col·lectivitzacions a la Pobla de Cérvoles

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

Informació i text: Josep Rubió