Deportació i exili

monument als deportats a camps del nazisme a Lleida

al cementiri de Lleida s'hi troba un monument en record als lleidatans deportats a camps de concentració nazis.

Imatge: Conxita Mir

Homenatge a un combatent deportat a Torrec

Imatge facilitada per; Sánchez Agustí

Els estanys de l'exili a Lladorre

Font: Tríptic "Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Camí de l'exili pel port de Salau

Font: Tríptic "Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Arqueologia bèl·lica; búnquers de l'organització defensiva del Pirineu. Centres de resistència 72 i 73 a Alins

El centre de resistència 72, construït entre 1945 i 1950 pel regimiento fortaleza 1, es troba a les proximitats dels pobles de Noris i Tor, i estava format per assentaments de metralladores, morters i obseratoris.

El centre de resistència 73, també va ser construït pel regimiento fortaleza 1 es troba situat a la pista que consueix al pla de Boet, a la sortida d'Àreu.  Es tracta d'un assentament de metrallasors, canyons de carro i observatoris.

 

Informació: Josep Calvet

 

Font: Tríptic "Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Camí de la Llibertat a l'Alt Pallars

El camí dels ports de la Pala de la Clavera, Salau i Aula a les Bordes de la Perosa fou utilitzat com lloc de pas durant l'evasió de la Segona Guerra Mundial.
Actualment hi ha col·locades diverses plaques referents a la ruta "el cami de la llibertat".

Informació i elaboració de documents: Josep Calvet

 

Font: Tríptic "Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Deportat a camps nazis d'Ivars d'Urgell

Ferran Riu i Vilalta (Ivars d’Urgell, 19 d’abril del 1910 – Guilers (Finistére), 24 d’abril del 1981).

Deportat resistent, sergent de les Forces Françaises de l’Intérie del departament de Finistére. Cavaller de la Legió d’Honor Francesa, condecorat amb la Medalla Militar Francesa, creu de Guerra amb Palmes i Estrella de bronze, Creu de Combatent Voluntari entre 1939 i 1945.
L’any 1934 Ferran Riu ingressà a les tropes d’assalt de la Generalitat del Catalunya, el mateix any en que van ser creades, el 1934. Durant els Fets d’Octubre d’aquest any, participà en la revolta i fou detingut per les forces d’ordre, aconseguint evadir-se.
Amb el triomf del Front Popular l’any 1936, Ferran Riu retornà a les tropes d’assalt i prengué part activament en el sufocament de la revolta militar a Barcelona durant els dies 19, 20 i 21 de juliol de 1936. Des de l’inici de la Guerra Civil fins a la fi d’aquesta, amb la derrota republicana, Ferran Riu participà en diferents combats contra l’exèrcit rebel.
Al febrer de l’any 1939, va travessar amb la seva unitat la frontera cap a França i fou internat al camp de Septfonds, d’on en sortí voluntari per entrar a l’exèrcit francès en la unitat de combatents espanyols, sota comandament francès.
Al juliol de l’any 1941 la França de Vichy l’envia sota comandament alemany a treballar obligatòriament a Brest (Finistère), al camp de treball de Sainte-Anne du Portzic i, després, al parc automòbil del Servei de Treball Alemany del Fort de Kéranroux.
Durant la seva estada a Brest, participa en accions de la resistència contra l’ocupant nazi, arribant a ser el responsable del grup de sabotatge del Fort de Kéranroux, a l’any 1942.
Al mes de març de l’any 1944 el grup FTP-Unió Nacional Espanyola de Brest va ser espapçat per la Gestapo. Entre els arrestats hi havia en Ferran Riu.
En un primer moment va ser enviat al camp de Compiègne. No era sinó un pas previ al seu enviament al camp de Dachau (prop de Munich) el 18 de juny de 1944 on hi va ser internat en qualitat de combatent espanyol fins al 29 d’abril del 1945, data de l’alliberament del camp per les tropes aliades.
A partir d’aquest moment es va quedar a viure a França i al país veí va ser on va morir, l’any 1981, havent vist el retorn de la democràcia a l’Estat espanyol.

Susceptible d’afegir: dues cartes escrites per Ferran Riu a la seva família en sortir de Dachau.

 

Informació i text: Josep M. Coll

deportat a camps nazis d'Òden

Josep Riba i Orrit:  Pagès, va ser president del Comitè municipal d’Odèn per Esquerra Republicana de Catalunya. Va fugir amb l’entrada de les tropes franquistes, deixant esposa i sis fills. Deportat a Mauthasen el gener de 1941, traslladat a Gusen un mes més tard, hi mor el setembre d’aquell mateix any.

Informació i text: Esther Miralles