Presentació


Realització:

Servei d’Història, Documentació i Patrimoni, Departament d’història; Universitat de Lleida

Equip responsable: Conxita Mir Curcó (coordinació), Jordi Creus Exposito, Aida Garròs Páez, Josep Gelonch Solé, Esther Martí Sentañes, Gabriel Ramon i Molins i Joan Sagués San José

Tècnics web: Carles Puig-gros Guitart i Alexandre Ballesté Crevillén

 

El lloc web sobre espais de memòria començà a construir-se la tardor de 2005, moment en què s’inicià la recerca base del denominat Pla Pilot per a la localització, registre i senyalització dels llocs emblemàtics de la guerra civil (1936-1939), de la repressió franquista i de la lluita antifranquista a les comarques de Lleida.

En efecte, aquest lloc web ha recorregut en la seva construcció un procés paral·lel a la creació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, ratificat com a institució pública de memòria pel Parlament de Catalunya amb l’aprovació de la llei Llei 13/2007, de 31 de octubre. Dos anys abans, el Departament d’Història de la Universitat de Lleida, havia començat a materialitzar l’encàrrec rebut de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació i la Conselleria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, per a dur a terme un projecte pioner sobre la recuperació de la memòria històrica a les terres de Lleida amb l’objectiu de preservar  i difondre dades, vestigis i records sobre la denominada memòria democràtica de l’època de la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la lluita contra la Dictadura. En aquell moment se’ns demanava elaborar una metodologia d’actuació útil per abordar la recuperació d’un ampli ventall d’espais de memòria de les terres de Lleida, que permetessin aprofundir en el coneixement de la història, i a la vegada fixar sobre el territori  la memòria que se’n derivés, considerada com un bé cultural tangible posat a l’abast de tothom. La primera fase de l’ esmentat pla pilot va ser presentada el setembre 2006 a la Direcció General de la Memòria Democràtica. En el document lliurat es proposaven unes línies generals actuació que, en bona mesura orientaren, com així ha estat reconegut, la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, que finalment es creà en 2010.

Va ser en el marc d’aquest projecte de recerca i de difusió del coneixement històric i memorialista, que començàrem a utilitzar ,l’espai virtual com a suport documental de consulta. Un primer objectiu a assolir va ser aproximar tant com fos possible, recorrent tant a estudis previs com a fonts documentals organitzades i accessibles, el cost humà de la Guerra Civil i de la repressió franquista, començant pels morts haguts arran de les violències polítiques de guerra i postguerra. Així fou com va aparèixer el primer lloc web http://www.victimesguerracivilfranquisme.udl.cat, realitzat i mantingut viu pel Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’Història de la Universitat de Lleida. Fou pujat a la  xarxa l’any 2006 i, a partir de les dades inicials sobre repressió s’ha seguit ampliant a mesura que s’han conegut i explorat noves fonts i nous arxiu. Així, s’hi ha incorporat la relació de víctimes derivades de la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, l de les víctimes de diversos hospitals de guerra i postguerra de Lleida, o  la dels deportats. Cert que en alguns casos aquestes són parcial, però tot i la necessitat de ser completades a partir de futures investigacions, compleixen una clara funció de  transmissió del coneixement de la universitat a la societat. L’accés al mateix de moltes persones que hi troben els seus familiars i ens proposen esmenes als noms, o que tan sols en agraeixen la informació que han assolit gràcies a les consultes realitzades, n’és un clar exemple.  I no hi ha dubte que les seves potencialitats es faran encara més amplies quan s’hi puguin afegir relacions ben depurades de persones que van passar per consells de guerra o van estar a la presó, als camps de treball o a l’exili. Mentre, aquest web sobre víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista es complementa amb el  web sobre espais de www.espaisdememoria.udl.cat que presentem i que al nostre entendre obre   igualment interessants perspectives de treball i de documentació. La seva realització ha estat laboriosa en bona mesura perquè els objectius pretesos eren massa ambiciosos, cosa que ha fet que  les dificultats i complexitats que ha implicat la seva elaboració, es sortegessin lentament i segurament no sempre amb encert. Això explica el retard en fer-lo accessible.

