La democràcia republicana

monument de record i homenatge a Lluís Companya a Lleida

Al centre del Carrer Lluís Companys de la ciutat de Lleida, davant del Teatre de l'Escorxador, s'hi troba un bust del President Companys.

 

Imatge i text; Gabriel Ramon i Molins

Pintada republicana a Torrebesses

 

Fotografies; Conxita Mir

Fossa civil a Sorpe (Alt Àneu)

Hi han enterrades 10 persones assassinades per l'exèrcit nacional al prat del Fuster el 16/04/1938 vora el poble de Sorpe (Alt Àneu) veins de Isavarre, Borén i Areu. El 3 setembre de 2004 es senyalitzà a iniciativa de l'ajuntament d'Alt Àneu i el Consell Cultural de les Valls d'Àneu.


Informació: Josep Calvet

imatge; Ignasi Ros

Equipaments i locals socials a Miralcamp

- Cal Portes, va esdevenir durant la II República el cafè on es reunien les persones d'ideologia d'esquerres. També va tenir una funció social durant la guerra. Fa 40 anys es va tancar.

 

 

Sindicat: Estava situat on avui és Cal Marcelí.  En direcció cap a Les Borges Blanques.

Cafè centro: en aquest es reunien els militants de dretes durant la II República i la guerra civil.

Tot i que avui ja no s'hi troba no sabem amb exactitut quan es va tancar.

 Bar " El Terrall":  Que més tard va esdevenir " cal Portes". Avui  es una casa particular.

Cooperativa de Miralcamp: En aquesta  es on es realitzava el ball durant la major part de la dictadura franquista. D'altres balls es situaven a les escoles de la localitat.

Informació, imatge i text; Laura Lopez i Aida Garrós

Fossa militar i civil a Cervera

Dins del cementiri de Cervera hi ha localitzat el que fou una fossa comuna on s’hi troben ubicades les restes mortals dels combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes, especialment refugiats. Documentada per l’historiador de la Segarra Jordi Oliva Llorens, hi ha previst un projecte d’actuació per part de l’Ajuntament de Cervera amb el que es pretén senyalitzar-la a partir de les restes del monòlit franquista que fou desmantellat del centre de la ciutat. El mateix historiador compta amb un cens provisional de les víctimes que hi foren enterrades. Aquesta informació es troba present a l’apartat destinat a les polítiques de la memòria.

Creu que recorda el tinent republicà Joan Mencelles i Ferrer, mort el 21 de juliol

de 1938 a l’Hospital base del XVIII C. d’E. i enterrat a la fossa comuna del cementiri.

 

 

 

Font: Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.

 

Informació i text:  Jordi Creus

Imatges: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Entitats socials i culturals; arxiu històric i biblioteca popular de Cervera

Si el fet de que Agustí Duran i Sanpere fos membre del Consell de Cultura de la Generalitat va ser decisiu per a la constitució a Cervera de la Biblioteca Popular, també ho fou per a la consagració de l’Arxiu Històric de Cervera. També des del Consell de Cultura s’inicia un projecte d’organització dels Arxius documentals de Catalunya, que pretenia crear i organitzar trenta cinc arxius comarcals, que es complementarien amb altres institucions de la Generalitat com podien ser les Biblioteques Populars. Novament l’Ajuntament de Cervera va oferir-hi l’espai de l’edifici de la Fundació Martínez, que juntament amb la Biblioteca Popular i el Museu constituïen el Centre Comarcal de Cultura). L’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 paralitzà aquest projecte, però l’espai que havia quedat habilitat per la ubicació de l’arxiu fou destinat a salvaguardar tota la documentació i el material artístic de la zona. D’aquesta forma, llibres, peces del museu i especialment de les esglésies locals i comarcals foren salvaguardats. L’actual Arxiu Històric Comarcal de Cervera, creat el 1982 i situat també al Pg. Jaume Balmes, és fill de l’antic Arxiu Històric.

 

Un cop constituït el 9 de juny de 1931 el Consell de Cultura de la Generalitat, i amb el cerverí Agustí Duran i Sanpere a la Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts, una de les primeres accions que va emprendre la Generalitat republicana, dins del marc de la seva política cultural, fou convocar un concurs per a la concessió de dues biblioteques populars als Ajuntaments de Catalunya. Amb aquesta voluntat es recuperava la tasca cultural iniciada amb anterioritat per la Mancomunitat. Els requisits que havien de complir les localitats que es presentessin a aquest concurs eren bàsicament dos: tenir més de cinc mil habitants i unes instal·lacions equipades, per tal de que poguessin acollir la biblioteca.
La ciutat de Cervera, es presentà a concurs juntament amb Palafrugell, Vilafranca del Penedès, Badalona i altres localitats de la província com Lleida i Balaguer. El fet que Cervera s’interessés per les bases del concurs fou promogut pel mateix Agustí Duran i Sanpere. Aquest inaugurà la Biblioteca Popular de Cervera el 6 de febrer de l’any 1934 i que comptava amb unes 3.835 obres. La Biblioteca s’ubicà dins de l’edifici de la Fundació Martínez, originari del segle XII i propietat de l’Ordre dels Hospitalers. Al segle XVIII fou reformat per un prohom local, procedent de Solsona i que es dedicava al comerç. Actualment és l’edifici número 15 del C/ Major, on s’hi ubica el Museu del Blat i la Pagesia, que escenifica la vida al camp i a la masia de pagès de la Segarra de principis de segle XX a través dels instruments agrícoles, i un espai reservat per la coral de la localitat. Reduïda durant la guerra, a partir de 1939 passà a dependre de la Diputació de Lleida, a la vegada que es transformà en el Centro Comarcal de Cultura, adscrit a l’Instituto de Estudios Ilerdenses, reduint la seva funció a espais estrictament bibliotecaris fins als anys seixanta, combinats en algunes ocasions amb xerrades, projeccions de cinema o altres manifestacions culturals. Aquest fet va anar convertint la Biblioteca Popular de Cervera en un punt de trobada cultural a de la localitat.
L’actual Biblioteca Comarcal “Josep Finestres” de Cervera, situada al Pg. Jaume Balmes, és hereva de la Biblioteca Popular.


