Equipaments: presó i camp de treball número 4 a Concabella

El dia 19 de maig de 1938 va arribar a Cervera una columna de presos procedent de la Model de Barcelona que tenia com a destí Concabella. La població va convertirse a partir d’aquell moment, i durant quatre mesos, en base del camp de treball núm. 4.
L’aparició dels camps de treball a Catalunya va començar a partir de l’abril de 1938 després que s’enfonsés el front d’Aragó i es fixés la línia de front en territori català. Controlats pel temible Servicio de Investigación Militar (SIM), els camps de treball es van crear amb la finalitat d’utilitzar els presos com a força de treball per a obres de fortificació de la reraguarda.
Els presos del camp de treball de Concabella van encarregar-se de les obres de fortificació d’un tram secundari de l’anomenada línia L-2 davant de Cervera, concretament el que passava per la Pleta de Concabella i la serra de Queralt. Els presoners –bàsicament militars, presos polítics i de guerra, eclesiàstics, membres de la CNT i de la FAI, brigadistes internacionals i delinqüents comuns- van ser repartits entre l’església parroquial, els baixos del castell, els baixos de l’anomenada era nova de cal Recasens, la pallissa de cal Bertrola i la capella de Sant Vicenç. La xifra total de presos va poder oscil—lar entre els 800 i els 1300, mentre que el nombre d’oficials i vigilants del camp rondava la cinquantena. Les condicions de vida i de treball dels presos eren duríssimes; hom calcula que el nombre de morts del camp hauria pogut superar el centenar. Després d’un periple per diferents indrets, el camp de treball núm. 4 va retornar a la Segarra a començament de gener de 1939 i durant 10 dies van treballar en obres de fortificació pels voltants de Torà.

Mur de tancament a l’indret conegut com era del Bertrola, amb obertures
tipus espitllera per la vigilància del camp.

 

Font: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic

Informació, imatge i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.