Seròs

Camp de batalla a Seròs

El pont que unia la zona de Seròs amb la zona del cap de piont, que era l'única via de subministrament entre les forces de reraguarda amb les de primera límnia. Era un pont nacional que els republicans no van poder volar en la seva retirada.

L'objectiu dels atacs republicans era eliminar el cap de pont i també el pont.  Aquest encara es conserfas i hi podem trobar imaopces de bales.

Al cap de pont se Seròs hi podem trobar les roques de sant formatge, un dels llocs de resistència franquista. Damunt mateix del poble de Seròs es troben en molt mal estat.

per a conèixer mñes sobre el Cap de Pont de Seròs es pot consultar l'obra de Josep Maria Minguella.

caràtula del llibre de Josep Maria Minguella

 

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Trinxeres a Serós

A la zona esquerra del lloc de comandament hi ha diverses trinxeres que es conserven en un relatiu bon estat, barrejada amb les restes aqrqueològiques de l'hermita paleocristiana del bobalar.

 

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Equipaments; hospital a Seròs

Hi havia un hospital al mateix lloc del post de comandament nacional de primera línia. Avui s'ha reformat  després de ser l'antiga central hidroelèctrica. Situada al copstat del pont, situació privilegiada perquè quedava ben reasguardada de la batalla.

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Búnquers a Seròs

Trobem quatre búnquers republicans, situats rodejant o delimitant el cap de pont nacional. Un controla la carretera, un altre situat en la vall que rodeja el cap de pont, situat sota el post comandament republicà. El tercer el trobariem al mitg d'aquests.

 El quart està en molt mal estat i també controlaria la carretera, paral·lel al primer, a una distància aproximada d'uns 800 m.

 

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Fossa militar a Seròs

La segons fossa ubicada al cementiri de Seròs, de la qual desconeixem exactament la seva localització, guardaria els cossos de soldats republicans. 6 segons Josep M. Minguella i 52 recull Queralt Solé.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i documentals:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

 

NOTES I OBSERVACIONS

Segons recull Queralt Solé hi hauria dos fosses més al terme de Seròs, una fora del cementiri, indeterminada, amb unes 250 restes dels dos bàndols i una situada a “Matacanyes” de la qual es desconeix el nombre de restes, però són republicans i musulmans de l’exèrcit rebel.

 

Fossa militar a Seròs

Tot i que se'n desconeix l'ubicació exacta, aquesta fossa estaria situada dins el cementiri de Seròs.

En aquest cas observem diferències en el recompte de víctimes per part dels estudiosos del tema. Així doncs, mentre Josep M. Minguella parla de 52 víctimes nacionals, Queralt Solé  només enrecull 22.

Al registre civil de Seròs es va trobar inscrits els següents soldats, per tant sabem que estan enterrats en aquesta fossa del cementiri:

Anselmo Domingo de la Huerta. Caporal de la XIV a Bandera de la Legió.

Manuel Andrés Herraiz. Soldat de la XIV a Bandera de la Legió.

José Martín Varela. Se’n desconeix el càrrec però també pertanyia a la XIV a Bandera de la Legió.

 

També es trobarien en aquesta fossa del cementiri segons  recull Josep M. Minguella dels arxius municipals, els soldats que van morir a conseqüència d’un bombardeig de l’exèrcit Republicà, el dia 22 d’abril de 1938 els següents soldats que pertanyien a la companyia de segadors de la 150 Divisió marroquí C de E.

Francisco López

José Villalba Baeso

Indalecio González

Antonio Vidal Rubio

José Dan

José López López

José Abelló

Abelardo Carreiros

Ricardo Rocha

Ramon Pedrosa

Els següents, de la 4a companyia de Telegrafs de Campanya de la Divisió150 van morir en un bombardeig de l’exercit republicà  que va tenir lloc el 5 de maig de 1938:

Julian Hernández Oliva

Juan García Hernández

Carlos Muñoz González

 

Segons hem pogut trobar al fons del Govern Civil, aquestes víctimes  varen ser enterrades al cementiri de Seròs i posteriorment traslladades al Valle de los Caídos, al mes de novembre de 1958:

 

Doroteo Calatrava Pino

Felipe Laredo Bernal

Dámaso Paíno León ( Zamora)

Mateo Ferrero Santos

Alfredo Crego Gil

Heráclio García Resclau

Saturnino Martín Laba

Tomás Lajarte Oroa

Lucio De Pedro Pérez

Ángel Loncha Alba

Candido Fanego López  ( Lugo)

Manuel González Fernández ( Lugo)

Júlio Prieto López ( Lugo)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fons orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i documentals:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons del Govern Civil. Signatura: 2176. Gobierno Civil/Secretaría General (1958-1966). Actas de inhumación y traslado de restos de soldados al Valle de los Caídos.

 

 

probable fossa militar a Seròs

A la plana de Montmaneu, situada al terme de Seròs, possiblement hi trobariem diferents fosses comunes, impossibles de localitzar.

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé hi haurien uns set-cents cadàvers i se’n desconeixeria la unitat a la qual pertanyien.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i documentals:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

 

Fossa militar a Seròs

A l'indret conegut com " La Plana del Guinarro" s'hi trobaria  una fossa comuna amb soldats víctimes de la guerra civil.

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé es parla d’una dos mil cadàvers de soldats pertinents a la 144 Brigada de la 44 Divisió, i a la 16a Divisió.

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

Fossa militar a Seròs

Una altra de les fosses comunes que hi hauria a terme de Seròs, s'ubicaria al " Barranc dels Lladons".
En aquesta fossa, segons Josep M. Minguella i Queralt Solé, hi haurien uns 350 cadàvers, pertinents a soldats de la 27a Divisió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.