Seu d'Urgell, La

Placa d'habitatge a la Seu d'Urgell

 

TIPOLOGIA DE LA PLACA

TOTAL DE PLAQUES TROBADES

LOCALITZACIÓ

IMATGE

J2

1

Avinguda del Salòria, 79

 

Per més informació consultar: Cens de simbologia franquista de Catalunya.

 

Informació i text: Paco Rivas i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Entitats socials i polítiques de la Seu d'Urgell

REPÚBLICA
Societat Coral Urgellenca. Projecció de cine en color sense censura durant la República. Era el teatre començat pel Bisbe Laguarda i consolidat pel Bisbe Benlloch, gran amant del “bel canto” i la sarsuela.

Centre Republicà. Fundat per E. Canturri i B. Rebés l’any 1930.

Casal Esquerra. S’ubicava al pis de dalt del Cine Riambau.

Palestra. Fundada juny de 1931. Asociació que tenis per finalitat la catalanitza- ció de La Seu. N’eren capdavanters Bonaventura Rebès Castella i Amadeu Cirici. S´hi feien classes de català.

Institut Nacional de Segon Ensenyament. Un dels pocs Instituts que hi havia en aquell moment en tot Catalunya. Fou un gran èxit de les autoritats republicanes que l’aconseguiren incoant el veïnatge del Principat d’Andorra. Inaugurat el 16 de novembre de 1933.

El FRANQUISME

1960-Esbart Dansaire.Grans animadors en foren Josep Ingla i el Tonet Pam- pliega. Si bé que els ballets eren vistos com una manifestació del “regiona- lisme ben entès” a La Seu s’hi aplegaren joves catalanistes vinculats al CAU. En una visita del llavors ministre Fraga Iribarne aquests joves es negaren a ballar davant d’un dignatari franquista.

Associació Sardanista. Les sardanes foren permeses, amb daltabaixos durant tot el franquisme.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA.

1968-Càtedra de Cultura Catalana Mossèn Pere Pujol. Organitzat des del mateix ajuntament, el secretari Josep Espar i Tressens era poeta, deixeble del noucentista López Picó. Mossèn Albert Vives en fou el primer professor i gran líder de l’ensenyament del català a les escoles. Altres professors, en aquells moments de no professionalitat, alumnes seus, ho foren: Montserrat Rebès, Amadeu Gallart, Lorena Docet i Carme Ribó.

1969-Cine Club La Seu d’Urgell. Promoció del cineclubisme a l’Alt Urgell i a les altres comarques de l’Alt Pirineu. En aquest sentit va ser una entitat precursora de la idea de l’Alt Pirineu fent o col.laborant en sessions de cineclub des de l’Aran a la Cerdanya. Intensa relació amb el Cine Club d’Andorra que tenia possibilitat de programar films prohibits a l’època. Organitzà recitals de cançó catalana amb Raimon, Llach, Serrat, Ovidi Montllor etc.. Lluita constant amb la censura. Hi participaren molt activament gent com el Pasqual Ingla, Amadeu Gallart, Carme Mallol, Josep Maria Molina, Mercè Gallart, Antoni Moles, Dolors Majoral, Lari Pérez...

1971-Grup d’Omnium Cultural President Mossèn Albert Vives. Altres memnres de la Junta: Bonaventura Domenjó, Lorena Dolcet, Carme Ribó, Amadeu Gallart, Amadeu Clausó, Jordi Ribó, Ermengol Puig, Josep Mª Sansegundo i Roser Abella. La Delegació altpirinenca es formaria el 1976.