La pretensió inicial era oferir un web sobre espais de memòria a les terres de Lleida que reunís informació per cadascun dels pobles de les comarques lleidatanes, en el ben entés ques no volíem fer un cens exaustiu de monuments commemoratius de Catalunya, ja que això ens hauria dut a contemplar elements de la cultura del folclore o de una simbología molt més àmplia de la que aqui analitzem. Al web que presentem apareixen dades relatives a 174 municipis dels 231 que figuren al cens de municipis de la província de Lleida de l’any 2010. A la fi, són poques les localitats per a les quals no es disposa d’alguna referència documental, mentre que la informació reunida varia d’un municipi a l’altre, en raó de les característiques de les cerques, dels fons accessibles i de la disponibilitat i coneixement de les persones que es van avenir a col.laborar cercant informació o documentant una zona determinada. És palès que el resultat final mostra desequilibris evidents que no resten interès als materials aportats, el quals van constituir la base sobre la qual es recolzà l’elaboració de l’ esmentat pla pilot per a la recuperació de la memòria democràtica a les comarques de Lleida a què fèiem referència a l’ inici d’aquesta presentació.

La participació dels seus coordinadors en projectes d’envergadura impulsats des de la Generalitat de Catalunya com el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, (http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/ i el Mapa de fosses de Catalunya (http://fossesirepressio.cat/), ha ajudat en gran manera a completar una informació base que podrà ser, partint d’aquestes primeres investigacions, ser revisada i amplada a la llum de posteriors treballs que permetran redefinir millor les categories conceptuals a partir de les quals s’ha organitzat el continguts historiogràfics i memorialístics aquí reunits. Aquests es poden cercar acudint a la categoria “municipi”, contemplada per tots els pobles de Lleida per als quals es disposen dades, així com a diverses categories temàtiques que responent als enunciats i continguts següents:

.Nomenclàtor: que permet veure l’evolució dels noms de carrers i places des dels anys previs a la proclamació de la República a la democràcia actual.

. Política, societat i cultura: que reuneix informació diversa sobre entitats polítiques, sindicats, centres socials i culturals o records de la vida quotidiana, d’un llarg període, tot parant més atenció en els anys de la democràcia republicana i la construcció d’una nova ciutadania i en els de la guerra civil i revolució social. A la fi, tot un conjunt d’elements molt desiguals i difícils d’organitzar que si més no ofereixen informació sobre les noves maneres d’organitzar l’economia a través de les col·lectivitzacions,  o l’ impacte que sobre la vida quotidiana suposà estar prop d’un camp de batalla o en plena rereguarda amb nous equipaments com hospitals, refugis o menjadors, o sotmesos als bombardejos sobre objectius civils.

. Arqueologia bèl.lica: una categoria específica donada la rellevància des del punt de vista memorial de lesrestes que encara es conserven sobre un territori que van tenir nou mesos de front estable que s’estenia des de la frontera pirenaica al sud de la Plana. En aquest sentit, la documentació de trinxeres, búnquers, nius de metralladores, línies de defensa, vestigis de bombardejos, impactes d’artilleria, equipament antiaeri o punts de vigilància és abundant i precisa.

 

. Fosses Comunes de la Guerra Civil i del Franquisme: constituïxen una categoria amb una amplia tipologia de restes producte dels efectes que sobre aquestes terres tingueren tant la confrontació com les violències que acompanyaren tant la guerra i la revolució com la dictadura subsegüent. Tenim fosses militars, fosses de la repressió revolucionaria i de la franquista, fosses amb víctimes civils caigudes sota les bombes, junt a d’altres sense identificar on no resulta fàcil establir si les víctimes foren degudes a les violències polítiques, als estralls de la guerra o a les penalitats de la postguerra.


. La simbologia de la dictadura franquista: constitueix una categoria rellevant que abasta des dels monuments als “caiguts”, alçats tot just acabada la Guerra, a la persistència fins a l’actualitat de rètols o símbols franquistes a la via pública, sense oblidar la presència de la memòria als “màrtirs de la fe” tant a l’ espai públic om a l’espai religiós. Així doncs, junt a creus i monuments als “caiguts” i “martirs”, trobem referències a plaques d’ habitatge, rètols de record i homenatge, relleus gravats i inscripcions, pintades i grafits, vitralls. Elements de forja, intervencions en el paviment, rètols als carrers o grups d’habitatges, així com tombes i làpides de molt diversa índole. 


