Arbeca

probable fossa a Arbeca

Existència probable d'una fossa comuna de la guerra civil al cementiri d'Arbeca.

Font: Mapa de fosses de Catalunya.

Entitats socials i polítiques a Arbeca

 La dreta tradinionalista i carlista constituir un local al 1973. El seu nom era centre independent.

Per la seva vanda els liberals republicans van comprar dues cases i les van unir per formar i donar lloc al seu casal: Unió Republicana. Avui és on es troba l'ajuntament del poble.

Als dos locals havia sala de cafè i de ball.

Els simpatitzants de la Liga Regionalista i de Cambó, al local republicà l'anomenaven la " sanfaina" per la diferencia d'opinions i d'ideologies que s'agrupaven en un mateix local.

Informació: Aida Garrós

Arqueologia bèl·lica a Arbeca

El  pas del canal d'Urgell els va faclilitar construir en les diferents bandes, búnquers, trinxeres i nus de metralladores.

Trinxeres:

Les trinxeres van ser destrosades amb les obres del Canal d'Urgell. En queda només una ( o les reste d'aquesta) a quatre quilòmetres dle poble, concretament al tossal de la Roca d'en Bota on trobem per tot el voltant restes de l'antiga trinxera.

 

Búnquers:

Com hem comentat anteriorment, la majoria d'aquests es trobaven a la llera del Canal d'Urgell, però fa uns quants anys, la comunitat de regants va encimentar  loes vores del canal per disminuir l'absorció d'aigua per part del terreny i es van destrossar tots els búnquers.

 

Informació: Aida Garrós

 

 

 


 

comité i alcaldes a partir 1936 a Arbeca

Els membres del comité revolucionàri:

Pere Boldú: President.

Estanislau Perera

Amadeu Pifarré

Josep Català Guasch

Josep Solsona

Fallada Carrera

Alcaldes durant la dictadura franquista:

Josep Miquel Dilló

Francisco Vidal Ximensos

Jaume Pelegrí Rosset

Domindgo Cantons Boneu.

Josep Segarra Sans

Josep Maria Baiget

Miquel Puig Marimon

Alcaldes a  partir de 1979:

Josep Pau Pereu

Agustí Perelló

Jaume Aixalà

Santiago Sans Mir

Ramona Barrufet

Joan M. Simó i Falcó

 

Informació: Aida Garrós

Canvis de nom de carrers i places d'Arbeca

Als anys vuitanta, com en la majoria dels pobles de la comarca, és quan els noms dels carrers es tradueixen al català i es recuperen nomenclatures betades durant la dictadura franquista.

El carrer Prat de la Riba, anteriorment va ser anomenat Travessia del pou.

L'actual carrer Joan Maragall fins als anys vuitanta s'anomenava Travessia del carrer Lleida

El carrer Jacint Verdaguer, antigament rebia el nom de 3a Travessia de la Barceloneta.

L'Avinguda del Generalismimo va ser el nom que es va establir a l'Avinguda dels Portals durant la dictadura. Als anys vuitanta el seu nom anterior va ser recuperat. Aquesta avinguda, durant la República la van batejar com a Avinguda Joan Moles, en honor a un diputat república molt valorat per la població d'Arbeca.

La plaça de la Constitució  fins als nys vuitanta i sense cap alteració dutant els anys anteriors, s'anomenava Plaça Major.

 

L'actual carrer 11 de Setembre durant la República era anomenat Carrer de Santa Caterina, i durant el franquisme, General Mola.

L'actual carrer Francesc Macià durant la II República i la dictadura era anomentat carrer de Mossen Gili, que havia estat un farmaceutic del poble.

La plaça de la Generalitat, la qual dona entrada al casc antic del municipi era antigament anomenada Portal de Sant Joan.

El Carrer d'Anselm Claver, abans dels vuitanta rebia el nom d'Avinguda del Belianes.

Carrer Rosén Viguetà, en honor a un mestre, procedent de Torregrossa  i que va exerrcir abans i després de la Guerra. Abans el carrer era anomenat Alfons X el savi.

El carrer de les Pregaries, durant el franquisme va rebre el nom de General Sanjurco.

El carrer Pau Casals, abans dels vuitanta tenia el nom que se li havia imposat durant la Guerra, Carrer de la Victoria.

L'Avinguda Joan Moles en l'actualitat rep el nom d'Avinguda dels Portals.

Joan Moles era  un Diputat Republicà del la circumsfripció de Lleida i que, a Arbeca era molt votat.

La plaça de la Constitució, durant la República va ser anomenada plaça Major.

El carrer de Fermín Galán, en honor a un dels capitans que es van sublevar a Jaca ( l'altre era García Hernández). Avui aquest carrer es  el de Sant Joan.

García Hernandez també, com el seu company,  va tenir un carrer en el seu homenage, però aquest avui rep el hnom de Carrer de Sant Jaume.

El carrer instaurat durant la Segona República i anomenat Martí Vilanova, en honor a un polític de ressó en l'època, avui rep el nom d'Onze de Stetembre.

Informació: Aida Garrós

Creu a la Santa Misión a Arbeca

-Plaça del Mercat: Creu de ferro que corona una columna de pedra col·locada sobre un basament octogonal. La columna té un text gravat: SANTA MISION 1944

 

Informació i imatge: Paco Rivas

Creu als Caiguts a Arbeca

-Carretera C-233, de les Borges Blanques a Arbeca, km 67: Creu al marge dret de la carretera. La creu s’aixeca sobre una columna hexagonal, a les cares de la qual hi ha sis creus en relleu en les quals hi ha gravat el nom de cadascun dels màrtirs que van ser morts en aquest indret. Aquestes creus estan adornades amb una corona en la part superior i al peu de cadascuna hi ha gravat EPD. Al marge superior de la columna hi ha un fris circular amb una inscripció que hi dóna la volta fent al·lusió als qui van donar la vida per Déu i Espanya en aquest lloc l’any 1936. El monument s'aixeca sobre un podi circular. Tot el conjunt està fet en pedra i fa uns 3m d'alçada.

Text inclòs: VIANDANTE UNA ORACION POR LOS QUE AQUI FUERON INMOLADOS POR DIOS Y POR ESPAÑA EL DIA 13 DE AGOSTO DE 1936

 

Informació i text: Paco Rivas i Aida Garrós