Granja d'Escarp, La

Nius de metralladores a la Granja d'Escarp

Niu de metralladores localitzat damunt del molí de farina.

Aquest, va ser construit per l'exèrcit republicà l' any 1937, abans de la primera ofensiva dels feixistes al front del Segre(març del 1937).

Es troba empotrat a la cara de la serra, des d’aquí es divisa el riu des de ben aprop i com s’acosta fins al Convent.

 

- Niu de metralladores davant de l’ermita Sant Jaume. 

Pertanyent a l'exercit popular de la república, va ser construït l'any 1937, com la resta d'estructures que hem citat anteriorment. Es troba encarat al riu Segre, davall mateix de l’ermita de l’anomenat Sant, a la cara de la serra.

Sembla ser que posteriorment ha estat utilitzada per alguna persona com a refugi o casa, ja que les parets estan blanquejades. Esta en bon estat i s’hi pot entrar perfectament.

- Niu de metralladora de la costa de Cal Peque.

Es troba siutat en una costa que surt del Camí del Molí cap a la casa del Peque, a  la vora del camí, empotrat a la serra es domina perfectament el Convent d’Escarp, que li queda en línia recta a l’altre costat de riu.

 

Informació i text: Anna Saez

Equipaments; hospital de campanya a la Granja d'Escarp

A l'antic poble miner de Vallfera, avui abandonat i  pertinent a la Granja d'Escarp, al costat del "Mas de la bassa" s’hi troba un hospital de campanya on s’intentava curar als ferits en batalla, i els que morien els enterraven en un terreny de l’altra banda de camí, just davant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Informació: Anna Saez

Imatge: Aida Garrós i Xavier Aguayo

Canvis de nom de carrers i places de la Granja d'Escarp




II República Franquisme Democràcia/Actualitat
C/ Diputat Macià C/ La Cruz Plaça de la Cultura/ Av. Del Segre
Plaça de la República Plaza de la Cruz Plaça de la Creu

• Plaça de la República: Surt anomenat en l’acta de l’ajuntament del dia 21 de juliol de 1935, i no he pogut determinar amb exactitud en quin moment es canvia aquest nom pel de Plaça de la Creu. Però és als llibres de les lleves que hi ha també a la Casa de la Vila de després del 1939 que comencen a sortir els noms canviats d’aquests carrers.


• Carrer del Diputat Macià: Aquest nom el trobem als Estatuts del Foment Granjenc que he trobat i adjuntat en aquest document, que és on estroba situada l’entitat. També el trobem a l’acta de l’ajuntament del dia 15 de març de 1936. Aquest carrer que surt de la Plaça de la República cap al Camí del Molí, passa a dir-se Calle de la Cruz durant el Franquisme. Perquè al mig de la mateixa hi havia una Creu.
Després amb la Transició i la construcció de la biblioteca municipal passa a dir-se Plaça de la Cultura. Actualment s’ha prolongat el carrer i tirat alguns edificis a terra i és l’Avinguda del Segre.

 

• Carrer Alcalde Josep Boira, Alcalde durant la segona República pel PSUC i exiliat a França. Mort durant la seua tornada de l’exili en un accident de cotxe. Fou impulsada per l’Ajuntament llavors del PSC l’any 1992.

 

Informació i text: Anna Sàez

Entitats socials, culturals i polítiques a La Granja d'Escarp

Centres d'acollida:
A la Granja d’Escarp, a principis de la Guerra, acudien refugiats de diferents racons d’Espanya, que es van anar instal.lant a diverses cases del poble. El local del Foment Granjenc, va servir de lloc de repartiment d’ajuda per als refugiats, se’ls donava roba i menjar. Era una comisió formada per voluntaris del poble.
Actualment però, aquest centre va passar a ser la sala de ball del poble, i fa uns quatre anys la van tirar a terra per construïr un Centre Cívic a la localitat.
En sabem de la seua existència pels testimonis de l’època, actes de l’Ajuntament del dia 15 de març de 1936 (on surt com a Cooperativa Obrera), els Estauts i carnet de soci que encara conserva un veí del poble y 1933.

Col.lectivitats:
Sabem de la col.lectivització del transport per l’acta de l’ajuntament del dia 25 d’octubre de 1936. En aquesta hi ha escrita la sol.licitud d’en Jaume Berenguer Estiarte, que diu que en nom del ram del transport es vol socialitzar per treballar en col.lectivitat i els demana que els cedeixi dos automòbils que estan a servei de la Casa de la Vila.

Cases, edificis i locals que van complir una funció política o social:

CNT:
A l’actual plaça de la Creu encara es troba la Casa que era seu de la CNT. Actualment és una vivenda particular Ca Lor Jové (Av. de Lleida,). Aquesta casa té uns quatre-cents anys segons la seua propietària, conserva els despatxos (ara són habitacions) i a les escales encara hi ha pintades d’aquell temps.
Sabem de l’existència de la CNT per l’acta del dia 19 d’octubre del 1936 i un document trobat a l’arxiu històric de Lleida que pertanyia al Govern Civil.