1973-Grups de l’Alt Pirineu = GAP. Desembre. Castellciutat. Sota la direcció del Pasqual Ingla es formalitza un ample moviment de joves –estudiants, professio- nals, pagesos inquiets- per a un redreçament de l’Alt Pirineu. De l’Alt Urgell podem citar Joan i Ramon Ganyet, Amadeu Gallart, Domènec Canut, Santiago Mallol, Jordi Ribó, Josep Coma.......És un dels inicis d’un llarg itinerari per totes les comarques altpirinenques. La consolidació de les seves tesis es produeix a l’any 1976 en un animat debat del Congrés de Cultura Catalana, àmbit VIIIè d’Ordenació del Territori, que té lloc a l’edifici del Seminari de La Seu amb la participació dels més importants geògrafs i urbanistes de Catalunya. La direcció d’aquesta sessió correspongué plenament a membres dels GAP en lògica col•laboració amb els directius nacionals del Congrés. Els GAP aconseguiren introduir la temàtica de muntanya en lleis espanyoles, a la mateixa Constitució i a la Llei Catalana de Muntanya que configurava els Consells Comarcals de Muntanya i els futurs Consells Comarcals.

1976-Secretariat Congrés Cultura Catalana- Presentació del Congrés de Cultu- ra Catalana amb l’adhesió d’una trentena d’entitats culturals i cíviques. En fou president, per aclamació, Albert Vives i Mir.

1972-1979.Comunicació Actual. Entitat cultural de promoció de l’art i els artistes locals. Presidida per Joan Ganyet i altres artistes locals com els germans Josep i Antoni Soriano, Alfons Carrillo, Antoni Farrero, Joan Pallarès etc...

1974-1979. Conflent-Grup Estudis Municipals. Agrupà sota aquesta denomina- ció totes les persones que actuaren durant la transició. La ideologia dominant era la d’esquerres i per aixó hi eren presents el PSUC, el PSC i una gran quantitat d’independents que es movien entre aquestes dues formacions. Amb el nom de Grups d’Estudis Municipals i en col•laboració amb el servei d’estudis de Banca Catalana es va elaborar un llibre comarcalment molt important: LA SEU 1976. LA SEVA REALITAT SÒCIO.ECONÒMICA DES DE UNA PERSPECTIVA COMARCAL. Conflent va ser el precedent directe, a La Seu, de la candidatura municipal de Redreçament i Progrés.

informació i text: Amadeu Gallart

Fossa militar a la Seu d'Urgell

Durant la Guerra Civil, en establir-se el front ben a prop de La Seu, s’instal.là un Hospital Militar a l’edifici de les Monges. La “Morgue” era a l’actual església de la Immaculada. Per la matinada eren retirats els cadàvers del soldats que, nus i anònims, eren colgats en una fossa comú de l’actual cementiri de a Seu.

Aquesta fossa comú va servir també per “hostatjar” els cossos dels soldats que en un bon nombre van morir als anys quaranta i cinquanta, víctimes de les molt deficients condicions de les instal.lacions quartereres de La Seu ja descrites i del campament ubicat al Pla de les Forques.

El fossar comú, avui totalment ignorat per la ciutadania i sense cap senyal de la seva existència, s’ubicava, les restes mortals encara s’hi ubiquen, conforme s’entra al cementiri a la part més inferior de la dreta, just a la vora de l’accés als nínxols nous.

informació i text: Amadeu Gallart

Monument i altres plaques i rètols la Seu d'Urgell

Al Cementiri de la ciutat, a l’entrada, s’hi ubica un gran monument que recorda els assassinats comesos per la FAI a la tardor del 1936. També hi havia una placa referent a les “Hordas marxistas” que fou retirada al 1979, amb el primer ajuntament democràtic. Una àguila preconstitucional ha estat retirada fa ben poc. Està en estudi una remodelació de l’espai.

A la façana de l’Església de la Pietat, a la vora de la Catedral, a l’entrada del Claustre, avui Museu, hi havia una aparatosa retolació de “Caídos por Dios i por Espanya, presentes”. Els anys seixanta portaren la desaparició d’aquesta simbologia llavors ja considerada llavors excessivament contundent.

