Torrelameu

Arqueologia bèl·lica; nius de metralladora a Torrelameu

A l'anomenat "tossal gros" hi havia un seguit de canons, que disparaven en quan rebien ordres dels nacionals, que utilitzaven el campanar de l'esgèsia com a torre de guaita.

 

Església de Torrelameu

 

 

Informació i imatge: Aida Garròs

Creu i pintades a Torrelameu

També durant la dictadura es podia veure el símbol franquista de el jou i les fletxes pintat a la façana de l'antic ajuntament. A mes es van instal·lar algunes plaques d'habitatge del ministeri de la vivenda, alguna de les quals encara queda avui en dia.

Un cop començada la dictadura franquista es va instal·lar una creu al marge dret de la carretera que va de Torrelameu a Corbins, en memòria del capellà, del poble, el qual es diu que el va matar algún membre del comitè revolucionari del poble.  Malgrat que van col·locar la creu, cal dri que el capellà no età enterrat en aquell lloc.
Aquesta creu es va treure fa anys per les obres fetes a la carretera.

 

Informació i text: Aida Garrós

Col·lectivitzacions i campaments a Torrelameu

Als inicis de la guerra civil es va formar el comitè del poble, i aquest va instal·lar la seva seu a la carretera de Lleida. Aquest antic casal encara avui es conserva però està en desús.

 

 

Durant la guerra, un cop van entrar els nacionals a Torrelameu, van formar un campament a la zona del poble anomenada "la Pleta", on  avui hi trobem un descampat i el poliesportiu municipal.  En aquest molta gent gran del poble recorda que anaven a demanar menjar.

 

Informació i imatges: Aida Garrós

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Torrelameu

L'actual sèquia del poble es feia servir de trinxera.

Informació i text: Aida Garrós

Canvis de nom de carrers i places de Torrelameu

Pel que fa als canvis en la nomenclatura dels carrers del municipi, només es pot destacar que durant la dictadura franquista, a la plaça de l'esglèsia - nom actual i de la segona República- se li va dir "plaza España", amb tot no hi havia cap cartell amb el nom, només era dita així de manera popular.

Informació i text: Aida Garrós