Pobla de Cérvoles, La

col·lectivitzacions a la Pobla de Cérvoles

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

 

Informació i text: Josep Rubió

Fonts documentals a la Pobla de Cérvoles

El cens documental del poble, com a mínim el municipal és molt escàs, si més no, segons fonts municipals molta documentació està guardada en caixes degut a les reformes de l’antic Ajuntament. La nova seu de l’Ajuntament, inaugurada el 1999, no gaudeix de cap arxiu i els documents es van quedar a l’antic edifici, on actualment s’hi estan fent obres, precisament per ubicar-hi un futur arxiu local i biblioteca. Només vaig poder consultar, com a llibres d’actes més “antic” el volum VII corresponen a les actes entre el 7 de febrer de 1971 i el 15 de novembre de 1982. Sembla que alguna família particular tingui força documentació, no solament personal sinó que també que faci referència al poble.

 

Informació i text: Josep Rubió

entitats socials i culturals i polítiques a la Pobla de Cérvoles

L’any 1974 es constitueix l’associació “Foment Cultural i Recreatiu de la Pobla de Cérvoles”. El mateix any aconseguiren portar al poble per la Festa Major d’agost a Lluís Llach i Joan Isaac, un concert totalment reivindicatiu de les propostes catalanes llavors exposades arreu.
Aquesta associació al llarg dels anys es subdividí en diferents seccions:
- Secció Cultural: publicació d’un butlletí local des del 1976 sota el nom de Foment (l’últim número localitzat és del 1994). Direcció de la Biblioteca i realització de diferents actes culturals com xerrades, cursets, exposicions ...
- Secció Recreativa: Funcionament del cinema, anomenat Catalunya, a la Sala del Foment. Actuacions del grup local de teatre que en un primer moment rebé el nom de “Grup de teatre independent La Diàspora” i posteriorment el nom de Llum de ganxo-teatre.
- Secció esportiva: Creixent importància d’esports com el tennis, el ping-pong o la petanca. També el futbol.
- Secció Sala: Encarregada de tenir cura del local del Foment on s’hi realitzaven la majoria d’actes culturals.
Tant l’Associació com les seves seccions deixaren les seves activitats durant la segona meitat dels anys 90.

A les primeres eleccions municipals democràtiques d’abril de 1979 s’hi presentaren dues candidatures. Una sota les agrupacions d’electors independents sota les sigles A.E.U.R. (Agrupació d’Electors d’Unitat i Renovació) i l’altra sota l’aixopluc de les sigles CC-UCD (Centristes de Catalunya-Unió del Centre Democràtic). El primer alcalde de l’era democràtica sorgit d’aquestes eleccions fou Francesc Pinyol Sobrepere, càrrec que actualment encara ocupa. Un dels regidors elegits, el Sr. Antoni Bundó i Nin, fou diputat a la Diputació de Lleida com a representant de les agrupacions d’electors independents de la demarcació de Lleida durant la primera legislatura.

 

Informació: Josep Rubió

Vida quotidiana, records i memòria a la Pobla de Cérvoles

Amb l’aparició i fundació de la CNT al poble (aprox. 1932) començà una profunda divisió interna entre els seus habitants fins al punt de celebrar-se dues festes majors o tenir dues sales d’esbarjo segons la tendència política. L’any 1932 s’organitzaren diferents espectacles teatrals. Mentre el Foment Republicà Autonomista posava en escena l’obra de Josep Mª Segarra “Místic” (al pati de cal Blayó), els esquerrans (nominació d’aquells dies), representaren “Giordano Bruno”, en els baixos de Cal Recader. Aquí es pot observar i apreciar l’abisme ideològic, tant pel que fa al pensament polític com al religiós dels uns i dels altres.
S’afirma que el primer indici anarquista venia programat i alliçonat per Joan Montseny (Federico Urales) i la seva filla Frederica Montseny que passaven petites temporades de descans a les Masies de Poblet i, d’allí estant, feien alguns viatges de propaganda als pobles de les rodalies, bàsicament a Vinaixa, el Vilosell i, especialment La Pobla. El primer gran líder local anarquista fou Josep Reig (Cal Beltran), que a l’acabar la guerra es suïcidà penjant-se a l’entrada de casa seva en el moment que anava a ésser detingut per la Guàrdia civil .
La radicalitat dels membres cenatistes derivà, com ja s’ha dit, en formar part de l’escamot que participà a l’assalt a la Panera el 8 de gener de 1933.