A la porta de l’Ajuntament hi havia una placa commemorativa de l’entrada de les tropes franquistes al 5 de febrer del 1939. Aquest placa va ser “retirada” clandestinament a mitjans dels setanta i malgrat la intensa recerca policial no va ser mai recuperada i els ànims ja no donaven per posar-ne una de nova.

Avui l’”àguila imperial” encara senyoreja en la façana del gran edifici dels Pavellons Militars reconvertits en habitatges particulars que es van posar a la venda.

informació i text: Amadeu Gallart

Col·lectivitzacions; edifici de la Sagrada Família de la Seu d'Urgell

Durant els anys de la Guerra Civil fou ocupat pel Comitè de Milícies Antifeixistes

text: Servei d'Història UdL
informació: Amadeu Gallart
 

Col·lectivitzacions; Palau Episcopal de la Seu d'Urgell

Fou utilitzat com ajuntament durant els Anys de la Guerra Civil.

text: Servei d'Història UdL
informació: Amadeu Gallart

Equipaments; refugis Antiaeris a la Seu d'Urgell

A La Seu d’Urgell es van construir diversos refugis antibombardejos:
-Un a La Casa Garxina-davant de l’Institut d’Ensenyament Mitjà o Cal Viader-.
-Dos a Casa Alvinyà –el xalet ubicat encara avui davant del Col.legi Pau Claris-Els refugis encara hi són.
-Altres refugis al llarg del carrer Major, a les Monges, al Seminari, aquests a base de sacs terrers.

informació i text: Amadeu Gallart

Camp de batalla a la Seu d'Urgell

El Front del Pallars-Alt Urgell (1938) es situà al lloc conegut com les “Pedres d’Oló” on hi hagueren enfrontaments militars de gran duresa.

A La Seu d’Urgell (1938) hi havia la base dels comandaments militars republicans. El Tinent Coronel Trueba estava instal.lat a la Casa Mallol –habitatge familiar en ple funcionament al dia d’avui- i altres comandaments a l´Institut de Segon Ensenyament –avui enderrocat- ubicat vora el pont del Valira a la Carretera de Lleida. Entre ambdós edificis existia una línia telefònica especial. A l’Institut s’exposaven els partes de guerra mitjançant la silueta d’un soldat, feta en fusta.

informació i text: Amadeu Gallart

Persones rellevants de la Seu d'Urgell

PRIMERS TRENTA ANYS


JOSEP ZULUETA GOMIS ( Barcelona 1858-1925). Empresari agrari i polític. No era natural de l’Alt Urgell però és mereix, sense cap dubte, un lloc d’honor, ¿el primer?, a la nostra llista. Renovador de l’estructura econòmica de l’Alt Urgell amb gran influència a les comarques veïnes del Pallars i la Cerdanya. Aconseguí que una pagesia plena de rutines s’adaptés a una nova concepció del sistema agrari basat en un sistema de recs per a prats naturals i vaques de llet. Renovació no feta només amb una perspectiva tècnica sinó des d’una perspectiva política basada en el cooperativisme i en la democràcia. Fou fundador de la Cooperativa del Cadí i pertanyia al Partit Reformista, liderat per Melquíades Àlvarez. Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits, de 1903 a 1923. A La Seu, al mateix temps que renovava l’estructura productiva bàsica maldava per constituir un agrupament polític que fos l’alternativa per a la rovellada però hegemònica estructura dels partits dinàstics.

LA REPÚBLICA

ENRIC CANTURRI I RAMONET, ( la Seu d’Urgell, l’Alt Urgell,1897- Mèxic, 1971). Empresari i polític. Nasqué a La Seu i morí, exiliat, a Mèxic. Gran figura del republicanisme pirinenc. Fundà, el 1930, amb Bonaventura Rebés, el Centre Republicà a La Seu. Fou elegit al 1931 alcalde republicà de La Seu per ERC. Renovador del funcionament municipal amb reunions públiques divulgadores. Enfrontaments polítics amb el Bisbe Guitart. Diputat al Parlament de Catalunya. Durant la Guerra Civil intentà paralitzar l’actuació de la CNT-FAI a La Seu. A la Guerra Civil fou Comissari polític per ERC a la columna Macià-Companys. El seu llibre de “Memòries” és un clar referent per a la comprensió d’aquest moment històric a l’Alt Urgell.