UGT:
Trobem testimoni de la seua existència en un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” que hi havien al poble i l’acta de l’ajuntament del dia 13 de maig de 1937 on un membre de la UGT deman formar part del “Consell Municipal de l’Ajuntament”.
POUM/Cooperativa Agrícola:
Actualment la casa del Carrer Mequinensa, núm. 32, era una antiga cooperativa amb un molí d’oli. I allí era on es reunia el partit del POUM a la població.
Sabem de la seua existència, pels documents trobats a l’acta de l’ajuntament del dia 19 d’octubre de 1936, un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” i testimonis de l’època. Però l’actual casa que ocupa el numero 32 en aquest carrer és relativament nova, no en queda res del que va ser seu del POUM ni del molí d’oli.

FAI:
Només trobem testimoni de la seua existència en un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” que hi havien al poble.
SOCIETAT CULTURAL AGRÍCOLA I RECREATIVA FOMENT GRANJENC:
Fundada l’any 1933 era el centre de l’activitat cultural i social del poble. A més de tenir “Café” i sala de ball per a les festes, era seu de la cooperativa agrícola i de les diverses entitats del poble que hi feien reunions.
També va actuar de centre de repartiment de menjar i roba per a refugiats quan explota el conflicte, a càrrec de voluntàris i a petició de l’ajuntament segons testimonis del poble.
S’han trobat els Estatuts de la Societat de l’any 1933 que adjuntem com a prova de la seua existència amb aquest document. I també els de 1968 on es veu el canvi d’activitat de l’entitat i que passà anomenar-se per tohom Lo Ball (perquè era l’únic que s’hi feia), actualment és el Centre Cívic “Lo Ball” que s’inaugurarà per les festes de Nadal d’aquest any.

 

Informació i text: Anna Sàez

Monument d'homenatge als morts de la Guerra a la Granja d'Escarp

Pedra de màrmol de davant del cementiri amb el nom dels morts durant la guerra, en total van ser 19, del bàndol de la República i una dona suposadament del bàndol feixista, afussellada per milicians al conforndre’ls per feixistes i entregar-los una llista de gent relacionada amb l’Ajuntament, entitats existents al poble i fidel a la República. Aquesta fou impulsada per Teresa Coit Estiarte, Josep Masamunt familiars dels morts i l’ajut de l’ajuntament actual l’any 1998.

 

Informació i imatges: Anna Sàez

Vida quotidiana, records i memòria a la Granja d'Escarp

A la Granja d’Escarp no hi ha cap persona o referent que és pronuciés públicament contra el Franquisme. Però si que foren objecte de burles, càstigs i menyspreu els que van tornar de la “zona roja” segons els feixistes, els que van tornanr dels camps de refugiats, els que estaven vinculats amb les entitats d’esquerres esmentades més endavant al poble, els que havien estat membres de partits d’esquerres a l’ajuntament, etc... al tornar al poble van ser anomenats “els rebutjats” pels facciosos. Així com obligats a assistir a la celebració de missa els diumenges i no poder treballar si no eren objecte de sancions o càstigs. Quan ja havia passat la guerra pèl poble i avançava cap a Barcelona i Girona cada vegada que els franquistes guanyaven una població, eren obligats a assitir a un homentge a José Antonio Primo de Rivera que organitzaven els adictes al Movimiento.
Els que componien La Casa de la Vila durant la II República, així com altres persones del municipi que havien participat en moviments d’esquerres, van ser empressonats durant dos anys aproximadament, i segons diuen els van soltar per no tenir cap delicte de sang provat al poble. Excepte l’Alcalde Josep Boira que va haver d’exiliar-se a França per la política duta a terme durant la República i a començaments de la Guerra.

 

Informació i text: Anna Sàez

Arqueologia bèl·lica; trinxeres i búnquers a la Granja d'Escarp

- Trinxeres i petit Búnquer a la Punta del Fortí.

Aquestes varen ser construïdes per l'exèrcit republicà, l'any 1937, abans de la primera ofensiva dels feixistes al front del Segre, amb l'objectiu de defensar el front del Segre, després de la batalla de la Punta Roja, es van establir en aquestes trinxeres. Fent recular els feixistes fins a Escarp.

 Es tracta d'una línia de trinxeres d’un metre i mig d’alçada, que segueix tota la serra amb un petit búnquer mig tapat per la terra que ha cedit cap a l’interior, i que es poden localitzar en  un turó que s’alça damunt del poble i domina tota la línia del riu i la seua confluència amb el riu Cinca.

 

- Trinxeres i petit búnquer al Barranc de la Grallera.

Les trinxeres, situades en el turó anomenat Barranc de la Gallera, estan encarades al riu Segre. Aquestes estan força malmeses, com també ho està el búnquer que es situa al final de la línia de trinxeres.

 

Informació i text: Anna Saez

 

Fossa comuna a La Granja d'Escarp

A l'antic poble miner de Vallfera, avui abandonat i  pertinent a la Granja d'Escarp, s'ho troba una fossa comuna en un indret conegut com "Mas de la bassa",  a les coordenades aproximades de: 45.84450.8º N – 0.271203º E.

A costat del Mas s’hi troba un hospital de campanya on s’intentava curar als ferits en batalla, i els que morien els enterraven en un terreny de l’altra banda de camí, just davant.

La fossa està composta aproximadament  per vuit rengleres de vuit metres de llargi un d’ample i segons la historiadora Queralt Solé, s'hi van enterrar entre 7 i 8 víctimes de l'exercit republicà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         

Fossa comuna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hospital de campanya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mas de la Bassa

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts orals:

Josep Guiu Jové

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

 

Informació: Anna Sàez, Aida Garrós i Xavier Aguayo

Imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo