Cervià de les Garrigues

Equipaments; fortificacions a Cervià de les Garrigues

Cap a finals de 1938 bona part dels homes que no varen anar al front i que es dedicaren a fer fortificacions a reraguarda iniciaren un camí per construir un observatori a la part més elevada dels voltants del poble, ja que el punt escollit es podia veure part de la comarca de les Garrigues, del Segrià i de l’Urgell. Aquest observatori no s’acabà de construir ja que a principis de 1939 els nacionals ja entraren a Cervià, en tenim però restes de parets del que havia d’ésser la part més elevada. Els homes que hi treballaren sembla que foren els afiliats a la col-lectivitat de la CNT ja que el lloc de construcció era una parcel-la incautada per la pròpia CNT i situada a la partida dels Marquesos a 651 m., d’alçada i a una distància de Cervià de 3 Km.

Tanmateix, i situat a més de 5 quilòmetres de Cervià i al límit entre els termes municipal de l’Albagés i de Juncosa, a la Partida anomenada de la Valldefaig, trobem un parapet de protecció i defensa de 15 metres de llargada i 1,50 d’alçada a una altitud de 455 metres. Aquest lloc de defensa de la línia estava protegit per una roca, cosa que donava una major seguretat.

 

Informació: Josep Rubió

Monument als caiguts a Cervià de les Garrigues

A l’acabar la Guerra Civil s’instal-là a la Plaça Major un monòlit en commemoració de la victòria nacional i l’alliberament contra les forces marxistes. Aquest monòlit es canvià l’any 1960 per una placa de marbre que es col-locà a la façana de l’església parroquial per tal de perpetuar la memòria dels caiguts en la creuada de l’alliberament nacional amb l’inscripció: “Caidos por Diós y por España. Presentes”.
La placa restà a l’església fins l’any 1986, que fou traslladada al cementiri parroquial.

 

Informació: Josep Rubió

Entitats socials i polítiques a Cervià de les Garrigues

Entres les entitats històriques creades a Cervià de les Garrigues caldria destacar, per ordre d’antiguitat:

 

- El Casino Cerviense l’any 1866, el qual estava situat a la Plaça Major, just al segon pis del Cafè Xurill

- La societat coral La Ponsella, creada l’any 1902 al Centre Republicà o Fusión Republicana amb seu al Carrer Albi número 21.

- La coral El Rossinyol de les Garrigues, creada l’any 1911 que, adherida a la Federació de Cors Clavé, funcionà el 1986.

- El Sindicat Agrícola i la Caixa Rural l’agost de l’any 1914, amb la funció de difondre el cooperativisme en contra dels molins d’oli particulars. Aquest s’ubicava inicialment Carrer Pallot núm. 2 – actual Carrer Francesc Palau – i posteriorment al Carrer Albi.

- La Comissió municipal, creada a finals de 1938 sent encapçalada pel Sr. Jaume Riera Comas, nomenat per ordre del Conseller de Governació i Assistència Social.

- Creació de la Falange, tant la secció masculina com la femenina o Auxili Social. Tenia com a seu el cafè cal Xurill, antic nucli republicà i comunista.

- La Hermandad Sindical Local de Labradores y Ganaderos de Cervià, la qual fou activa des de 1940 al 1974 i tenia seu al Carrer Albi.

 

Informació: Josep Rubió

Placa commemorativa a Cervià de les Garrigues

El 18 de juliol de 1964 s’inaugurà el dipòsit d’abastament d’aigua del poble (actualment dipòsit vell). Per aquest motiu s’hi instal-là una placa commemorativa amb la següent inscripció: “Inaugurado el 18 de julio de 1964. En memoria de los 25 años de paz ganada y mantenida por Francisco Franco Bahamonde”. Actualment encara es pot veure el lloc on fou ubicada la placa però aquesta ja no es conserva.

Posteriorment, l’any 2002 fou substituïda per una altra que volia recuperar la memòria de tots els morts en el conflicte i que conté el següent escrit: “En memòria de tots els qui perderen la vida a causa de la malaurada Guerra Civil”.

 

Informació: Josep Rubió

Vida quotidiana; records i memòria a Cervià de les Garrigues

Del temps anterior a la II República es té constància de que el Sr. Francesc Macià, llavors Diputat a les Corts pel Districte de Borges Blanques, visità Cervià de les Garrigues dues vegades: una el dia 17 de maig de 1908 i l'altra el 30 de setembre de 1913. Ja com a President de la Generalitat de Catalunya proclamada per la II República espanyola, tornà de nou al poble el 14 de novembre de 1932 acompanyat de l'escriptor i polític d'ERC Ventura Gassol.

