Omellons, Els

Canons antitancs als Omellons

se'n troba un al turó del “mont-ros” i l’altre al lloc on actualment hi ha els dipòsits del poble.

 

Informació: Pau Palau

Entitats socials i culturals als Omellons

Societat Recreativa la Germanor

A l’Espluga Calba hi ha una societat que duu el mateix nom i que també es creà durant la II República, si bé ja el 1936.
Pel fet que als Omellons la creació de la societat va anar acompanyada de la construcció del local social d’aquesta, podem creure que es creà abans que la del poble veí i, que si allí hi van posar el mateix nom, potser també la van constituir amb la mateixa finalitat social, que no era altra que: “fomentar la convivència en bona pau i harmonia entre tots els diferents estaments socials, fer prèstecs (crèdit agràri), donar feina als jornalers(borsa de treball),millorar la cultura(biblioteca, conferències), promoure l'esbarjo i recreació sobretot del jovent (concerts, teatre, esports, ball...)” com diuen els seus Estatuts. Això només és una hipòtesis!
Pel que fa a la seva seu, durant la guerra serví com a garatge i taller a l’exèrcit republicà i avui, com des de la fi de la guerra, s’utilitza com a sala del ball del poble i és gestionada per l’ajuntament.

Informació i text: Pau Palau

Equipaments als Omellons

a la bassa dolça hi cremaren el Sant Cristo i tot el que van treure de l’església
- al costat de la sala del ball, que fou utilitzada com a garatge, hi havia una esplanada on hi hagué un taller-móbil de l’exèrcit republicà, consistent en un camió equipat amb el necessari per reparar altres vehicles de guerra.

Informació: Pau Palau

marques del pas dels exèrcits als Omellons

els dos ponts sobre el Rinet van ser destruïts durant la retirada de l’exèrcit roig. El pont nou va ser reconstruït després de la guerra civil, el vell tot just el 1992

 

Informació: Pau Palau

Nius de metralladora als Omellons

S'hi troben nius de metralladora a la zona coneguda com a "punta de Sans".

 

Informació: Pau Palau

trinxeres als Omellons

es troben trinxeres a la banda del terme que llinda amb l’Espluga Calba, ala llocs dits “la portella del Sila”, la “punta del Sans”, o la “coma l’é”.

 

informació:Pau Palau

Fonts documentals als Omellons

El fet que no hi hagi arxiu municipal fa que una gran quantitat de documents relatius a la població, la propietat, els jutjats, la gestió municipal,... s’hagin perdut.
De totes maneres sorprèn que els document més vell que es conserva a l’ajuntament sigui de la dècada de 1990!

A la cooperativa es conserva documentació des de la seva fundació, però no l’ha pogut veure ni consultar, pel que no puc valorar el seu estat de conservació, ni si es conserven documents de totes les èpoques, si en falten,..
No crec que hi hagués cap problema per tenir-hi accés en el cas que aquesta documentació volgués ser estudiada.
Per una altra banda, un veí del poble aficionat a tot allò relatiu a la guerra civil i que durant molts anys ha sortit a rastrejar amb el detector de metalls els camps de batalla, turons fortificats, trinxeres,...(sobretot de la zona del Pallars i de l’Ebre però també de les Garrigues o de Terol) conserva una considerable col.leció d’armament i objectes varis que va des de fusells, bales, bombes de mà i obusos a uniformes, cascs i fins i tot un sidecar o videos en que, un cop ja havien trobat quelcom interessant o important, simulaven de nou la troballa amb grans expressions d’alegria i sorpresa.
Pel que fa a l’accessibiltat a aquest fons, calidria abans parlar amb el seu propietari, que es va fer pregar una mica abans de deixar-se entrevistar i mostrar-me la seva col.lecció, però un cop hi va accedir ho va fer amb molt de gust.

Informació: Pau Palau

Personatges rellevants als Omellons

El senyor J. Gili,  alcalde dels Omellons durant la II República, fou un antifranquista del poble. Tot i que cap ciutadà dels Omellons ha sabut donar massa pistes de la trajectòria d’aquesta figura, es sap que mentre aquest va ser alcalde va construir els rentadors públics a la vora del Rinet i l’actual Carrer Pi i Margall. També en aquella època va constituir la societat La Germanor, al mateix moment s’aixecà la sala del ball.  

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Rey

Canvis de nom de carrers i places dels Omellons

avui, durant el franquisme, durant la II República, abans de 1930
C/ la plaça
C/ Ezequiel Llorach Calle industria
C/ indústria era un camí
C/ Francesc Macià Calle Ramon y Cajal C/ Francesc Macià *
C/ Calvari Calle Espluga Calva C/ Espluga Calba Camí de l' Espluga Calba
C/ unió Calle unió no existia
C/ església Calle iglesia C/ església C/ església
C/ orient no existia
Plaça Major Plaza Mayor Plaza Constitución **
C/ Sant Miquel Calle Cuesta
C/ Nou no existia
C/ forn
Plaça Mirador
travessera
Ramon y Cajal
avui durant el franquisme durant la II República Abans de 1930
C/Major Calle Mayor
C/Sant Sebastià no existia
C/ Pi i Margall sense nom sense nom no existia***
C/ Jacint Verdaguer

*El nom de “Francesc Macià “ se li donà, en temps de la II República, al tram de la carretera que uneix l’Espluga Calba amb Les Borges Blanques que transcorre per dins dels Omellons, ja que aquesta carretera es va construir sota l’impuls del govern de la Generalitat quan Macià el presidia. Amb la dictadura el carrer passà a dir-se “Ramón y Cajal” i amb la democràcia se li restituï el nom original.
**A la paret del num. 4 de l’actual Plaça Major s’hi pot llegir, gravat a la pedra, “plaza Constitución”. Indubtablement, aquest havia estat el seu nom en el passat, però la inexistència d’un arxiu municipal impedeix saber quan duia aquest nom i a quina “Constitución” es refereix.
***La història de l’actual carrer Pi i Margall és una mica curiosa: aquest carrer es va obrir en temps de la II República, segurament per donar accés directe a la carretera des de la part alta del poble. Això va generar l’oposició dels cacics del poble, que eren els propietaris dels terrenys afectats per la creació d’aquest carrer, però tot i així l’ajuntament va tirar endavandant amb el seu projecte. Al nou carrer no se li donà cap nom fins als anys 80, i tot i que pugui semblar el contrari, sembla que no hi ha cap relació entre la història del carrer i el el fet que dugui el nom d’un republicà.

Informació: Pau Palau