Antoni Pons i Farré, més conegut com "El Presumit" (nom de la casa) o l' "avi de Cubells". En les seves targetes de presentació, s'autodenominava com "el poeta Cubellés", ja que, a més a més d'incorporar-hi el seu nom , el de la seva dona (Francesca Poch de Pons) i el del seu fill (Josep), hi incloia un poema seu (disposem de quatre targetes amb quatres poemes diferents).
Militant d'Esquerra Republicana, es va presentar com a alcaldable a les primeres eleccions democràtiques, tot i que no en sortí elegit. Formà part de l'oposició en el consistori, com a representant d'ERC.
Defensor del catalanisme, es recorria el territori lleidatà encapçalant una colla sardanista. Com a símbol distintiu, duia una barretina. Un dels seus poemes recull aquesta passió:
"Vaig veure la llum del món / a la terra catalana / i me'n sento català / quin bo em dóna d'escoltar / quan parlen de la sardana / 7 anys complerts / sense dents i els cabells blancs / i quan sento una sardana / em recordo de la joventut / i em sento de 18 anys./ Què formosa és la Sardana / per a mi és la dansa divina / però si em donen a escollir / la que més em plau a mi / fins ara és "La Santa Espina" / Va néixer "La Santa Espina" / i quasi cantàvem tothom / "Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol". / I deixaria al testament / si és cosa que ho vulguin fer / que em posin la barretina / el dia que em moriré, / i a l'enterrament de cos present / que em cantin "La Santa Espina" / quan sigui el darrer moment. (Del poeta Cubellés)."
Informació i text: Llibertat Blanes