Lleida

El Tossal de la Moradilla

Antiga torre de telègraf situada a un tossal de l'Horta de Lleida molt a prop del municipi dels Alamús. Durant la Guerra Civil s'aprofità la torre com a estructura defensiva i s'instal·laren búnquers i trinxeres. Actualment l'estructura de la torre està en bona part enderrocada per l'abandoament i les trinxeres bastant ocultes per les herbes, per evitar més danys hi ha una tanca. Tot i així, hi ha previst un projecte de recuperació i dignificació de l'espai que a més compta amb restes arqueològiques prehistòriques i medievals. 

Per més informació: https://www.paeria.cat/es/actualidad/noticias/la-paeria-restaurara-la-torre-del-tossal-de-moradilla-del-siglo-xviii 

Data d'actualització: 30/6/2025 per Gisela Serrano.

 

El Museu del Poble

L'actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 1936 i com a iniciativa particular de lleidatans preocupats per la pèrdua artística que se'n podia derivar de la Revolució i la Guerra. L'espai de l'Antic Hospital de Santa Maria serví per salvaguardar el patrimoni artístic de col·leccions, fons i reliquies religioses de museus i monestirs tant de Lleida com d'altres indrets com Sixena o La Seu d'Urgell. Aquest espai va acollir tot el fons del Museu d'Art Lleida que actualment es troba dividit entre el Museu Morera i l'Arxiu Arqueològic.

Font: Barrull, J. (2009). "L'antic Hospital de Santa Maria" a Sagués, J; Mir, C. i Barrull, J. (ed.) Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle xx, Pagès Editors, pp. 60-72. 

Data d'actualització: 30/06/2025 per Gisela Serrano.

Mural 'Antifeixisme o barbàrie'

Mural commemoratiu situat a la cruïlla entre Gran Passeig de Ronda i l'Avinguda de l'Exèrcit. El mural recorda la tragèdia fent una valoració quantitativa dels fets. Alhora el mural fa una crida a la memòria de Tortosa que també va patir bombardejos el mateix dia. Els autors de l'obra son els autors Txus Montejano i Roc Blackblock. Aquest últim ha emmarcat l'obra al seu projecte 'Murs de Bitàcola' amb el qual recupera i reivindica la memòria col·lectiva a tot Catalunya mitjançant l'art urbà.

Font: https://mursdebitacola.com/portada/ 

Data d'actualizació: 30/6/2025 per Gisela Serrano.

Camp d'Esports de Joventut Republicana

L'organització lleidatana Joventut Republicana estigué compromesa amb la cultura i l'esport a la ciutat. Joventut Republicana va promoure la construcció del complex esportiu del Camp d'Esports amb múltiples instal·lacions esportives com piscina o pistes diverses. El franquisme va expropiar la titularitat del complex esportiu així com va instal·lar una caserna de la Guàrdia Civil al Casal de l'organització a l'Avinguda Blondel.

L'edifici històric que fou el Casal de Joventut Republicana encara es pot observar a Blondel 64 i a l'Avinguda Alcalde Rovira Roure encara es pot observar una de les entrades del que fou el primigènit Camp d'Esports i un plafó commemoratiu a l'altra vorera del carrer, davant de l'entrada a l'actual Hospital de Santa Maria. 

Font: Barrull, J. (2009). "El Casal de Joventut Republicana de Lleida" a Sagués, J; Mir, C. i Barrull, J. (ed.) Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle xx, Pagès Editors, pp. 53-56. 


Data d'actualització: 26/6/2025 per Gisela Serrano.

El Clot de les Granotes i la lluita veïnal

L'actual Plaça del Clot de les Granotes simbolitza un llarg recorregut de l'associacionisme i la lluita veïnal. Els veïns de la zona l'any 1977 van organitzar movilitzacions al barri per impedir la construcció immobiliària al descampat que tants anys havia acumulat aigua i granotes. Defensaren la construcció d'espais verds per al barri la qual va ser anomenada Plaça de la Constitució. Tot i així, la lluita veïnal ha estat un recorregut sostingut en el temps ja que els veïns reclamaren el canvi oficial del nomenclàtor de l'espai per Plaça El Clot de les Granotes, el qual arribà definitivament l'any 2023.

Actualment hi ha un plafó commemoratiu a la plaça emmarcat a la xarxa d'Espais de Memòria.

Informació: Gisela Serrano. 

Data d'actualització: 26/6/2025 per Gisela Serrano.

 

Impactes balístics d'edificis històrics - La batalla de Lleida

La violència de la Guerra Civil queda encara dibuixada a Lleida en els seus edificis històrics. Els impactes de bala i d’obús encara són visibles a l’Arc del Pont, a la Catedral, a certs edificis de l’Av. Blondel ja arranjats o a les reixes de les Finestres de l’actual Delegació d’Economia i antiga seu del Banc d’Espanya. Aquests tenen el seu origen a l’establiment del Front del Segre, però també es poden localitzar a altres punts de la ciutat.

Hi ha un plafó situat al marge esquerre de la Passarel·la del Liceu Escolar commemora la línia de front del Segre i la Batalla de Lleida.

Informació: Sagués, J. (2009). "Bombardejos, línia de front i establiment de la Lleida franquista" a Sagués, J; Mir, C. i Barrull, J. (ed.) Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle xx, Pagès Editors, pp. 84-92.


Data d'actualització: 26/6/2025 per Gisela Serrano.

