Francesc Moncasí ha localitzat al terme de Bellvís cinc nius de trinxeres i un refugi antiaeri. L’autor ens explica com arribar-hi:
“L’itinerari per trobar-los no té pèrdua: desde el pont del camí de Sidamunt, on hi ha el més ben conservat, i l’únic que encara té espitllera, seguim el canal aigües avall, direcció Oest. Al cap de 700 mts, i abans de creuar la ctra de Bell-lloc, n’hi trobem un altre, que es veu força bé. A 300 mts, seguint en la mateixa direcció, i després de travessar la ctra, veiem un grup d’arbres, anomenats aïlants (Ailanthus altissima), que crexien enmig de les restes d’un altre niu de metralladores, mig colgat de terra. Aquest costa de veure si no t’hi fixes, perque està molt tapat i passa bastant desapercebut. Continuant uns 100 mts més, veiem les poques restes que queden, només els solaments d’un altre, destruït pel camí que li passa per sobre. Aquest darrer parell de nius de metralladores, gairebé desapareguts, i que personalment desconeixeia fins aleshores, em va fer veure que segurament molts més s’hauran perdut completament. En fi... pel mateix camí, 600 mts més avall, trobarem dos restes més, un refugi antiaeri en perfecte estat de conservació, que malgrat que hi ha gent que l’identifica com a un polvorí, per la seva estructura més aviat sembla aixó, un refugi, i just a la seva vora, un altre niu de metralladores que es veu bé però que està molt malmés. En tots s’aprecia amb claredat com tenien les espitlleres mirant cap al Sud, i com estaven situats estratègicament, vigilant camins i ponts.”
Moncasí, F. (2004): “Arqueología bél·lica al Pla d’Urgell”. En rev. Carrilet nº 169 (març-abril’04), pp. 36-40.
Informació: Josep M. Coll