JOSEP CASTELLARNAU PUJOL (Ger, la Cerdanya, 1898-Castellciutat, l’Alt Urgell, 1989). Pagès i soci molt actiu de la Cooperativa del Cadí. És nomenat alcalde de Castellciutat per ERC en les eleccions municipals d’abril del 1931. Romandrà en el càrrec fins a la mateixa entrada de les tropes franquistes a Castellciutat, el 4 de febrer de 1939. Aconsegueix frenar els grups de la FAI que pretenien assassinar els caps de casa més rics del poble i alhora dretans reconeguts. S’exilia a França. Torna a Espanya l’agost del 40 i es sotmès a un Consell de Guerra que el condemna a pena de mort commutada a vint anys i un dia.

FRANCESC JORDANA RIBÓ ( ). Dirigent d’ERC a l’Alt Urgell durant la Segona República. A La Guerra Civil es destacà per la seva lluita contra el desordre i l’arbitrarietat dels elements de la CNT-FAI. Exiliat a l’Argentina retornà a La Seu, on morí. (demanada fitxa al seu nebot Joan Jordana).

BONAVENTURA REBÉS CASTELLÀ ( La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell, 1903–1987) Advocat i banquer. Dirigent polític catalanista, va militar durant la II República a Acció Catalana. Al 1930, fundà, amb l’Enric Canturri, el Centre Republicà a La Seu. Fou diputat a l’Assemblea Provisional del Parlament de Catalunya per a la confecció de l’Estatut. Elegit alcalde de La Seu a l’any 1934. President de la Cooperativa del Cadí fins a la seva mort. Figura política de primer nivell el futur de la qual quedà estroncada pels efectes de la Guerra Civil. Després de la guerra la seva posició política moderada així com la seva pertinença a una família benestant –la Banca Rebés- li permeteren de poder mantenir la presidència de la Cooperativa amb el preu, natural en aquell moment, d’acatament al nou ordre franquista.

RICARD CIFUENTES ISCLA (La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell 1904 - Foix, l’Arieja, 1942). Nascut a La Seu, era empleat de banca i fou director de la Banca Arnús. Fervent republicà d’esquerres fou responsable d’UGT durant la Guerra Civil. Es destacà com a home de gran personalitat a l´hora de fer front als desordres de la CNT-FAI. Exiliat a França i després d’una estada al camp de concentració d’Argelés participà activament en la lluita antinazi, conduint aviadors aliats a la frontera espanyola. Va ser capturat per la Gestapo i afusellat. Està enterrat a la vora de Foix. El seu pare, Enric Cifuentes, va patir com a represàlia per l’actuació del seu fill, l’empresonament a Lleida on va contreure una malaltia que li ocasionà la mort.

JOSEP FARRÀS EBRIERES (Barcelona,1903-Andorra La Vella,1974). Metge amb conviccions profundament esquerranes i republicanes. Home de gran prestigi personal fou un element pacificador durant la Guerra Civil. Nomenat Delegat d’Ordre Públic per la Generalitat de Catalunya. D’una gran fusta política estroncada pels esdeveniments Exiliat a Andorra on es casà i exercí la medicina. Pels funerals de la seva mare va aconseguir que la seva presència fos “ignorada” per la policia de La Seu. Un dels seus fills ha estat Síndic General de les Valls d’Andorra.

BLAI MARTRET MOLES. Veterinari. Dirigent d’ERC de l’Alt Urgell. Company i amic de l’Enric Canturri amb qui compartí exili a Mèxic. Joan Ganyet, avançats el 90, narra una emocionada conversa amb el seu fill a l’avinguda més cèntrica de Mèxic D.F.