Informació i text: Jordi Creus

Equipaments; hostal del Pont de Balaguer

Lloc de comandament del Jefe de la Artilleria Divisionaria[1]

Informació: Josep Antoni Oliva


[1]Lluís M. MEZQUIDA GENÉ, La Batalla del Segre. Repercusiones del Ebro en el oeste de Cataluña, Institut d'Estudis Tarraonenses, 1988, pàg. 89.

Plaques commemoratives a Balaguer

Placa republicana a l’Ajuntament
Una placa de marbre es va col·locar a la façana de l’Ajuntament que recordava la proclamació de l’Estatut de Catalunya de 1932. Fou retirada per l’ajuntament franquista i guardada al magatzem municipal[1]. No s’ha pogut trobar el que hi havia escrit.


 Placa a l'ajuntament d’homenatge a l’exèrcit "alliberador"
En la sessió ordinària del 7 d’abril de 1938 (ACN/ Reg. 94/ Top. 23)“alliberada” ja la ciutat (concretament el 6 d’abril a les 7 de la tarda) es fa referència a l’estat deplorable de la ciutat i es proposa un homenatge per a les forces de l’exèrcit que alliberaren Balaguer i la col·locació d’una placa a la façana de l’Ajuntament, reemplaçant la placa anterior republicana. S’inaugura el 9 de novembre de 1938 (dia de la Festa Major). En la placa estava escrit:

D.O.M.

A los VI del mes de Abril de MCMXXXVIII Año II del Triunfo de España las Banderas de Moscardó Guzmán del Alcazar Al soplo creador del sin par Caudillo de las tierras Hispánicas Y Generalísimo de los Ejércitos Excmo. Sr. D. Francisco Franco Bahamonde. Tremolaron victoriosas en los Baluartes De nuestra Ciudad. Henchida de Tradición e Historia, diciendo al mundo su feliz liberación del abyecto marxismo que pesó sobre ella durante un bienio de destrucción y oprobio y su anhelado reintegro a la España Inmortal. En memoria perenne, El Senado y Pueblo de Balaguer al padre de la Patria: ¡ Una, Grande y Libre! O.D.C.[2]

Pocs anys després fou retirada i es creu que es va fer perquè la seva rebuscada redacció espantava als veïns de la ciutat[3].

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.

[2]Vicente MOREA NAVARRA, Recuerdos del Frente de Aragón y la Batalla del Segre, Ribera & Rius SL., Alcoletge (Lleida), 1997, pàgs. 513-514.

[3]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.
 

Tombes i làpides; nínxol de Marià Pàmies a Balaguer

El 10 de juliol de 1933 fou enterrat al cementiri el militant del B.O.C. Marià Pujol Pàmies, víctima d’un assassinat comès per un grup de carlistes que baixava de fer una romeria al Sant Crist.  Teresa Pàmies, cosina seva, ho narra a “Crònica de la vetlla”. En ella explica com els carlistes arriben a la plaça Mercadal i un grup de militants del B.O.C. els canten la Internacional. La cosa va acabar en un enfrontament del qual Mària Pujol en resulta mort per un apunyalament. La seva mort va provocar que joves boquistes assaltessin cases de monàrquics i detinguessin a 60 carlistes. Al dia següent es va declarar una vaga general a tot Lleida i va anar seguida d’una manifestació de mes de 2000 persones, assalts a la seu de la Lliga i incendis en una església i al monestir carmelita[1].

La família Pàmies, prou coneguda a Balaguer per la seva militància comunista, decorà el nínxol amb una falç i un martell fosos en bronze. Quan va entrar l’exèrcit franquista a la ciutat, aquestes insígnies foren arrencades i guardades al magatzem municipal[2]. Amb la democràcia, la família les pogué recuperar i es tornaren a posar al nínxol.

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Teresa PÀMIES, Crònica de la Vetlla, ed. Selecta, col. Gasela, Barcelona, 1975, pàg. 27-28.

[2 ]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.