Vida quotidiana; records i memòria a Cervià de les Garrigues

Del temps anterior a la II República es té constància de que el Sr. Francesc Macià, llavors Diputat a les Corts pel Districte de Borges Blanques, visità Cervià de les Garrigues dues vegades: una el dia 17 de maig de 1908 i l'altra el 30 de setembre de 1913. Ja com a President de la Generalitat de Catalunya proclamada per la II República espanyola, tornà de nou al poble el 14 de novembre de 1932 acompanyat de l'escriptor i polític d'ERC Ventura Gassol.

També seria en aquella època, ales eleccions municipals de 1934, quan es formaren dues candidatures polítiques a la vila. Un agrupava les esquerres: Centre Republicà, Unió Republicana, Centre Republicà Català i Agrupació Republicana, i l’altra les dretes, sota el nom de l’Associació de Defensa de la Propietat. 
 

Pel que fa als episodis de la Guerra Civil, caldria destacar que el mateix juliol de 1936 es creà el Comitè Local Unitari, el qual perdurà fins el 19 d’octubre quan es formà el primer Ajuntament una vegada esclatat el conflicte. En aquella època la CNT-FAI tenia un local de reunió, el cafè-sala Cal Ventura i l’UGT-PSUC tenia com a lloc de reunió el cafè de Cal Xurill, on havia hagut el Casino Cerviense - creat el 1866 - que havia servit com a centre republicà. En mig de l’enfrontament bèl·lic, i a partir del novembre de 1936, es produí la formació i funcionament de dues col·lectivitats agrícoles. una dirigida per la CNT i l’altra per la UGT. Les col·lectivitats tingueren un funcionament regular fins el setembre de 1937, i aquestes tingueren com a lloc més emblemàtic l’Església parroquial al convertir-se en un gran magatzem de consum de diferents productes, una mena de gran mercat on, al principi, els membres afiliats i col·lectivistes de la CNT podien escollir i agafar allò que necessitaven. Posteriorment cada família tenia una carta o targeta en la qual s’hi indicava els productes que podien adquirir segons el nombre d’integrants d’aquesta. Actualment encara es conserva, a les façanes de dues cases, l’escrit d’incautació que hi varen fer, en aquest cas de la UGT. La coexistència entre aquests dos sindicats, però, no fou tant plàcida com podríem pensar tal i com ens evidencia l'anomenada nit dels fets. La matinada del 22 al 23 d’octubre de l’any 1936, pels carrers de Cervià de les Garrigues, es produí un enfrontament directe entre les forces dels sindicats UGT-PSUC i la CNT-FAI locals, el qual culminà amb set morts, cinc del poble i dos de fora vila. D'aquests mort del poble, es coneix que tres eren dirigents de l’UGT, una persona de dretes i un capellà; els altres dos assassinats eren membres de la CNT però no de Cervià – sembla ser, que un era d’Albesa, xofer d’un camió, i l’altre un obrer sindical de Terrassa –.

Durant la Guerra Civil, a més a més, es té constància de que s’elaborà paper-moneda local, el qual fou emès per l’Ajuntament de Cervià l’any 1937. Tant s’articularen bitllets d’1 i 2 pessetes com vals de 5, 15, 25 i 50 cèntims, amb un valor total de 16.000 pessetes.

El 4 de gener de 1939 el poble de Cervià de les Garrigues quedà sota domini franquista i ben aviat, el dia 9 de gener, es formà el primer ajuntament nacional provisional. Encara però, faltaria per ressalta un episodi més curiós, aquest situat ja en plena postguerra. Es recorda que un avió alemany combatent de la II Guerra Mundial caigué a Cervià de les Garrigues, esdeveniment en que van perdre la vida tres soldats. En record d’aquest episodi altrament traumàtic, es situà una placa commemorativa al lloc del fets que, actualment, està desapareguda.

Informació: Josep Rubió

Text: Cristina Mongay