. La memòria de la deportació i exili, la  lluita antifranquista, el maquis, l’acció posterior dels centres i entitats socials constitueixen altres categories que es complementen amb la destinada a les polítiques de memòria de la transició i la democràcia on es pren en consideració tant les plaques o els actes d’homenatge com les actuacions en pro de les dignificacions fosses,o enterraments particulars que, en aquest cas, no sempre hem pogut documentar.

A banda de la informació que aquestes dades poden oferir a un públic ampli, les combinacions de cerques poden proporcionar noves idees junt a la inspiració necessària per induir noves investigacions. En qualsevol cas, aquest web ha estat concebut també com un recurs didàctic al servei de professors i estudiants que es proposin avançar en el coneixement i en la comprensió de la històriai la memòria del nostre país des dels anys trenta fins l’actualitat.

A partir d’una exploració en paral·lel dels lloc web sobre espais de memòria i víctimes de la guerra i de la repressió franquista hem realitzat un estudi conjunt de les dades que reunim en el llibre Vestigis, memòries i símbols a les Comarques de Lleida (1931-2014): Un llibre i dos webs és el títol del capítol introductori on exposem la  complementarietat de formats i continguts, tot assenyalant unes línies generals d’anàlisi que esperem veure continuades i ampliades, objectiu que només esdevindrà possible si s’aprofundeix en la història local, un camp historiogràfic no sempre fàcil d’abordar. Tanmateix la informació per començar a confeccionar el web sobre espais de memòria es deutora de molts investigadors, conreadors de la història local de les comarques de Lleida, que es van avenir a col·laborar amb aquest projecte. Les seves aportacions es citen en les diferents pàgines que constitueix aquests llocs web. Molts d’aquests estudiosos estan en contacte directe amb l’ensenyament, per això insistim en remarcar que un sector preferent d’usuaris són els estudiants de batxillerat o d’universitat i els professors, que els orienten en la realització dels respectius treballs de recerca, preceptius als final de cadascun dels esmentats cicles educatius. Si més no, un dels objectius principals que ha guiat la nostra tasca ha estat donar-los-hi un suport de recerca més que unes dades ja explotades i interpretades. Per això  s’han fet públics continguts motivadors, però també amb limitacions evidents, atribuïbles a diversos factors, entre ells la desigual formació acadèmica de les persones que hi ha intervingut, la varietat d’informants locals als que s’ha acudit, el desequilibri en la informació bibliografia existent,  l’estat d’alguns arxius locals o les limitacions derivades de la bona disponibilitat mostrada per ajuntaments i veïns informants. Completar, corregir dades, precisar o contrastar  la veracitat dels records i cercar interpretacions són tasques pendents de la inacabada història sobre  els complexos anys de guerra, revolució i dictadura.

La utilitat del web descansarà en bona mesura en la capacitat d’assegurar la seva vigència per part de personal acreditat i capacitat per gestionar una font d’informació que de moment es presenta en un suport estàtic. Es per això mateix que proporcionem una adreça electrònica (shd@historia.udl.cat), a la qual es pot fer arribar aquella informació o esmenes que es considerin oportunes, així com les consultes que sobre la mateixa es puguin generar, les quals tractarem d’atendre en la mesura de les nostres possibilitats

Per acabar, no podem deixar d’aprofitar aquesta breu presentació per fer menció un cop més de totes les persones que ens han ajudat d’alguna manera a fer possible aquest projecte, ja que sense la seva col·laboració res hauria estat viable. Els documentalistes que han col·laborat en la realització d’aquest web, a qui agraïm molt sincerament la seva participació, figuren al peu de cada entrada, on també es dona compte de les persones que han ajudat a reelaborar la informació finalment recollida, en el ben entès que la responsabilitat en la presentació de les dades que aquí oferim correspon  exclusivament a l’equip responsable de la realització del web.