Linyola

Nius de metralladora a Linyola

 

L’any 1938 l’exèrcit republicà va construir entre vuit i deu nius de metralladora al terme municipal de Linyola, dels quals avui en dia només en queda rastre de cinc més a la partida de la Costera en una finca propietat de Ramon Tribó i un últim al Pla de la Font, a la finca de ca l’Arrufat, llindant amb el terme de Vallfogona de Balaguer.

 

Niu 1

Partida La Costera
5 m x 3 m
El niu que es conserva en millor estat, en el seu interior té una profunditat de dos metres.
 
 
Imatge del primer dels nius de matralladores.
 
 
Niu 2
Partida La Costera
 A menys de quinze metres del primer, presenta un total estat de destrucció fins al punt que les ruïnes del niu d’ametralladora es confonen amb fragments de tuberies i cicles.
 

Niu 3

Partida La Costera
7 x 4 metres
El més gran dels nius, per bé que no té la profunditat del primer.
 
Imatge del tercer niu de metralladores.
 
Niu 4

Pla de la Font, llindant amb el terme de Vallfogona de Balaguer i té 6 metres de longitud.

El quart i últim niu que recollim és amb prou feines les restes d’una estructura lateral ja que la resta de la trinxera ha estat remoguda pel fet de trobar-se dins una finca agrícola. Restes a sota del camí que duu al niu indiquen que el niu hi passa per sota podent tenir un tamany força més gran que els altres.

 

Informació, imatge i text: Josep M. Coll

Fossa militar a Linyola

L’historiador local, Joan Civit Esmatges, ens dóna a conèixer que durant la República es van enterrar set o vuit soldats republicans a l’exterior del cementiri, per després introduir-los-hi i erigir-hi una creu sobre el lloc on serien enterrats definitivament. Amb l’adveniment del franquisme, la creu es va retirar.

 

Fossa republicana al cementiri de la localitat. En ella s'hi troben soldats morts en l'ofensiva de maig de 1938.

Informació, imatge i text: Josep M. Coll

 

imatge; http://imagenesdememoria.blogspot.com.es

Placa commemorativa del "Alzamiento" a Linyola

L’any 1961 es va colocar una placa commemorativa dels 25 anys del Alzamiento al pantà de la Comunitat de Regants número 20 del Canal d’Urgell, coincidint amb l’arribada del regadiu a Linyola. Amb la Transició, la placa va ser retirada.

 

Informació i text: Josep M. Coll

equipaments; refugi a Linyola

Pel que fa a l'arqueologia bèl·lica  hi trobem un refugi casolà construït durant la guerra per protegir-se dels atacs de l’aviació. El refugi es troba a la casa de “cal Joanet del Saus” al carrer pau Claris de Linyola. L’estructura està excavada a la roca i encara avui es conserva en un magnífic estat.

Refugi

 

Informació, imatge i text: Josep M. Coll

 
 

Canvis de nom de carrers i places de Linyola

Abans de 1936

1936
Primers anys franquisme
1956
1975
1979-1980
Actualitat
C/ Major

C/ Bonaventura Durruti

Avenida del Caudillo

Id.
Id.
C/ Major
Id.
Pç/ Església

Pç/ Francesc Ascano

Pç/ Església
Id.
Id.
Id.
Id.

C/ Prat de la Riba

C/ Prat de la Riba

C/ 8 de Enero de 1939[1]

Id.
Id.

C/ Prat de la Riba

Id.
C/ La Llibertat
Id.
Id.
C/ Carlos Mas
Id.
C/ Llibertat
Id.
C/ de Ronda
Id.
Id.
Id.
C/ José Aparicio[2]
Ronda Sant Pau
Id.
Pç/ Planell
Id.
Pç/ Diputación
Id.
Id.
Pç/ Planell
Id.
 
 
 
 

-> Trv/ Pelayo

Trv/ Dr. Trueta
Id.
C/ Felip Rodés
Id.
Id.
Id.
Id.
Id.
C/ La Font

C/ Dr. Robert?->

 
 
 
 
 
Id.

[1] El 8 de gener de 1939 és el dia en que les tropes franquistes van fer la seva entrada a Linyola, data que es perpetuaria en el nom d’aquest carrer fins a la Transició.

[2] Nom d’un governador civil de Lleida retirat a qui l’Ajuntament de torn va voler retre homenatge dedicant-li el carrer. L’homenatge no va resistir en peu més de quatre anys.

 

Informació i text: Josep M. Coll