PILAR VILA NEQUI. (Alàs, L’Alt Urgell,1903-La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell 1979). Empresària. Era encarregada del Cafè Casino de la Plaça Patalin amb un gran ambient de gent d’esquerra. Acabada la Guerra Civil fou empresonada i jutjada en Consell de Guerra el 6 de desembre de 1939. Fou absolta. Era vídua de Miquel Martret Moles, germà de Blai Martret Moles, gran amic i company de l’Enric Canturri. Com ell s’exilià i morí a Mèxic.

MONTSERRAT ALRICH SALA (La Seu, l’Alt Urgell,1890 – 1969). De cal Cabrer, fou una dona de grans conviccions polítiques d’esquerra. Destacà durant la República com a líder de moviments ciutadans en contra de sectors de dreta vinculats a moviments religiosos. Durant la guerra portà una fonda-hostal on s’hostatjaven militars republicans. A l’entrada dels franquistes, el 5 de febrer del 1939, fou detinguda i empresonada a Lleida fins a l’agost del mateix any. Els sector dretans de La Seu li posaren el renom de “Passionària”. Mentre era a la presó, Manuel Moncunill, solsonenc que seria afusellat pels franquistes malgrat haver salvat la vida al Bisbe de Solsona, li va fer arribar una camisa i un formatge tot dient-li que ell no s´ho podria acabar.

AGUSTÍ VIDAL ALRICH.(La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell,1917- Barcelona, 1995). Fill de Montserrat Alrich. Com a lluitador significat del bàndol republicà i home d’esquerres s’exilià a França amb el Ricard Cifuentes. Tornà a Andorra on fou empresonat per ordre d’un cacic andorrà. El lloc més segur per ell encara va ser Barcelona on vivia amb el nom de “Josep Piñol”, nom que va conservar fins ben avançats els anys cinquanta.

FELIU ISERN. Fill de Castellciutat conegut amb el malnom de “el guenyo de Cal Guilla” tenia fama de conducta eixalabrada durant la Guerra Civil. En retornar de l’exili va ser detingut i afusellat. El llavors alcade franquista, Marc Comes, va ser destituït perquè en fer Isern la seva arribada a Castellciutat el va saludar amistosament.

TINENT RÍZQUEZ. GUÀRDIA CIVIL. Home de profundes conviccions republicanes que va exercir a La Seu durant la República i la Guerra Civil. Amb el franquisme fou condemnat a trenta anys i un dia. A conseqüència d’una sentència tan injusta es va suïcidar.

CARRABINER CÒRDOBA. De la família Còrdova de La Seu. Com a carrabi- ner va participar en la captura i mort de l’armer Àngel Ballarà. Desprès de la guerra va ser condemnat i afusellat.

MANUEL MONCUNILL. Germà de la mestra Donya Ramona. Comerciant de vins. Va ser condemnat a mort i afusellat per les seves idees esquerranes.

JOSÉ PÉREZ VÀZQUEZ. (Huelva,1904- La Seu,1958). Es va dedicar professionalment a l’exèrcit republicà amb el grau de sergent. Destinat al Batalló de La Seu hi va formar família amb la germana d’un altre sergent urgellenc , l’Antoni Del Cid. Durant la Guerra Civil defensà entusiàsticament la República i aconseguí el grau de tinent, primer, i després de capità. Afiliat al PSUC era un home ben compromès políticament. Exiliat a Andorra i França, amb un frustrat exili mexicà, es va aventurar a la tornada a La Seu on hi tenia tota la família. Consell de guerra, deportació al seu poble natal, humiliacions, contínues detencions...una història que es va anar repetint amb altres militars de La Seu com el seu cunyat Del Cid, el Camilo Fernández Rodríguez- aquest era a més carlista, president del Centre Tradicionalista i el seu pecat fou el de no passar-se a les files franquistes des del primer dia-, el Joan Sànchez Servat i el cas ben paradigmàtic del Felip Gaudes Escabrós.

