Puigverd de Lleida

Entitats socials i culturals Puigverd de Lleida

- La Sensata:  Va dur a terme una gran activitat d'acció cultural, en la que destacava l'activitat musical , de tipus popular, el ball i la lectura de comèdies. Fundada l'any 1914 per Andreu Rosera, Lluís Capell i Joan Solsona, va desaparèixer  l'any 1920. La seva seu estava situada a Cal Jaumet,  on avui hi ha la Caixa rural, a la plaça Major.

- El cafè de Cal Pons: Va suposar el nucli de l'activitat social i cultural  del poble, ja que des que es va fundar s'hi feia ball, cinema, teatre i tertúlies de tot tipus. Es va crear l'any 1911 i en aquest s'hi van fundar difetrents societats relacionades amb les activitats culturals del municipi com ara la Societat Cultural Recreativa al 1927 i la Joventut Recreativa uns anys més tard. Estava situat a la plaça Major de la vila, però va desaparèixer a mitjans dels seixanta.

- El cafè de Cal Jaumet: Aquest es va crear per a satisfer a un tipus de client diferent del que anava a Cal Pons. En aquest cas era un cafè de gent més senzilla i proletària. La seva fundació va ser a principis de segle  i d'aquest en van sorgir societats culturals i recreatives com la Sensata.Com s'ha comentat anteriorment, aquest  estava situada la Caixa rural.

- El Ball del clot: En aquest s'hi feien activitats sòcio- culturals com teatre, cinema, musica, també s'hi celebraven les festes majors...Va sorgir com a conseqüència d'una escissió d'un grup de joves que regentaven el cafè de Cal Pons i va fer presènia al municipi des del 1924, any de la seva fundació al 1936, quan va exlatar la guerra civil espanyola.

 

Informació: Díez Quijano, Desideri: Història de Puigverd de Lleida, Ajuntament de Puigverd de Lleida, 1987.

Text. Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

representants de la cultura a Puigverd de Lleida

La mestra Carme Massot: Va ser una mestra que es va dedicar  generosament a la formació del jovent del poble; impartia classes de català en una època dde forta repressió. El seu mestratge ha deixat uan forta empremta en una generació que ara està donant el seu fruit en diferents aspectes de la vida cívica del poble.

Patricio Redondo:   Gran pedagog i polític, secretari de Benestar Social de Federica Montseny que durant el franquisme va tenir que exiliar-se a llatinoamèrica per la dura repressió.

 

Informacio: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Canvis de nom de carrers i places de Puigverd de Lleida

I República

Franquisme

Democràcia/Actualitat

 Carrer del Forn

 

 

Calle José Antonio

Plaza José Antonio

Calle Caudillo

Calle Fernando

Travesia Pozo del hielo

Calle Cooperativa

Calle Cirumvalación

Carrer de Dalt

Plaça Catalunya

Carrer Lleida

Carrer Joan Oró Florensa

Carrer Paul Casals i Defillo

Carrer Mestra Carme Massot

Carrer Mestre Patricio Redondo

 

Història del nom dels carrers:

 

Els canvis produïts en els noms dels carrers provenen  del Acord de Ple de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida, de data 3 de juny de 1980.

L'alcalde del moment era Josep Maria Batlle Farran.

Història dels carrers:

Carrer de Dalt:  Aquest és un dels carrers més antics del municipi. Després de 1939 s'havia dit  " Calle de José Antonio Primo de Rivera", però anteriorment, el seu nom era, "Carrer del Forn". Té l'entrada per la plaça Catalunya i la sortida al carrer Pou del Gel.

Carrer Joan Oró:  Carrer situat entre el carrer carretera i el camp, va rebre anteriorment el nom de  " Calle Fernando" , en honor a la Rambla Ferran de la ciutat de Lleida. Ja que l'aguazil de l'època en pretenia fer una rèpilca, o si més no, qulcom semblant. Es a partir de 1979,tot i que l'acta en si, no es va aprovar fins dos anys més tard, que rep el nom de Joan Oró, en homentatge al científic  i bioquímic català.

Carrer Lleida:  Situat entre el carrer La Bassa i la carretera va rebre desrpés de la Guerra Civil el nom de " Calle del Cudillo", fins que més tard,hja en la transició democràtica, va ser substituit per el nom de " Carrer de Lleida".

Carrer Mestra Carme Massot:  Data de 1866, ja que va sorgir en comprar la Cooperativa Sant Jordi, i es va establir la necessitat d'un nou carrer. D'aquí ve el seu nom anterior " Calle cooperativa", que es va canviar l'any 1979, quan rep el nom de la mestra Carme Massot. Professora de català en l'època franquista.

Carrer Patricio Redondo:  Entrada per la carretera i sortida pel camí del Cogul. L'obertura del carrer va ser l'any 1974, i va rebre el nom de " Calle Circumvalación",  tot i que més endenvant, al 1979 l'Ajuntament acordà de donar-li el nom de Mestre Patricio Redondo, en honor  al gran pedagog i secretari de Benestar Social de Federica Montseny en temps de la República, i exiliat durant el franquismne.

Carrer Pau Casals: Entrada per la Plaça Major i sortida pel Carrer Carretera. Al 1979 passà de " Travesia del Pou de gel" a " Carrer Pau Casala" , en honor al compositor català.

Plaça Catalunya:  Originàriament, un dels nuclis més antics dle municipi. Després de la Gyerra Civil adoptà el nom de "Plaça de José Antonio Primo de Rivera", però ja en els anys vuitanta va passar a rebre l'actual nom.

Plaça Major:   Té l'entrada pel carrer la Creu i sortida pel carrer Lleida.  En celebrar-se la constitució de Cadis al 1812 va rebre el nom de " Plaça de la Costitució". Posteriorment, l'any 1939 passà a nombrar-se Plaça d'Espanya, i no és fins a 1980 que se li otorga el nom de Plaça Major.

Font: Díez Quijano, Desideri: Història de Puigverd de Lleida, Ajuntament de Puigverd de Lleida, 1987.

 

Informació i text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni