Tombes i làpides; nínxol de Marià Pàmies a Balaguer

El 10 de juliol de 1933 fou enterrat al cementiri el militant del B.O.C. Marià Pujol Pàmies, víctima d’un assassinat comès per un grup de carlistes que baixava de fer una romeria al Sant Crist.  Teresa Pàmies, cosina seva, ho narra a “Crònica de la vetlla”. En ella explica com els carlistes arriben a la plaça Mercadal i un grup de militants del B.O.C. els canten la Internacional. La cosa va acabar en un enfrontament del qual Mària Pujol en resulta mort per un apunyalament. La seva mort va provocar que joves boquistes assaltessin cases de monàrquics i detinguessin a 60 carlistes. Al dia següent es va declarar una vaga general a tot Lleida i va anar seguida d’una manifestació de mes de 2000 persones, assalts a la seu de la Lliga i incendis en una església i al monestir carmelita[1].

La família Pàmies, prou coneguda a Balaguer per la seva militància comunista, decorà el nínxol amb una falç i un martell fosos en bronze. Quan va entrar l’exèrcit franquista a la ciutat, aquestes insígnies foren arrencades i guardades al magatzem municipal[2]. Amb la democràcia, la família les pogué recuperar i es tornaren a posar al nínxol.

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Teresa PÀMIES, Crònica de la Vetlla, ed. Selecta, col. Gasela, Barcelona, 1975, pàg. 27-28.

[2 ]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.