FELIP GAUDES ESCABRÓS (Castellbó, l’Alt Urgell 1912- La Seu, l’Alt Urgell, 1991). Militar professional, fou nomenat sergent de l’exèrcit republicà l’any 1932. Lluità activament al bàndol republicà on assolí el grau de capità. Fou ferit greument per metralla als pulmons. Lligat políticament a UDC, tornà a Espanya per Hendaya. Ingressat en camps de concentració i hospitals fou jutjat en Consell de Guerra al 1940. Aconseguí informes molt bons i fou condemnat només a tres anys de presó que no arribà a complir. Perdé, però, la feina que tenia per la seva condició de militar republicà i a l’any 1944 fou empresonat i desterrat. Al Nadal del 45 tornà a casa i n`hagué de fugir en saber per confidèn- cies d’un nou empresonament. Patia una greu invalidesa permanent que no li seria reconeguda fins al 1977.

ANTONI OROZCO TRULLÀ. CARRABINER.

VAZ ROMERO. CARRABINER.

JOAN CAMINAL SOLÈ (Noves de Segre, l’Alt Urgell, 1909-1947). Natural de Noves de Segre, petita població de l’Alt Urgell que exercia de capital de tota la vall coneguda actualment com a Valls d’Aguilar, on estava identificat amb els sectors republicans. Va participar a la guerra. Refugiat a França va anar a parar al camp de concentració d’Argelés on hi va romandre dos mesos i on va agafar la tuberculosi. A l’agost del 1943 torna a Espanya. Fins a l’octubre va estar empresonat a Barcelona i a Lleida. El traslladen a Legangan, a Melilla. Gràcies a un capellà castrense, ja molt malalt, pot tornar a Noves on morirà el maig del 1947.

EL FRANQUISME

JOAN SANSA CAMINAL (La Seu d’Urgell, 1921-1979). Advocat. El 1942 amb en Josep Benet funden el Front Universitari. El 1947 forma part de la Comissió Abat Oliva i és als fets de Montserrat. Com a representant d’UDC assisteix a Sicília al Congrés de la Unió Europea Demòcrata-cristiana. Membre del Consell assessor del President Tarradellas. Conjuntament amb en Pasqual Ingla van passar per la frontera andorrana personalitats com Josep Pallach o Joan Reventós. A la transició democràtica participà activament en temes com l’oposició a la construcció del pantà de Tres Ponts, la Marxa de la Lliberta o l’11 de setembre de 1977. Les seves vinculacions polítiques eren al més alt nivell, amb gent com Ruiz-Giménez o Aldo Moro. Igualment el seu treball professional a Andorra que el va vincular a la formació de la gran empresa Viladomat a les pistes d’esquí Soldeu-Pas de la Casa, o a La Seu tota la temàtica de l’empresa Lleteries.

PASQUAL INGLA TORRA ( La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell,1930-1979). Nascut a La Seu d’Urgell. Sacerdot i sociòleg. La gran figura comarcal de la resistència democràtica durant el franquisme i la seva decisiva aportació a la transició. La seva primera actuació com a vicari d’Oliana va ser de negar la comunió a un alt càrrec de les obres del pantà pel maltractament als treballadors. Maldà per la formació d’una joventut democràtica i tolerant a través de l’excursionisme i el moviment escolta. Realitzà una intensa activitat cultural a través del cineclubisme. Defensà un concepte religiós avançat i una Església adaptada a l’esperit conciliar de Joan XXIII en el marc d’una societat més justa. Organitzador del CAU i tot el que significà com a reunions de debat a mitjans dels anys seixanta. Deixà els seus migrats estalvis en la formació d’una cooperativa tèxtil. Donà tot el seu suport personal a la formació dels partits d’esquerra, PSC i PSUC. Fou el gran inspirador del moviment protagonitzat pels Grups de l’Alt Pirineu –la seva condició de capellà li donava una visió territorial pirinenca, bastant similar a la mateixa estructura geogràfica del bisbat-. Organitzador de la candidatura municipal de La Seu de “Redreçament i Progrès”,(PSUC-PSC i independents) que triomfaria per majoria absoluta a les eleccions de l’abril del 1979.

