengue i, les activitats que s’hi realitzen i hi tenen lloc en l’actualitat, són diverses.

Tomba del soldat:

A la partida del Camí d’Alós (camí d’accés a Sant Jordi) entre el primer i el segon km. a mà esquerra es troba l’anomenada “tomba del soldat”. En aquesta tomba cada any s’hi dipositen flors de forma espontània (familiars i d’altres) i en certa manera s’ha convertit en un símbol dels que perderen la vida d’una forma anònima durant la guerra. Malgrat anomenar-se tomba del soldat se sap que s’hi troben més persones enterrades d’identificació desconeguda. A la creu es llegeix: Aquí descansan los restos de Joan Montserrat, falleció el dia 28 de diciembre de 1938.

Creu dels capellans:

El dia 6 d’agost del 1936 arribà a Camarasa un escamot de milicians el qual es reuní a la seu del Comitè Local (casa Valls[4]) per decidir la detenció dels dos preveres de la localitat: mossèn Miquel Muixí i Valls, rector de la parròquia, i mossèn Antoni Gardenyes i Ceall, rector de Bellfort, resident a Camarasa. Després es dirigiren a casa Garbelladora, on fou detingut mossèn Muixí i, tot seguit a casa Xamora, on detingueren mossèn Gardenyes. Foren afusellats, aproximadament a dos kms. de Camarasa.

En època franquista es traslladaren les restes a la Seu d’Urgell i s’erigí una creu que es troba a uns 200-300 m. de la carretera principal, de Balaguer a Camarasa, a la partida de Sercals, lloc conegut popularment com la era del Jep. En el pedestal d’aquesta creu, tradicionalment coneguda com la “creu dels capellans”, s’inscrigué: Aquí murieron vilmente asesinados bajo la horda rojo-marxista los reverendos Miquel Muixí i Valls i Antoni Gardenyes i Ceall.

En la dècada dels 70, concretament l’any 1976, van trencar de manera intencionada la creu alçada, restant actualment només el pedestal sobre el qual es va erigir.

Espais de la Lleva del Biberó:

L’any 1978 es desenterraren les restes dels soldats de la fossa de la torre de Figueres/Cabeçeran per tal de traslladar-les al cementiri de Camarasa, el 31 de maig d'aquell mateix any, on s’erigí una sepultura en un espai cedit a perpetuïtat per l’Ajuntament d’aquest municipi. La sepultura està formada per una gran llosa de pedra i diverses plaques metàl·liques. Dos immensos xiprers l’acompanyen. A la placa commemorativa s’hi pot llegir la inscripció següent: In memoriam Homenatge de supervivents de la Lleva del Biberó-41, a tots els morts en els combats dels fronts del Segre i del Noguera Pallaresa. Any 1938. EPD.

L’any 1985 per iniciativa de la Lliga de Catalunya de Mutilats i Vídues de la Guerra d’Espanya s’erigí un monòlit al cim del Merengue amb una placa commemorativa en homenatge a les víctimes del front del Segre.

Ja en dècada dels 90s del segle passat, l’any 1998, coincidint amb una trobada dels biberons i per iniciativa particular d’en Josep Massamunt i Paquito Gessé, es col·locà una creu en la fossa comuna que hi ha sota el Merengue.

També, ens aquests anys, al cantó de l’església de Camarasa s’erigí un monument amb una placa commemorativa a la Lleva del Biberó.

Així doncs, el dia 28 de maig de cada any es realitza la trobada de l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó; aquests visiten el monòlit del cim del Merengue, fan una ofrena floral a la tomba del cementiri i celebren una missa –que ha anat unificant persones dels dos bàndols amb el temps.

Fonts bibliogràfiques:

 

Informació, elaboració de materials i text: Montse Mancho i Georgina Prats

Imatges adjuntes: Montse Manchó



[1]El nom de El Merengue ve arran d’unes paraules amb les quals un oficial republicà els arengà abans d’iniciar l’atac sobre aquesta estratègica cota. Aquestes són: Vinga, nois, que això ens ho menjarem com si fos un “merengue”...!

[2]El significat d'aquest topònim cal anar a buscar-lo en les fonts romanes que anomenen Merita a un poblament del Bronze final-1a Edat del Ferro situat al tossal del Déu (Merengue) i que va continuar com a lloc de poblament amb una almúnia amb torre de defensa, fins al castell de Merita de l'època feudal.

[3]Un cap de pont és el terreny que ocupa un exèrcit en territori enemic per protegir un accés (pont) i en el qual s’acumulen forces. En la majoria d’ocasions s’utilitza com a punt d’inici d’una ofensiva a gran escala.

[4]AIT-CNT al carrer Sant Francesc, nº 1. Actualment casa particular retornada als seus antics propietaris.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

imatge: Monte Manchó

imatge; Gabriel Ramon i Molins

imatge; Gabriel Ramon i Molins