Bovera

Equipaments; hospital a Bovera

"Mas del Sinyó": es tracta d'una gran construcció de principis del segle XX que va ser utilitzada com a  hospital de guerra.

Informació: Pau Palau

Entitats polítiques a Bovera

L'edifici del Casal va ser la seu del Centre Republicà (dretes) durant el temps de la II República i de "la societat" després de 1939. Molt a prop del Casal, a la plaça de la Bassa, en el que avui és una casa particular, hi va haver el Centre d'Esquerra en temps de la II República. L'ajuntament va ser la seu del Comitè Antifeixista.

Pel que fa a les entitats de la vida cívica, podem destacar que a la vila de Bovera hi havia el Centre Republicà, el Centre d’Esquerra, la Societat, i fins i tot, una banda, de la qual no en sabem el nom, però que va actuar a Lleida. També hi va haver un grup de Teatre que en el 1945 va representar l’obra Luisa Fernanda.

 

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Mongay

Fosses militars a Bovera

hi ha fosses a;

A la carretera que baixa per la vall d'en Cana en direcció a Flix, al lloc dit de "la casilla".
Molt a prop de "la casilla", al mas del Vidal.
Entrant al cementiri, a mà dreta, hi ha una fossa comú de soldats republicans consistent en dues rases al costat de la paret.
Senyalant el lloc, només hi ha la làpida que la família d'un noi de Mollerussa, mort a Bovera durant la batalla que hi tingué lloc, va col.locar-hi.
"La casilla": a la banda de dalt de la carretera encara es pot reconèixer a terra la planta d'una caseta, part del paviment d'aquesta i les restes d'una cisterna on, hi havia 12 soldats i una dona (no sé si miliciana, infermera, "querida"...) que foren assassinats pels soldats nacionals.
Els seus cossos van ser enterrats a l'altra banda de la carretera, en una fossa comú, entre dos oliveres.
El mas d'en Vidal: aquest mas era un "puesto de socorro" de l'exèrcit republicà (lloc on els ferits rebien les primers cures abans de ser duts a l'hospital). Allí hi ha enterrat un metge de l'exèrcit repubilcà. En senyal d'això, en Josep Maria Vidal va esculpir una petita creu en una pedra.

Informació: Pau Palau

Vestigis de bombardejos a Bovera

El carrer de Baix va ser bombardejat

Informació: Pau Palau

Fonts documentals a Bovera

la documentació que es conserva a l'arxiu municipal de l'ajuntament de Bovera correspon a:

llibres de Comptabilitat  "arqueos" des de 1897 a 1923.
Comptes i pressupostos de les escoles de 1882 a 1902.
"utilidades y comisiones" de 1922 a 1940.
expedients i subhastes d'arrendaments de 1862 a 1940.
padró municipal i rectificacions d'aquest de 1901 a 1939 i de 1940 a 1964.
14 llibres de quintos entre 1887 i 1985.
repartiments urbà/rústic de 1889 a 1953 i arbitri urbà/rústic de 1954 a 1965.
"apèndixs amillaramientos" de 1891 a 1930 (4 llibres), de 1941 a 1945 i de 1945 a 1959 (3 llibres).
cèdul.les personals de 1910 a 1942, faltant només el llibre de 1940.
matrícula industrial de 1810 a1921, de1924 a 1940 i de 1941 a 1959.
automòbils de 1941 a 1959.
carros i bicis de 1945 a 1963.
aigües de 1962 i de 1964 a 1972.
correspondència del consistori: sortides des de 1952 a 1969 i de 1963 a 1978 i entrades des de 1923 a 1929, de 1934 a 1939 i de 1939 a 1944.
carpeta "Prestación personal a favor del Estado".
Recogida de papel-moneda puesto en circulación por el enemigo.
Subsidio al combatiente (tiquets, comptabilitat, documentació,..).
exemplars de la "Revista  Moderna de Administración Local d'entre1951 i 1969.
Llibres de gastos i ingressos de l'ajuntament de 1915 a 1931, intervenció de pagaments i ingressos de 1931 a 1936 i de 1937 a 1956 amb l'única exepció del llibre cprresponent a 1938.
llibreta amb el títol "Olives i corresponent al període 1945-1954
llibres de comptes de l'ajuntament de 1963 a 1978
llibres d'actes de l'ajuntament des de 1922 a 1978, amb l'excepció dels anys entre 1944 i 1948.
comptes de la "delegación de auxilio social" FET y JONS entre 1939 i 1955

 

informació; Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Bovera

Els camps de batalla a Bovera es situarien a la Vall d'en Cana i la serra de Matalescabres. Aquests espais, són pràcticament imperceptibles per aquelles persones que siguin foranis a la zona. Tot i així, si s’hi va acompanyat d’algun veí, hom pot observar molts llocs de memòria en el terme. Dins del camp de batalla era normal trobar-hi trinxeres i búnquers.

Prop d'un mas a la serra de Matalescabres hi ha una cova on s'hi amagaren 32 persones (entre les quals, la persona amb la qual hem parlat, Josep M. Vidal)  mentre el front va ser a Bovera; hi van entrar essent al bàndol republicà i quan van poder sortir-ne ja eren en terreny nacional.

En un tros d'aquest veí encara es conserva un petit mur de pedra o parapet construït pels soldats republicans per a la batalla; a prop d'aquest mur hi havia altres munts de pedres al lloc on perfectament hi podia haver hagut altres construccions similars.

 

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Mongay

  

Persones rellevants a Bovera

Com a persona rellevant a la vila de Bovera, els vilatans actuals del municipi destaquen la figura del senyor Jaume Masip Masip. Segons un familiar llunyà del mateix, el senyor Masip era militant d’esquerres  i fou el responsable de la comptabilitat d'una cooperativa al poble fins que després de la guerra va marxar a França on segurament es va unir als maquis. Tot i això, les fonts es contradiuen amb un altre vilatans que assegura que abans de la guerra no hi havia cap cooperativa.

Se sap del senyor Masip que a partir de l’any 1944 fou pres pels alemanys i fou un dels ocupants del train fantôme, un tren que duia vagons de bestiar plens de presoners cap a Dachäu i que, degut a l'acció de la Resistence i dels bombardeigs aliats que inutilitzaren les vies per on havia de passar, va tardar 45 dies en arribar al seu destí. En record d'aquest episodi a l'estació de Sorgues, a la Provença, hi ha un monument commemoratiu on figuren els noms de tots els que van  fer aquell viatge fins a Dachäu, entre ells el d'en Jaume Masip Masip. La seva odissea però no havia d'acabar a Dachäu, ja que en fou un dels alliberats i, a més, rebé la més alta condecoració de la República Francesa, la Legió d'Honor.

 

Informació: Pau Palau i Cristina Mongay

 

  

Canvis de nom de carrers i places de Bovera

Avui en dia, al poble de Bovera, tots els carrers tenen noms de topònims locals:
Carrer  de les escoles, carrer de Lleida, carrer Major, del Solà, nou del Solà, plaça de l'església, de la Bassa, carrer de baix, el raval, carrer de la carrerada, la Palma, de Pobla, de Flix,...
Amb els successius canvis de règim ha anat canviant l'idioma amb que se'ls anomenava, però no el nom; així, durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco l'idioma era el castellà i durant els períodes democràtics, amb la republicà primer i amb la monarquia des de la Transició, ho ha estat el català.
Cal dir que durant la guerra civil es van canviar els noms de tots els carrers del poble, passant dels topònims de tota la vida a noms amb connotacions democràtiques o fins-i-tot clarament revolucionàries com ara Plaça de la Llibertat, carrer Azaña, República, F.Macià, Durruti, Ascaso, 19 de Juliol i Largo Caballero.
Tot i aquest canvi puntual, cap dels informants que vivien a Bovera durant la guerra recorda quin era quin, ja que ells van continuar anomenant els carrers pel seu nom de sempre.

Informació:  Pau Palau