Espluga Calba, L'

Equipaments; presó a l'Espluga Calba

durant els primers anys de la dictadura s'habilità una presó als baixos del castell

Informació: Pau Palau

Equipaments; refugis antiaèris a l'Espluga Calba

Entre els espais de guerra conegurs de  l’Espluga Calba hi ha, per exemple, les ara dites cases caigudes, dues cases que actualment són un solar tapiat però que l’exèrcit republicà hauria enderrocat per tal de tallar la carretera entre l’Espluga i Fulleda. Finalment, unes altres construccions bèl·liques que ha arribat a l’actualitat són els refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil per iniciativa de la col·lectivitat en forma de quatre excavats a la roca de l’antiga carretera de Omellons i al vessant d’una muntanya a la partida dels horts.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica; búnquers a l'Espluga Calba

Pel que fa als búnquers, consta que existeixen diversos llocs fortificats arreu del poble i del seu terme municipal, tot i que només se’n ha pogut examinar un al cim de la Muntanya del Roig, pràcticament destrossat. A aquestes instal·lacions hi estarien pròxims nius de metralladores, on recentment se’n conservava o n’hi havia indicis a la Muntanya del Roig – entre sis i deu –, al peu de la carretera de Fulleda – tres com a mínim – i al Tossal Gros.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Fonts documentals a l'Espluga Calba

L’arxiu municipal de l’Espluga Calba – el qual es troba al mateix edifici de l’Ajuntament i està a disposició de consulta de tothom que ho vulgui – permet aproximar-se, un tant, a aquesta història local més recent del poble. Aquest arxiu manté un bon estat de conservació i, especialment, és interessant i abundant en quan a informació de la II República, la Guerra Civil i la Dictadura  l'apartat referent al jutjat o al d'intervenció de l'administració local.

En aquest àmbit, s’hi localitza documents molts diverses, des de padrons municipals – de 1925, 1930, del 1935 al 1937, 1939 i 1941 –, apèndix d’aquests padrons municipals – datats de 1927 –, resums dels padrons – 1928 i 1929 –, rectificacions del padrons – del 1932 al 1934 –,circulars de la Generalitat Republicana de 1936 amb les instruccions de com fer el padró el cens relatiu a les eleccions de 1930, els documents relatius a l'elecció de "concejals" de 1931 i a l'elecció de consellers de 1934, el document amb el resultat del referèndum per l'Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any de 1931, documents relatius a allò requisat per motiu de Guerra Civil a les famílies del poble, i també reclamacions posteriors reglament del sindicat Unió Agrària; el llibre del Registre local de col·locació agrària – que conté les actes de la fundació del Comitè Antifeixista local i nou actes més incloent-hi la de la seva dissolució –, el llibre d'accionistes de la societat recreativa Germanor amb el corresponent el llibre d'actes, el registre de socis i el reglament; dades econòmiques referents a les collites de cereals, olives, etc., algunes dels anys vint però també dels trenta al cinquanta, etc.

Un altre fons documental important de la vila sobre el període que ens interessa és el que anà recopilant al llarg de la seva vida el Sr. Ramon de Cal Xaparro, el qual segurament conserven els seus hereus i hereves.

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Entitats politiques i socials a l'Espluga Calba

Si bé a l'Espluga no hi hagué mai cap grup organitzat, si que hi hagué una sèrie de persones del poble que participaren en la lluita antifranquista en l'òrbita d'Unió de Pagesos, que comença les seves activitats entre el 1972 i 1973 i del Front Nacional de Catalunya, del qual hi havia grups organitzats a les Borges Blanques i Arbeca, en ambdós casos sempre al voltant de la parròquia.
A l'Espluga destaquen, al voltant d'UP en Joan Duch, el "Pep de la Siqueta" i el Josep Mª Rebordosa, a més d'un altre grupet de treballadors de la fàbrica textil John Fil format pel Joan Amorós, el Francisco del "Marrigues" i el mateix Joan Duch.
Així, inspirats en UP, organitzen els actes de la "Marxa per la llibertat" el 1976, i alguns es presenten com independents a les primeres eleccions al consistori municipal del 1980, sortint elegits dins una llista unitària que pretenia representar tots els sectors socials i econòmics del poble, deixant fora, és clar, els sectors franquistes i més dretans

 

Informació i text: Pau Palau

Col·lectivitzacions a l'Espluga Calba

no coneixem amb exactitud les terres que en formaren part , però durant aquests anys es va constriïr un rentador i un escorxador (que ja el primer ajuntament franquista va vendre i per tant deixar perdre) a més de fer les escoles al castell.

