Al cementiri de Raïmat, propietat de la família Raventós, hi trobem un nínxol amb restes de víctimes civils que va ocasionar el pas de la guerra pel nucli de població.
![](/sites/default/files/imatges/DSC01589.JPG)
Als finals dels anys cinquanta es van trobar-les restes de les víctimes en un camp de conreu de Raïmat i l’ajuntament, juntament amb la família Raventós, propietària del cementiri, va decidir posar-los en un nínxol, concretament al número 10. Aquest és el text que figura a la làpida: “ Pregueu a Déu per l’ànima de Joan Gual Puig, Pelegrí Medina López i Josep Moreno, víctimes de la revolució”
![](/sites/default/files/imatges/DSC01590.JPG)
Fonts:
Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.
Fonts orals:
Maria Hernández Mazo. Encarregada del cementiri de Raïmat.
Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:
BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civil a Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.
SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.
SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.
SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.