Solsona

Plaques d'habitatge a Solsona

TIPOLOGIA

TOTAL DE PLAQUES TROBADES

LOCALITZACIÓ

IMATGE

O1

2

C/Alcalde Moles , 25

C/ Francesc  Ponts, 14

J2

6

Passeig Sant Antoni M. Claret, 16

Carretera de Bassella, 28

Carretera de Bassella, 28

Carrer de la Bòfia, 5

C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 5

C/ Josep M. De Segarra, 1

M1

 

C/ Sant Agustí, 4

 

Per més informació consultar: Cens de simbologia franquista de Catalunya.

Informació i imatges: Aida Garrós

Ruta dels emboscats (Solsonès)

 

Font: Tríptic Prineus, territori de memòria. Memorial Demoràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Fonts documentals a Solsona

A l’arxiu històric comarcal s’hi conserven alguns documents de l’època, en especial del dia a dia de l’ajuntament franquista, així com també hem constatat l’existència d’alguns fons fotogràfics on hi ha algunes imatges de la guerra (misses de camp, avions), de la retirada (cossos calcinats del convent dels caputxins), i del pont volat.

Existeix un fons fotogràfic familiar, el fons Vicenç, on hi ha algunes de les fotografies abans esmentades. Està a una casa particular i la consulta depèn de la voluntat de la família, però sembla que és bastant accessible.

En el fons de l’Ajuntament de Solsona, dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal, hi ha algunes fotografies.

Hi ha un fons del que havia sigut l’alcalde franquista durant molts anys, en Josep Serra i Forn, però de moment no és accessible, hi ha una moratòria de cinc anys i després d’aquests tampoc està clar que hi sigui.

        En el fons del Jutjat de 1ª instància i instruccií de Solsona hi ha els més d’un centenar d’expedients de   Responsabilitats Polítiques, alguns d’ells d’acusats que van ser afusellats. Aquest fons es complementaria amb els expedients del Solsonès que es troben a Lleida.

Informació i text: Esther Miralles

Creu als caiguts a Solsona

En un carrer de la ciutat van ser afusellats uns presos, uns emboscats atrapats que en la retirada de les tropes republicanes el comissari de torn va fer afusellar. En aquest lloc s’hi va erigir un monument als caiguts amb els seus noms i cada any, el dia de l’”alliberament” de la ciutat, es celebrava un acte commemoratiu d’aquest fet. Aquest monument ja no hi és, sembla que va ser destruït.

Informació i text: Esther Miralles

Entitats socials i culturals; Centre d'Estudis Lacetans de Solsona

El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) és un centre d’estudis d’àmbit comarcal que promou i difon la recerca, difusió, estudi i conservació del patrimoni natural i cultural del Solsonès.

En els seus 10 anys d’existència ha dut a terme una sèrie d’actuacions en els àmbit de:

-  l’arqueologia, estudiant i protegint jaciments arqueològics antic i medievals de primer ordre

-  la divulgació científica, amb la publicació de la revista Oppidum;

-  la conservació i l’estudi del patrimoni natural, a càrrec del Grup de Natura del Solsonès, integrat dins el CEL

              -  l’estudi i difusió de la història més recent de la comarca. En aquest sentit s’estan duent a              terme  diferents accions relacionades amb el rescat de la memòria històrica de la II República, la guerra civil, el franquisme i la transició al Solsonès.

Les activitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica van començar l’any 2005, amb la recopilació de dades generals i la confecció d’un cens sobre fets, llocs i persones des de  l’esclat de la guerra civil fins a l’establiment del primer ajuntament franquista, amb especial èmfasi en el recompte de les víctimes del conflicte. Per a aquesta acció es va obtenir un ajut del Departament de Presidència que va permetre el buidat dels registres civils dels quinze municipis de la comarca, a més de la recopilació de les dades aplegades per altres investigadors amb anterioritat, en especial l’enquesta duta a terme per mn. Antoni Bach, Maria Corominas i Ramon Segués durant els 80.

També es van buscar les famílies dels deportats solsonins als camps de concentració nazis com a conseqüència de l’exili i la guerra civil.

En l’àmbit de la difusió , durant el 2005 i 2006 s’han realitzar diverses activitats, totes amb molta afluència de públic: projecció de documentals com Las rejas de la memoria, Nit i boira, Entre el dictador i jo, La guerra civil a l’Alt Pirineu, Visca la República, Els mestres catalans, de la guerra a l’exili, i les pel·lícules Tierra y libertad y Todo está iluminado

També ha organitzat diverses exposicions, una entorn la vida de les dones als camps de concentració nazis, i una altra sobre l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona, frustrada per l’esclat de la guerra civil. Aquests actes han anat acompanyats de conferències i presentacions  a càrrec de reconeguts historiadors o personatges de l’època: Conxita Mir, Rosa Toran, Carles Quevedo, Ricard Vinyes, Carles Santacana, Agustí Corominas, Víctor Torres, etc. 

Una de les actuacions públiques més destacables és l’acte d’homenatge als solsonins deportats als camps de concentració nazis que va tenir lloc el 3 de febrer del 2006. Els familiars d’aquestes víctimes de la repressió i l’exili van recollir de mans dels alcaldes de llurs pobles i del conseller Saura plaques de commemoració.

Pàgina web: http://lacetans.solsonae.cat

Informació i text: Esther Miralles

Equipaments; hospital de sang a Solsona

Durant la República es va enderrocar l’església situada al mig del passeig per tal de prolongar-lo, just al costat hi havia el convent dels caputxins. Durant la guerra aquest va servir com a hospital de sang. Al final de la guerra, en la retirada, s’hi va calar foc i els ferits que encara hi eren van morir carbonitzats. De seguida es va acusar els “rojos” d’aquest acte, que va marcar profundament la memòria col·lectiva dels solsonins, ajudat per la utilització que la dictadura va fer. El cas és que tampoc se sap del cert que havia passat. El convent ja no hi és, i l’església va tornar a ser edificada. El passeig va tort.

Informació i text: Esther Miralles

Monument dels emboscats a Solsona

 

Situat a la plaça del Camp, un dels espais més concorreguts de la ciutat, el monument a la pagesia (i de retruc, als emboscats) va ser erigit per l’alcalde franquista del municipi, en Josep Serra i Forn, l’any 1966. Únic per les seves característiques, el monument ret homenatge als desertors, aquells que durant la guerra van ser cridats a files i no es presentaren, ja sigui per no combregar ideològicament amb els republicans, car la comarca era majoritàriament de dretes, tradicionalista i molt religiosa, o, senzillament, per no anar a la guerra. El monument destaca el paper decisiu dels veïns de les masies, especialment de les dones, encarregades de proporcionar el suport logístic necessari perquè centenars de joves visquessin en els boscos, baumes i altres amagatalls del Solsonès, per això s’hi representen les dones que porten pans, i begudes.

 

Informació i text: Esther Miralles