També seria en aquella època, ales eleccions municipals de 1934, quan es formaren dues candidatures polítiques a la vila. Un agrupava les esquerres: Centre Republicà, Unió Republicana, Centre Republicà Català i Agrupació Republicana, i l’altra les dretes, sota el nom de l’Associació de Defensa de la Propietat
 

Pel que fa als episodis de la Guerra Civil, caldria destacar que el mateix juliol de 1936 es creà el Comitè Local Unitari, el qual perdurà fins el 19 d’octubre quan es formà el primer Ajuntament una vegada esclatat el conflicte. En aquella època la CNT-FAI tenia un local de reunió, el cafè-sala Cal Ventura i l’UGT-PSUC tenia com a lloc de reunió el cafè de Cal Xurill, on havia hagut el Casino Cerviense - creat el 1866 - que havia servit com a centre republicà. En mig de l’enfrontament bèl·lic, i a partir del novembre de 1936, es produí la formació i funcionament de dues col·lectivitats agrícoles. una dirigida per la CNT i l’altra per la UGT. Les col·lectivitats tingueren un funcionament regular fins el setembre de 1937, i aquestes tingueren com a lloc més emblemàtic l’Església parroquial al convertir-se en un gran magatzem de consum de diferents productes, una mena de gran mercat on, al principi, els membres afiliats i col·lectivistes de la CNT podien escollir i agafar allò que necessitaven. Posteriorment cada família tenia una carta o targeta en la qual s’hi indicava els productes que podien adquirir segons el nombre d’integrants d’aquesta. Actualment encara es conserva, a les façanes de dues cases, l’escrit d’incautació que hi varen fer, en aquest cas de la UGT. La coexistència entre aquests dos sindicats, però, no fou tant plàcida com podríem pensar tal i com ens evidencia l'anomenada nit dels fets. La matinada del 22 al 23 d’octubre de l’any 1936, pels carrers de Cervià de les Garrigues, es produí un enfrontament directe entre les forces dels sindicats UGT-PSUC i la CNT-FAI locals, el qual culminà amb set morts, cinc del poble i dos de fora vila. D'aquests mort del poble, es coneix que tres eren dirigents de l’UGT, una persona de dretes i un capellà; els altres dos assassinats eren membres de la CNT però no de Cervià – sembla ser, que un era d’Albesa, xofer d’un camió, i l’altre un obrer sindical de Terrassa –.

 

Durant la Guerra Civil, a més a més, es té constància de que s’elaborà paper-moneda local, el qual fou emès per l’Ajuntament de Cervià l’any 1937. Tant s’articularen bitllets d’1 i 2 pessetes com vals de 5, 15, 25 i 50 cèntims, amb un valor total de 16.000 pessetes.

 

El 4 de gener de 1939 el poble de Cervià de les Garrigues quedà sota domini franquista i ben aviat, el dia 9 de gener, es formà el primer ajuntament nacional provisional. Encara però, faltaria per ressalta un episodi més curiós, aquest situat ja en plena postguerra. Es recorda que un avió alemany combatent de la II Guerra Mundial caigué a Cervià de les Garrigues, esdeveniment en que van perdre la vida tres soldats. En record d’aquest episodi altrament traumàtic, es situà una placa commemorativa al lloc del fets que, actualment, està desapareguda.

 

Informació: Josep Rubió

Text: Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Cervià de les Garrigues

Actualment, al municipi de Cervià de les Garrigues encara es conserva diversos vestigis i espais que foren escenari de les confrontacions de la Guerra Civil. En referència a les trinxeres i nius de metralladores, n’hi ha escampades diferents pel terme, especialment de les primeres. Totes són de caràcter natural, acostumen a localitzar-se als serrals tot seguint la línia d’aquests i moltes d’elles estan en estat molt millorable o senzillament en ruïnes.


Cal destacar que encara existeixen o s’identifiquen diferents parapets individuals com a llocs de defensa o protecció però també llurs armes de foc, i s’hi localitza una possible trinxera o petit niu de metralladores construït de forma natural però resguardat amb un conjunt de pedres. Aquest element té forma circular – mesura 2 m. x 2 m. – i actualment la seva base gairebé està coberta per terra i altres restes naturals. La seva ubicació era dalt d’un serrall on hi conflueix la Partida de Vallxeca de Cervià de les Garrigues,  la Partida de l’Aranyó de Castelldans i la Partida de Miravall del terme municipal de Juneda.

 

Informació: Josep Rubió

Text: Josep Rubió i Cristina Mongay

Canvis de nom de carrers i places Cervià de les Garrigues

La pujada al poder de la República significà tota una sèrie de canvis dels noms dels carrers i places del poble. El nou nomenclàtor anava en honor a diferents personatges del món de la política i la cultura catalana, però també espanyola, força representatius.
Aquesta primera modificació es realitzà durant el mes de juliol de 1931:

- La Plaça Major (que ja antigament s’havia anomenat plaça de la Constitució) passà a anomenar-se Plaça Francesc Macià
- El C/ Major s’anomenà C/ Alcalá Zamora
- El C/ Lleida passà a dir-se C/ García Hernández
- El C/ Borges s’anomenà C/ Pi i Maragall
- El C/ Riu s’anomenà C/ Salvador Seguí
- El C/ Albi passà a dir-se Avinguda de la República
- El C/ Calvari es digué C/ Fermí Galán
- El C/ Era fou el C/ Francesc Layret
- El C/ Pallot s’anomenà C/ Santiago Rusiñol
- El C/ Pilota passà a C/ Francesc Farré i Guàrdia

Els carrers Josep A. Clavé, Portalet, Penal i Nou, no sofriren canvis
1.1.3. La resistència antifranquista:
Els carrers Josep A. Clavé, Portalet, Penal i Nou, no sofriren canvis.
Una altra modificació de noms del “carreraire” es produí començada la Guerra Civil, concretament durant el maig de 1937:

- El C/ Alcalá Zamora passà a anomenar-se C/ Francesc Ascaso
- El C/ Nou s’anomenà C/ Pablo Iglesias
- El C/ Portalet passà a dir-se C/ 19 de juliol
- L’Avinguda de la República s’anomenà C/ Bonaventura Durruti

Informació: Josep Rubió