Plans de Sió

Fosses als Plans de Sió

 Existeix una probable fossa al cementiri de Concabella relacionada amb el camp de treball, així com dues de militars al cementiri del Canós i  al cementiri de Sisteró.

Font: Mapa de fosses de Catalunya.

Fossa al cementiri de Sisteró:

Imatge; http://imagenesdememoria.blogspot.com.es

Fortificacions a el Canós

 

Font: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic.

Trinxera i galeria de mina als voltants de la Masia de Queralt

Galeria subterrània sota la Masia de Queralt, que comunicava diferents
equipaments militars i servia alhora de refugi antiaeri.

Imatge: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006

Equipaments; refugi a la Pleta de Concabella

 

Imatge: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006

Camp d'Aviació de l'Aranyó

Una de les primeres tasques en l’organització de l’aviació militar a Catalunya va ser planificar la construcció d’una xarxa de petits aeròdroms per tot el territori, classificats segons la seva importància en permanents, semipermanents i eventuals. Entre aquests darrers va figurar el camp d’aviació o aeròdrom de l’Aranyó, també conegut com de Cervera.
El camp d’aviació de l’Aranyó va adscriure’s al 3r Sector de la Regió Aèria catalana, que integrava el Principat i una part de l’Aragó. Les obres de construcció van iniciar-se el 1937 i van durar uns set o vuit mesos. En les tasques hi van participar gent de la comarca, però també molts refugiats de guerra que podien obtenir així uns petits guanys diaris. L’aeròdrom tenia planta irregular, tot bifurcant cap a l’oest, amb dues pistes que es creuaven, d’uns 1.100 m x 200 m la que anava de nord a sud, i de 900 m x 200 m, la que es trobava orientada d’est a oest. Al sud de les pistes hi havia 3 edificis, estació radiotelegràfica i, davant seu, un refugi amb capacitat per unes130 persones. Estava preparat tant per caces com per bombarders.
Els serveis d’espionatge franquista informaven del moviment que hi va haver a l’aeròdrom durant els mesos d’abril, maig i agost de 1938. L’1, 2 i 3 d’abril, coincidint amb l’ocupació de Lleida i Balaguer per part de l’exèrcit de Franco, part de les instal.lacions d’aquests camps va traslladar-se a l’Aranyó. A l’aeròdrom s’hi accedia des de la carretera de Cervera a Agramunt, a l’alçada del km 8, per un camí construït expressament.
A banda del camp d’aviació de l’Aranyó, dins la mateixa comarca va construir-se un segon camp a Sanaüja.

2ª Esquadreta de Xatos (Polikarpov I-15) Grup 26 al camp d’aviació d’Anglesola el maig de 1938. La
mateixa esquadreta, comandada aleshores pel Tinent d’aviació Francesc Viñals Guarro (dreta), va
estar al camp de l’Aranyó el 25 de desembre un cop iniciada l’ofensiva franquista sobre Catalunya. [Arxiu
ADAR Barcelona/Fons Francesc Viñals]

 

 

 

Informació i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i  Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.

Equipaments: presó i camp de treball número 4 a Concabella

El dia 19 de maig de 1938 va arribar a Cervera una columna de presos procedent de la Model de Barcelona que tenia com a destí Concabella. La població va convertirse a partir d’aquell moment, i durant quatre mesos, en base del camp de treball núm. 4.
L’aparició dels camps de treball a Catalunya va començar a partir de l’abril de 1938 després que s’enfonsés el front d’Aragó i es fixés la línia de front en territori català. Controlats pel temible Servicio de Investigación Militar (SIM), els camps de treball es van crear amb la finalitat d’utilitzar els presos com a força de treball per a obres de fortificació de la reraguarda.
Els presos del camp de treball de Concabella van encarregar-se de les obres de fortificació d’un tram secundari de l’anomenada línia L-2 davant de Cervera, concretament el que passava per la Pleta de Concabella i la serra de Queralt. Els presoners –bàsicament militars, presos polítics i de guerra, eclesiàstics, membres de la CNT i de la FAI, brigadistes internacionals i delinqüents comuns- van ser repartits entre l’església parroquial, els baixos del castell, els baixos de l’anomenada era nova de cal Recasens, la pallissa de cal Bertrola i la capella de Sant Vicenç. La xifra total de presos va poder oscil—lar entre els 800 i els 1300, mentre que el nombre d’oficials i vigilants del camp rondava la cinquantena. Les condicions de vida i de treball dels presos eren duríssimes; hom calcula que el nombre de morts del camp hauria pogut superar el centenar. Després d’un periple per diferents indrets, el camp de treball núm. 4 va retornar a la Segarra a començament de gener de 1939 i durant 10 dies van treballar en obres de fortificació pels voltants de Torà.

Mur de tancament a l’indret conegut com era del Bertrola, amb obertures
tipus espitllera per la vigilància del camp.

 

Font: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic

Informació, imatge i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.