També la revolta d’octubre de 1934 tingué cert ressò al poble. A resultes de les diferents vagues i altres actes realitzats a la comarca es detingueren 4 persones de la poble de Cérvoles.

Entre el 10 i 12 de desembre de 1936 es constituí al poble les Joventuts Llibertàries que tenien la seva seu al C/ Major o C/ Bakunin (durant la guerra), amb la finalitat de propagar la cultura i lluitar per la llibertat.

 

col·lectivitats:

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

Informació: Josep Rubió

Fossa militar a La Pobla de Cérvoles

Al nou cementiri s’hi instal·là una placa commemorativa als caiguts a la guerra, en el que era una fossa comú on hi havia enterrats quatre soldats, segurament nacionals, morts al terme en plena lluita i que no vam ser identificats. Posteriorment aquesta placa, com la fossa, retirada.

 

Informació i text; Josep Rubió

Persones rellevants a la Pobla de Cérvoles

Domingo Gassió: Domingo Gassió Musté (cal Gassió) de 40 anys, casat i amb dos fills, membre de la CNT, fou un de la vintena d’expedicionaris de la Pobla de Cérvoles que el dia 8 de gener de 1933, diumenge, sortí direcció cap a Lleida en cotxe de línia, amb ambient de Festa Major i que juntament amb Alfons Català Moragues i Josep Estradé Moragues participaren en l’assalt al quarter de la “Panera” el mateix 8 de gener a la tarda. En aquest assalt Domingo Gassió i morí i els seus companys foren detinguts amb altres participants, en un bar de la Plaça Cervantes de la ciutat. En memòria d’aquell acte, posteriorment, se li dedicà un carrer com a homenatge en la seva participació.

Informació: Josep Rubió

Canvis de nom de carrers i places de La Pobla de Cérvoles

 Com gran part dels carrers i places de les viles de les Garrigues, La Pobla de Cérvoles i els seus veïns i veïnes han anat experimentant canvis en els seus noms al llarg de la trasbalsada història del segle XX. Així mateix, a la l'actual hi localitzem, entre d'altres, Carrer Major, Carrer Portal, Avinguda de les Garrigues – carrer inaugurat a la dècada dels vuitanta, conegut antigament com el Carrer de la Carretera al enllaçar el poble amb Ulldemolins –, Carrer Calvari, Carrer Franc, Carrer Pau Anton – alcalde de La Pobla de Cérvoles durant el segle XVIII –, Carrer Vilanova – antic camí que condueix a Vilanova de Prades –, Plaça de l'Església, Plaça Sant Miquel, Raval de Sant Miquel, Plaça del Foment, Carrer Ponent – antic Camí de Carrerada –, Carrer Les Basses, Carrer les Roques, Carrer les Sorts – inaugurat l'any 1979 –, Carrer Nou – antic Carrer del Nord – i Raval de les Moreres.

 

Tot i això, podem identificar-ne algunes nomenclatures emprades durant la Guerra Civil, com són Carrer Durruti – actual Avinguda de les Garrigues –, Plaça Domingo Gassió – actual Plaça de l'Església, membre de la CNT –, Carrer Bakunin – actual Carrer Major, lloc on s'establiren les Joventuts Llibertàries (JJLL) –, Carrer 19 de Juliol – actual Carrer Franc – i Carrer Francesc Ascaso – es desconeix la localització exacte. És evident que aquests noms no eren els mateixos en exactitud del període republicà, ja que només s'hi ha pogut constatar l'existència del Carrer Prat de la Riba, del qual no se sap del cert on es localitzaria. La dificultat fonamental de situar els carrers antics sobre els actuals radica en què de forma indistinta s'utilitza la vella i la nova nomenclatura, la qual cosa, a vegades, condueix a la confusió.

 

Informació: Josep Rubió

Text: Josep Rubió i Cristina Mongay