Escultura Sequera - Turó de la Seu Vella

Escultura en record a les víctimes del camp de concentració de la Seu Vella. Aquest disseny escultòric consisteix en una font que únicament brolla aigua amb l’acumulació de la pluja. El concepte de l’aigua vol emanar la sed que patiren els empresonats. Única senyalització a l'espai monumental tot i que els vestigis sobre el passat militar i repressiu es poden trobar a tot el turó com ara nius de metralladores, búnquers o pintures als murs associades als grups de regulars marroquins que formaren part de l'exèrcit franquista.
 

Informació: Sagués, J. (2009). "El turó de la Seu Vella" a Sagués, J; Mir, C. i Barrull, J. (ed.) Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle xx, Pagès Editors, pp. 60-72. 

Data d'actualització: 26/06/2025 per Gisela Serrano.

Escultura Fita

Monument en homenatge a les víctimes de l’Holocaust. Elaborat per l’Àngel Eroles i exhibit de manera permanent al carrer Jaume II, 55. L’escultura exhibeix diferents mots referents a la memòria de les víctimes com dignitat, llibertat o reconciliació, entre d’altres. A més, compta amb una placa als peus que fa esment al nom d’aquells lleidatans que van patir l’Holocaust nazi.

L’escultura està precedida per un plafó informatiu del Memorial Democràtic.

Imatges i text: Gisela Serrano.

Data d'actualització: 26/6/2025

La Catedral Nova

Aquesta Seu va patir un dels incendis més tràgics el 25 d’agost de 1936 durant el periode revolucionari que visqué Lleida. A banda de la pèrdua material, l'estructura quedà malmesa. La reconstrucció d’aquesta Seu estigué coordinada per l’organisme franquista Regions Devastades i la qual comptà amb mà d’obra forçada dels presos de la guerra.

A la Plaça de la Catedral Nova s’ha instal·lat un plafó commemoratiu que s’inclou a la Xarxa d’Espais de Memòria.

Informació: Sagués, J. (2009). "Espais de la dictadura franquista, la resistència antifranquista i la lluita per la recuperació de la democràcia. Lleida, 1939-1979" a Sagués, J; Mir, C. i Barrull, J. (ed.) Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle xx, Pagès Editors, pp. 41-53. 

Data d'actualització: 22/06/2025 per Gisela Serrano.

Canvi de nom carrers i places a Lleida

FRANQUISME

DEMOCRÀCIA

González Besada

Agelet i Garriga

Alcalde Arenys

Joana Raspall

Avenida del Deporte

Alcalde Vives

Eduardo Aunós

Alfred Perenya

Falange Espluga Calva

Aneto

Artigues Solanes

Anoia

Hermanos Niubó

Bages

Capitán Masip

Baixada de la Trinitat

Reñé de Quiroga

Berguedà

Lavaquial Pujades

Biciberri

Obispo Don Aurelio del Pino

Bisbe

General Yagüe

Camp de Mart

Francisco Boldú

Canigó

Coso

Casimir Vila

Alto de los Leones

Castella

Jaime Rubió

Castelldans

Sangenís Bertran

Dolors ‘Lolín’ Sabaté

Carmelo Fenech

Dolors Sistac

18 de Julio

La Cerdanya

Hermanos González Moreno

Conca de Barberà

Molí de Fontanet

Concòrdia

San Ignacio de Loyola

Córdoba

División Azul

Corts Catalanes

General Barrón

Darrera de Sant Martí

San Anastasio

Democràcia

Nadal Gaya

Elena Pàmies

Dieciocho de Julio

Espanya

Av. Generalísimo

Rambla Ferran

Capitán Puertas

Folch i Torres

José Antonio

Av. Francesc Macià

Hermanos Abizanda

Garraf

Hermanos Larrosa

Garrotxa

Hermanos Recasens

Germanes Mirabal

Cuarteles

Gramàtics

Alférez Provisional

Historiador Josep Lladonosa

Santa María de la Cabeza

Humbert Torres

Capitán Cortés

Isaac Albéniz

Comandante Baiget

Joan Baget

Aaiun

La Rioja

Comandante Iniesta Cano

Llibertat

Victor Pradera

Lluís Comapanys

Tiradores de Ifni

Lluís Millet

Ruiz de Alda

Manuel de Falla

Roure Balius

Montsià

Matías Montero

Músic Vivaldi

Sargento Provisional

Narcís Monturiol

Alcalde Sangenís

Neus Català

Arcadio Agelet

Noguera

Obispo Huix

Nord

1ª Bandera de FET de Cataluña

Penedès

Calvo Sotelo

Pi i Margall

Pablo Valledor

Pica d’Estats

Therau de Villanueva

Pintor Xavier i Gosé

General Mola

Prat de la Riba

Màrtires

Josep Tarradellas

Hermanos Albitós

Priorat

Hermanos Gort

Progrés

Eugenio Franco

Ramon Llull

Rafael Ruiz

Ripollès

Caídos Montañola y Baiget

Riu Canaletes

Teniente Coronel López Piña

Riu Llobregat

Espinosa de los Monteros

Riu Ter

Alcalde Recasens

Rosa Parks

General Sanjurjo

Salmerón

Carmelites

Sant Anastasi

Pl. España

Plç. Sant Joan

Conde de Santa Marta

Santa Marta

Francisco Berrocoso

Selva

Sebastián Busquets

Solidaritat

Héroes del Alcázar

Valentí Almirall

Tercio Ntra. Señora de Montserrat

Vallès

Hermanos Cava de Llano

Valls d’Andorra

Alcalde Montaña

Virginia Woolf

Font: Mir, Conxita; Garrós, Aida i Ramón, Gabriel (2015). Vestigis, memòries i símbols a les comarques de Lleida (1931-2014). Ed. Fonoll: Juneda. 

Actualització de noves modificacions en el nomenclàtor per Gisela Serrano.