Montgai

probable fossa militar a Montgai

Existència probable d'una fossa comuna al cementiri de Montgai.

Font: Mapa de fosses de Catalunya.

Espais de Memòria del Cap de Pont de Balaguer

Font: Tríptic "Espais de memòria. Petjades d'història". Memorial Democràtic i Diputació de Lleida.

Entitats socials, culturals i polítiques a Montgai

1) "Cafè de dretes": situat damunt de l'actual bar "Cal Manjo", a la Plaça Major. Després de la guerra passà a ser neutral.

Antic "cafè de dretes" del poble (a la part de dalt de l'actual Bar Manjo)

 

2) Bar de la FAI i del POUM: situat a l'actual bar dels jubilats, també a la Plaça Major del poble.

3) Local de la CNT: situat a l'actual estanc del poble (C/ Pau Casals)

4) Local d'ERC: on actualment hi ha La Caixa (cantonada amb el C/ Pau Casals)

5) "Cal Huguet": casa del cabo de somatén, autoritat del poble a partir del 1936 (Plaça del Castell).

 

Imatge, informació i text: Llibertat Blanes

Plaques i rétols a Montgai

1) Pedra commemorativa de l'afussellament de Joan Solé Massana en el context de la guerra.

El primer  alcalde franquista, de cognom Montsonís, el 1938 va fer col.locar al picapedrer de Les Ventoses una pedra amb una inscripció al lloc on el van matar i on hi va restar enterrat fins que,després de la guerra, concretament el març de 1939, el traslladaren al cementiri de Montgai. La inscripció de la pedra commemorativa diu així:

Aquí fue asesinado Francisco Solé Masana por los marxistas que dio la vida por Diós y España”.

(Afegim foto de la pedra,  la inscripció gairebé és il·legible).

Això va succeir quan la familia de Joan Solé Massana estava refugiada en la cabana del seu tros (al camí de Montgai a "la Vaqueria", a uns tres km. del poble), excepte el fill -amb qui parlem i que anomenem "Pulinario", que era  al front, i una germana d'aquest, que era monja i estava a Barcelona. Els primers es van amagar perquè eren una família molt religiosa i la gent d'esquerres de Montgai, entre ells el president d'ERC, va aconsellar al cap de família que ho fes. Va arribar el Comité, acompanyat per un del poble (ens creuem amb el fill d’aquest pel camí, quan ens dirigim al lloc dels fets), a buscar a Joan Solé Massana. Aquest es va resistir i el van matar. Un fill seu, que s’havia amagat, ho va veure tot.  Posteriorment, durant l'època franquista, el fill de Joan Solé Massana, el Pulinario, va ser nomenat alcalde, però, segons ens explica, no va voler venjar la mort del seu pare.

 

2) Placa commemorativa als caiguts que vàren ser batejats a l'Església del poble (la placa està situada dins aquesta) -un d'ells és Joan Solé Massana, mencionat anteriorment en dedicar-li una pedra commemorativa al lloc on va ser afusellat-.
La placa diu així:

"Piadoso recuerdo a los hijos de Montgay bautizados en esta iglesia. Entregaron sus cuerpos a la muerte, antes que servir a los ídolos; por esto, coronados, poseen la palma (del oficio de máritires)

Rdo D. Pablo Segalá Solé, Cura Párroco de Montroig, 24 de agosto de 1936

Rdo. P. Francisco de la Asunción Segalá Solé, de la Orden de Carmelitas Descalzos, 24 agosto de 1936

Rdo. D. Pedro Massana Solé Pbro. Cura Párroco de Vilamitjana del Cantó, 22 de sep. 1936

D. Francisco Solé Massana 8 abril 1938

Presentes".

Segons ens expliquen, dos d'ells eren germans (com podem comprovar si ens fixem en els cognoms), un altre era cosí dels anteriors, i tots elles eren familiars del quart (l'únic que no era capellà). Els tres capellans foren assassinats. El que va afusellar a Pedro Massana Solé va ser posteriorment capturat pels franquistes i portat davant la mare del primer, que va dir que no volia que el matessin perquè el perdonava.

 

 Informació i text: Llibertat Blanes

Trinxeres a Montgai

- Restes de trinxeres que havien estat ocupades per  l'exercit republicà.  Situades a la serra de Montgai, en un monticle proper a una font natural ("La Font Amarga"). Formen part del PLEIN ( Pla d'Espais d'Interès Natural).

 

Boca trinxera 1: Molt ben construida, l'interior està recobert de maons. S'hi pot baixar, però fins a cert punt, perquè està plena de pedres, les quals taponen la resta de la trinxera.
Està situada a uns 500 metres de la línia de front.

 

Boca trinxera 2: en aquesta hi podem entrar més al fons, perquè té unes escales molt ben conservades; l'interior també està recobert amb mons. És tant accessible com l'anterior.

 

Boca trinxera 3: Excavada a la roca viva (no té totxos),  molt erosionat i tapada. És de molt difícil localització, perquè està recoberta de matolls i pràcticament entrerrada. No obstant, l'accès no és del tot complicat, tot i que més que les altres dues

 

 

També a la mateixa zona podem trobar un niu de metralladores, amb clars signes de degradació, ja que es troba cobert de vegetació i ple de sorra.

 

 

I al mateix indret, al peu del camí que duria a les trinxeres, es localitza aquesta cova- refugi a la retaguàrdia,

des d'on es divisa la cota dominada pel bàndol nacional.

informació i text; Llibertat Blanes i Servei d'Història.

Imatge: Llibertat Blanes