Política, societat i cultura

Entitats socials a Sant Martí de Maldà

La Societat: Es va crear el s. XIX i era d’esquerres dirigit pel republicanisme. Si feien balls populars, Mitings d’esquerra. Quan acaben els confrontaments a Sant Martí es demoleix. Al 1991 a l’espai que ocupava s’hi construeix la Plaça de 11 de setembre.

Abans de la Guerra Civil hi havia 2 locals de dretes.

Cal Solivella – 1r café de les dretes católiques. Situat al costat del foment.

El café Foment- es converteix en el local de les dretes i dels cacics.

 

Informació; Margarida Sabaté

Entitats socials a Preixens

Durant els anys de la República hi havia dos bars destacats a Preixens:

- Cal Pano, que era el bar on es tendien a reunir els nacionals i la gent de dretes, bar que es situava a la plaça major.

- Bar República, que com indica el seu propi nom, s'hi trbaven els republicans i la gent d'esquerres. Aquest estava situat a la carretera de Balaguer, a Cal Feliç.

text; Aida Garròs

Entitats socials a Torregrossa

Durant els anys trenta funcionaven dos centres;

El bar Baró, a cal Sabaté, va ser l'entitat on la gent d'esquerres anava i celebrava reunions. Aquest va tancar durant la guerra.

El Casal,  era on es reunia la gent de dretes, i es trobava on avui hi ha l'edifici polivalent. Aquest va tancar les seves portes durant la democràcia, quan l'ajuntament el va comprar. 

 

Informació: Aida Garrós

Casa Bonifaci. Museu de Llimiana

 

Font: Tríptic "Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Museu de l'escola rural a Castellar de la Ribera

Durant la II República es va fer l'escola de Castellar de la Ribera. Després de la guerra va continuar com a escola franquista, però el mestre que hi havia treballat, el mestre Rafart, no va poder tornar a treballar-hi.

A l'escola, durant la dictadura s'hi inaugurà una placa en record als caiguts del terme, com també va passar a l'ajuntament del municipi.

L'escola ha estat recuperada fa pocs anys amb un petit projecte museogràfic.

 

Informació: Esther Miralles.

Tríptic Pirineus, territori i memòria. Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Entitats socials i culturals i polítiques a Juncosa

Entitats econòmiques i polítiques al poble censades l’any 1933: Unió de Treballadors del Camp; Unió Republicana, Casal Català Republicà, Centre Tradicionalista, Sindicat Agrícola “Sant Isidre”.
A partir del 20 de juliol de 1936 es crearia el Comitè Local Antifeixista integrat per membres de del PSUC i de la UdR. Antigament el consistori de Juncosa estava governat per membres de la Lliga Regionalista, que dimitiren del càrrec el mateix dia 20 de juliol donat l’evolució dels fets. Aquest Comitè seria l’encarregat de l’organització del poble malgrat la configuració d’un nou Ajuntament (també format per membres del PSUC i de la UdR) però en connivència amb el Comitè. Començà el període d’incautacions i confiscacions, gestionades i administrades pel Comitè. D’aquesta manera s’acordà la confiscació del Centre Tradicionalista quedant l’ús de l’immoble i del mobiliari per a les entitats Unió Republicana i Partit Socialista Unificat de Catalunya.
També s’incautà del convent de la Sagrada Família acordant-se habilitar la nova escola pública en aquest edifici. El cartell indicador de l’escola nova es retolarà: Escola Nova Unificada “Grup Francesc Ferrer” (19 de setembre de 1936).
La constitució d’un nou ajuntament l’any 1937 (12 de gener) posa en evidència les entitats polítiques i sindicals existent en aquell moment: CNT, ERC, PSUC i UdR.

 

Informació i text: Josep Rubió

col·lectivitzacions a la Pobla de Cérvoles

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

 

Informació i text: Josep Rubió

Entitats socials i culturals i polítiques a Granyena de les Garrigues

Durant la II Rerpública  a Granyena hi havien tres cafès, d'entre els que podem distingir el de "ca l'esqueré" com el café d'esquerres i el de "cal Tonyón" com el de dretes. També hi havia dos balls per festa major, el de dretes es feia a "cal Tonyón" i el d'esquerres a "cal Patet".

 

Informació i text; Pau Palau

Entitats socials, culturals i polítiques a la Granadella

 "Lo Casino" de la Granadella va ser inicialment el centre d'ERC i punt de reunió de la gent d'esquerres.
Després de la guerra l'edifici, que havia quedat en runes a causa dels bombardeigs, va ser confiscat per l'Estat, i no va ser fins a la segona meitat dels anys 40 que els veïns van decidir comprar el que en quedava i, ja fos a jova o pagant uns diners equivalents a les jornades de treball, aixecar de nou l'edifici del "Casino".

Cal assenyalar també, la importáncia de l'aportació económica de Vicent Blanc, l'empresari barceloní casat a la Granadella a qui, ja des del franquisme, se li ha dedicat el nom d'un carrer de la població.
 

Informació i text: Pau Palau

Equipaments; escola de comissaris a la Granadella

A Cal Pep de Martí, situada al carrer de la Pobla, hi hagué l’Escola dels Comissaris.

 

Informació: Pau Palau