Alcoletge

Arqueologia bèl·lica; búnquers a Alcoletge

 

Al Tossal dels Morts, al mig del poble, s'hi conserva una fortificació republicana construida al desembre del 1938. L'edificació es conserva sencera i hi ha un panell informatiu de Turisme de Catalunya amb una breu expliació de l'ús del Tossal al llarg de la història, però la  trinxera no està ben cuidada ja que a dins hi ha molta brossa. Segons el llibre Alcoletge de Daniel Rubio a l'entrada principal pujant per la dreta si pot trobar l'inscripció següent: 1938/B.O.F 37/16..."1938 BRIGADA DE OBRAS Y FORTIFICACIONES 37/16".

 

Panell informatiu de Turisme de Catalunya sobre l'ús del Tossal dels Morts

 

Tossal dels Morts

 

Entrada a la fortificació del Tossal dels Morts

 

Part de la fortificació del Tossal dels Morts

 

Informació i imatges Laura López

Entitats socials a Alcoletge

Casa Mó (nº 14 del Carrer Major) va ser seu del comandament des de finals de 1938 fins al 1939 quan el poble estava sota el control república a qui se'ls deia "els de la parra".
Casa Falip (nº 32 del Carrer Major) va utilitzar-se com a hospital durant els últims mesos del 1938.

 

Informació: Laura López

Monument d'homenatge a Lluís Companys a Alcoletge

A la plaça dels Països Catalans hi ha un monument a Lluis Companys instal·lat al Maig del 2002 i inagurat per Josep Lluís Carod Rovira al 2005.

 

 

Informació i imatge: Laura López

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Alcoletge

Al Tossal de la Nora hi ha una trinxera, cap a la dreta del vèrtex geodèsic. Al turó també hi ha unes tombes però son de l'època medieval. Com al Tossal dels Morts, s'hi ha instal·lat un panell informatiu de Turisme de Catalunya amb una breu expliació de l'ús del Tossal, però no està centrat amb la guerra civil. S'hi arriba pel camí del cementiri girant a l'esquerra i passant una fàbrica de pinsos.

 

Panell informatiu al tossal de la Nora

 

Trinxera en forma de zig zag al Tossal de la Nora

 

Trinxera del Tossal de la Nora

 

 

Informació i imatges:  Laura López

El record d'un mestre d'Alcoletge

 

Fermí Palau Casellas va ser mestre de l'escola d'Alcoletge. Pertanyia al col·lectiu de mestres Grup Batec i forma part de la cooperativa de mestres que va portar a Espanya el mètode Freinet.

El mestre, polític i poeta Fermí Palau i Caselles neix Albesa (la Noguera) el dia 26 d'octubre de 1894. Com a mestre, exerceix de professor al Liceu Escolar de Lleida, Alcoletge i Vilanova i la Geltrú, i de director del grup escolar Joaquim Vicenta a Madrid.

Com a Polític, és militant de Joventut Republicana de Lleida, dedicació que el porta a ser secretari particular del president Macià. L'Avi li ofereix la conselleria de cultura de la Generalitat, que ell defuig per no deixar la docència. La Guerra civil trenca la seva trajectòria ascendent i el 23 de gener de 1939 (vigília de la caiguda de Barcelona) ha d'agafar el camí de l'exili, juntament amb la seva muller Ramona Siurana i el seu fill Fermí, de nou anys.

 Com a poeta, aconseguí el títol de "mestre en Gai Saber", per haver guanyat cinc "Flors Naturals": Balaguer (1921), Artesa de Segre (1923) Manresa (1930), Lleida (1932) i Perpinyà (1951), a més de diversos accèssits. La seva obra publicada es compon de novel·les, com: "L'Ernest", "Maria del Dolors", "La gitana rossa", "Aurora Fabregat", i "L'Any té tretze mesos"; i de poesia com: "Batecs", "Neguits", "Calius, de la brega amorosa", i "Pomes de l'Amada". D'aquest últim llibre és la lletra de la partitura que va ésser premiada amb un accèssit a l'englantina en els Jocs florals de la Llengua Catalana, a Barcelona, 1929.

Fermí Palau morí a Torrefarrera (poble natal de la seva muller) l'any 1966.

 

Informació: Laura López

Monument d'homenatge als morts de la guerra civil a Alcoletge

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Monument als morts de la guerra civil del cementiri d’Alcoletge, duta a terme per l’ajuntament de la localitat l’any 2005. Conté una llista gravada amb el nom de les víctimes i la localitat d’on provenien.

 

 

Imatges i  informació: Laura López