Espais de dol: Republica

un itinerari de memòria pel cementiri de Lleida

 

informació i realització dels materials: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Fossa civil a Sorpe (Alt Àneu)

Hi han enterrades 10 persones assassinades per l'exèrcit nacional al prat del Fuster el 16/04/1938 vora el poble de Sorpe (Alt Àneu) veins de Isavarre, Borén i Areu. El 3 setembre de 2004 es senyalitzà a iniciativa de l'ajuntament d'Alt Àneu i el Consell Cultural de les Valls d'Àneu.


Informació: Josep Calvet

imatge; Ignasi Ros

Fossa militar i civil a Cervera

Dins del cementiri de Cervera hi ha localitzat el que fou una fossa comuna on s’hi troben ubicades les restes mortals dels combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes, especialment refugiats. Documentada per l’historiador de la Segarra Jordi Oliva Llorens, hi ha previst un projecte d’actuació per part de l’Ajuntament de Cervera amb el que es pretén senyalitzar-la a partir de les restes del monòlit franquista que fou desmantellat del centre de la ciutat. El mateix historiador compta amb un cens provisional de les víctimes que hi foren enterrades. Aquesta informació es troba present a l’apartat destinat a les polítiques de la memòria.

Creu que recorda el tinent republicà Joan Mencelles i Ferrer, mort el 21 de juliol

de 1938 a l’Hospital base del XVIII C. d’E. i enterrat a la fossa comuna del cementiri.

 

 

 

Font: Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.

 

Informació i text:  Jordi Creus

Imatges: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Tombes i làpides; nínxol de Marià Pàmies a Balaguer

El 10 de juliol de 1933 fou enterrat al cementiri el militant del B.O.C. Marià Pujol Pàmies, víctima d’un assassinat comès per un grup de carlistes que baixava de fer una romeria al Sant Crist.  Teresa Pàmies, cosina seva, ho narra a “Crònica de la vetlla”. En ella explica com els carlistes arriben a la plaça Mercadal i un grup de militants del B.O.C. els canten la Internacional. La cosa va acabar en un enfrontament del qual Mària Pujol en resulta mort per un apunyalament. La seva mort va provocar que joves boquistes assaltessin cases de monàrquics i detinguessin a 60 carlistes. Al dia següent es va declarar una vaga general a tot Lleida i va anar seguida d’una manifestació de mes de 2000 persones, assalts a la seu de la Lliga i incendis en una església i al monestir carmelita[1].

La família Pàmies, prou coneguda a Balaguer per la seva militància comunista, decorà el nínxol amb una falç i un martell fosos en bronze. Quan va entrar l’exèrcit franquista a la ciutat, aquestes insígnies foren arrencades i guardades al magatzem municipal[2]. Amb la democràcia, la família les pogué recuperar i es tornaren a posar al nínxol.

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Teresa PÀMIES, Crònica de la Vetlla, ed. Selecta, col. Gasela, Barcelona, 1975, pàg. 27-28.

[2 ]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.
 

Creu als caiguts a l'Albagès

Aquesta creu, avui en el cementiri, es trobava abans dels anys 90 al passeig de les Garrigues(al centre del poble).

 

creu als caiguts de l'Albagès

              Imatges de la creu als Caiguts situada al cementiri de l’Albagés. 

 

Imatges i informació: Aida Garrós