Cogul, El

Monument als caiguts al Cogul

 

imatge; Pau Palau

Equipaments, hospital i centre d'acollida a el Cogul

És encara recordat pels actuals veïns i veïnes del poble que, durant aquest període,  es destruí l'església que hi havia a la Roca Plana, on hi havia articulat un petit hospital de campanya en una era prop del terme i que, durant vuit o nou mesos, s'hi articulà un centre d'acollida de refugiats de Montoliu, Artesa, Sudanell, etc. Així mateix, se sap que a les coves, durant el temps que duraria la batalla - uns 8 o 9 dies - la gent del poble s'hi amagà. 

 

Informació: Pau Palau

L'arxiu fotogràfic i documental de El Cogul

l'any 2006 l'ajuntament estava organitzant una exposició de fotografies antigues del Cogul. Aquella iniciativa pot aportar força documentació gràfica sobre l'època.  A més, aquesta documentació tindrà la particularitat de ser aquella que està en mans de privats i, per tant, normalment és la més difícil de recollir.

Informació: Pau Palau

Vida quotidiana; records i memòria a el Cogul

Abans de la guerra, al poble hi havia uns 7 o 8 o 9 compradors privats que compraven el fruit i el venien a cooperatives veïnes; també hi havia un molí de propietat municipal, però només s'utilitzava per fer "l'oli del gasto"
Després de la guerra, aquest molí s'arrendà durant 5 anys a diferents persones.
Passat aquest temps, un veí del poble, el "Vilà", qui havia estat un dels arrendataris del molí del poble, construí el seu molí, i al mateix temps el poble fundà la cooperativa

 

Informació: Pau Palau

Col·lectivitzacions a El Cogul

Hi hagué dues col.lectivitats: una de la UGT i l'altra de la CNT

Segons fonts orals, en una d'elles (suposo que la de l'UGT) les terres continuaren sent propietat dels seus amos i cadascú treballava la seva terra. Aixòi sí, tots havien de portar el fruit a la col.lectivitat, que tenia el magatzem a l'església.
També tenien un camió amb el que podien vendre el fruit o portar-lo a "xafar", en el cas de les olives, a l'Albagés.
En resum, podem dir que aquesta col.lectivitat funcionava més o menys com les cooperatives d'avui en dia.

Informació i text: Pau Palau

Fossa militar a el Cogul

els italians foren enterrats en una fossa comú al cementiri
Els soldats de l'exèrcit reublicà van ser enterrats per la gent del poble, però allí mateix on els trobaven. Els soldats nacionals morts foren duts a Torrebesses.

 

 

Creu franquista al cementiri de El Cogul.

 

Informació i imatge: Pau Palau

Camps de batalla a el Cogul

es té constància d'enfrontaments en tord de l'indret conegut com "serra fosca"

 

Informació: Pau Palau

Canvis de nom de carrers i places de El Cogul

Podríem determinar que l’origen de gran part dels noms dels carrers i places de la vila de El Cogul són anteriors a l'època de la Segona República, la qual cosa evidencia el fet de que, majoritàriament, facin referència a topònims locals a l'estil de Carrer basseta o Carrer del riu. Tot i això, en destaca el dit Carrer Civit que, segons els veïns del poble, remetria al nom del propietari dels terrenys on es construí la mateixa via anys abans de 1930.

L'únic indici de canvi el trobem en les plaques del període de la dictadura franquista, data que permet que encara avui puguem veure en algunes façanes del poble, per exemple, Calle de la vileta enlloc de dir-hi Carrer vileta, o Calle del raval enlloc de Carrer Raval.

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Mongay