 

Informació: Pau Palau

Monument als Caiguts a l'Espluga Calba

Entre els diversos espais de dol localitzats a la vila de l’Espluga Calba hi destaca un monument funerari en record a  l’accident que sofriren tres nens del poble als quals, tot jugant, els hi va explotar armament abandonat per l’exèrcit republicà en retirada, accident que provocà la mort d’un i deixà greument ferits els altres dos.

Destaca també un monument als "caiguts", aquest es trobava a la Plaça de l’Església i actualment al cementiri municipal; durant la primera legislatura democràtica municipal es va plantejar un referèndum a la ciutadania en el que es podia escollir entre tres opcions, dues que apostaven per la retirada i una tercera que defensava la seva continuitat. En aquesta consulta cap de les opcions va obtenir un resultat prou contundent i durant la segona legislatura es va optar per a traslladar-lo al seu actual emplaçament.

Caldria ressaltar també l’existència d’una pintura a la façana de l’Església on s’hi llegeix la frase “A. PRIMO RIVERA” justament amb una creu, actuació que seria en gran part esborrada durant la Transició Democràtica però que encara hi aflora.

monument als caiguts situat a la plaça de l'esglèsia (actualment al cementiri);

imatge; Rubió, J.; La Guerra Civil a les Garrigues, Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgina 15.

monument als caiguts al cementiri municipal;

imatges; Gabriel Ramon i Molins

Informació: Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a l'Espluga Calba

Són diverses les troballes arqueològiques bèl·liques que encara es conserven o es sap que existien al municipi de l’Espluga Calba. Per exemple, a nivell trinxeres, se’n localitzà a les Granjes Faliu, Catalanes, Vallades, Masos, Tossal Gros, Les Forques, Coma Sant Pere – a la Muntanya del Roig – i al Mas blanc. Tot sembla indicar que les trinxeres de Catalanes foren excavades a la força pels presoners del camp de concentració núm. 3 del cim, el qual estava situat a la població veïna del Omells de Na Gaia. Aquestes encara presenten una llargada important – a ull, es desenvoluparien en uns cinquanta metres cadascuna – i estan excavades a la pedra.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Dos possibles maquis a l'Espluga Calba

Dos possibles maquis: el Ton Ribera (de ca la càndia) i el "Pellaire".

 

Informació: Pau Palau

Canvis de nom de carrers i places de l'Espluga Calba

abans de 1930 durant la II república durant la guerra civil durant la dictadura avui
C/ de Montblanc C/ de Montblanc
Plaça Catalunya* C/ de Montblanc
Plaça Catalunya* C/ de Montblanch C/ de Montblanc
C/ de Fulleda C/ de Fulleda C/ de Fulleda C/ de Fulleda C/ de Fulleda
C/ de Senan C/ de la República C/ de Senan C/ de Senan C/ de Senan
C/ Reremur C/ Reremur C/ Reremur C/ Reremur C/ Reremur
No existia No existia No existia Carretera de Fulleda Ctra. de Fulleda
C/ Solà** C/ Solà
Francesc Macià** C/ Solà
Francesc Macià** C/ Generalísimo** C/ Major**
C/ de la República C/ de la República C/ Calvo Sotelo Avda. Pau Casals
Plaça del Castell Plaça del Castell Plaça Pi i Margall Plaza del Castell Plaça del Castell
Plaça Àngel Guimerà Plaça Àngel Guimerà Plaza Jose Antonio Plaça de la Roca
Plaça de l'església Plaça de l'església Plaça Jacint Verdaguer Plaza de la iglésia Plaça de l'església
C/ de Sta. Maria
C/ San Ramon***
Plaça de la Flor*** C/ de Sta. Maria C/ de Sta. Maria C/ de Sta. Maria C/ de Sta. Maria
Plaça del Pou Plaça del Pou Plaça del Pou Plaza del Pozo Plaça del Pou
Carretera de Maldà Carretera de Maldà Carretera de Maldà Carretera de Maldà Avda.Mn.Joan Llort
Raval de Jesús Raval de Jesús Raval de Jesús Raval de Jesús Raval de Jesús
Raval de Jesús Raval de Jesús Raval de Jesús Avda, de los Màrtires Avda. de Catalunya
camí del fondo camí del fondo camí del fondo C/Mn. G. Fàbregas Camí Avda. Mn pau Figuerola

els altres carrers son nous o no sofreixen cap canvi
* el carrer a un cert punt s'eixampla, i allò s'anomenà durant la república, plaça de Catalunya
** el carrer està dividit per una porxada i pot ser que en aquests períodes aquesta fos el límit entre els dos
***aqui també hi ha un porxo, que sembla que podria fer de límit dels diferents carrers; a banda i banda del porxo el carrer San Ramon i la Plaça de la Flor, i a l'altre costat de la plaça començaria el Santa Maria.

 

Informació i text: Pau Palau