Juneda

Per més  informació consultar. Cens de simbologia franquista de Catalunya.

Informació i text: Paco Rivas i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Podem destacar, entre les institucions, centres, entitats històriques i referents democràtics de Juneda, l’existència del local La Campesina, la seu social dels membres del partir POUM així com també fou espai de l’entitat catalanista avui desapareguda La Palestra, que presentà la finalitat de difondre la cultura catalana – organitzaven cursos de català, programes de festes –. Tanmateix, es coneix que desprès de la guerra s’hi localitzava l’agrupació Acción Católica, amb la concepció de difondre els principis religiosos a la vila i les seves proximitats.

A més a més, cal recordar l’existència del grup Esclat, qui a mitjans del anys seixanta varen potenciar tot un seguit d’activitats creatives com el teatre i la música arreu del municipi, i la revista Fonoll, fundada a la dècada dels vuitanta, que significà l’accés de l’opinió pública i la llibertat d’expressió amb l’oberta participació de tots els ciutadans.

Informació i text: Aida Garrós i Cristina Mongay

Entre els carrers i places de la vila de Juneda, alguns mai han estat canviats d’ençà la seva col·locació abans de la Guerra Civil – com és el cas del Carrer de Prat de la Riba, el Carrer d’Estanislau Figueres i el Carrer de Pi i Maragall – però d’altres, com en tants municipis de les postres contrades, es modificaren segons les tendències polítiques governants. Entre aquests segons hi localitzem l’actual Carrer de la Font, que a principis del segle passat tingué el nom de Carrer de Domènec Cardenal, en temps de la II República Carrer de Joaquim Maurín i, en acabar-se la guerra, Calle del Generalísimo. L’actual Carrer Major era dit Calle de José Antonio durant el franquisme, l’actual Carrer Fondo fou desprès de la guerra Calle del General Mola, el Carrer Tambor del Bruc abans de l’enfrontament bèl·lic s’anomenava Carrer Llibertat, el Carrer de la Sardana estava dedicat, durant la II República, als màrtirs republicans de Jaca Fermín Galán i Miguel García Hernández; el Carrer Anselm Clavé s’anomenà Carrer de Castelldans desprès de la guerra però retornà al nom original als vuitanta, la Plaça Catalunya republicana tornà a dir-se així arran un referèndum de 1979 rebatejant la Plaza España franquista i l’actual Placeta de la Sal al inicis del segle XX s’anomenava Plaça Democràcia, més endavant Travessia Anselm Clavé, en la postguerra Calvo Sotelo i actualment torna a coneixes com Plaça Democràcia.

Informació: Isidre Piñol

Text: Isidre Piñol, Aida Garrós i Cristina Mongay