ALBERT VIVES MIR (Oliana, l’Alt Urgell,1907- Igualada, l’Anoia, 1992 ). Sacerdot. Escriptor i poeta. Músic i organista de la Catedral de La Seu. Professor carismàtic i promotor de la llengua i cultura catalanes primer, gairebé clandestinament, al Seminari, i ja públicament, a través de la Càtedra Mossèn Pere Pujol. Forjador de professors i mestres espargits al llarg del Pirineu i Andorra. Dinamitzador cultural en tots els aspectes: Des de filologia catalana a la restauració de monuments arqueològics. President de la Delegació pirinenca d’Òmnium Cultural. President del Secretariat del Congrés de Cultura Catalana que aplegava totes les entitats culturals i cíviques de la comarca de l’Alt Urgell.
Creu de Sant Jordi (1985) i Medalla del President Macià (1988). Gran admirador i seguidor de la figura de Carrasco i Formiguera.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

La transició democràtica a l’Alt Urgell va tenir una història molt densa, amb participació de molta gent. Potser per això caldria destacar el grup i no l’individu i veure en perspectiva la imatge d’equip. Que els partits polítics d’esquerra-PSUC i PSC- i després els sindicats –CCOO i UGT- ja es fundaren a l’Alt Urgell en un moment en què foren més conseqüència dels fets polítics comarcals que no la causa. Transcrivim una llista prou representativa, i es va produir el cas d’alturgellencs, que no són a la llista, ben actius, però que treballaren més a Barcelona, en general en moviments estudiantils o en aquell moment en grups d’sequerra o d’extrema esquerra. Els que anotem són persones destacades en moviments antifranquistes a l’Alt Urgell, entre els anys que van des del 1964 fins al 1977, excepció feta de Pasqual Ingla, de Joan Sansa i del mateix Albert Vives que per trajectòria personal ja venien de fets anteriors.

Posem cada nom acompanyat d’unes sigles per ajudar a identificar la seva actuació política i cívica, sempre dins dels anys de la transició:

Una petita explicació de les sigles CAU-GAP I CONFLENT.

Cau: Local on durant els anys seixanta es feien reunions de jovent amb debats sobre temes socials i cívics sota la direcció del Pasqual Ingla. Va ser tancat per la policia amb acusacions d’actuacions subversives.

Gap: Grups de l’Alt Pirineu. Moviment regeneracionista del territori pirinenc que va de la Val d’Aran a la Cerdanya.

Conflent. Gran moviment ciutadà centrat a La Seu d’Urgell i que origina els partits polítics d’esquerra així com la candidatura municipal de Redreçament i Progrés. Gran influència política dins de l’Alt Urgell.

Llistat de persones mot actives a les etapes de transició política alturgellenca: L’etapa del CAU 1962-1965 i la de la transició “definitiva” 1971-1979.

CARME MALLOL TUCA- (La Seu,1943) Cau-Cine Club-Conflent-Agrupament Escolta.

VICENT MANRESA CASES- (La Seu,1944) Cau-Agrupament Escolta.

JORDI MAS CAPDEVILA- (La Seu,1944) Cau-Agrupament Escolta.

JAUME BERTRAN MINGUELL- (La Seu, 1943) Cau-PSC-ERC-Agrupament Escolta.

EMILI VINYALS MEMBRIVE- (La Seu,1946) Cau-Agrupament Escolta.

ANTONI VINYALS MEMBRIVE- (La Seu,1945) Cau-CCOO.

JOSEP MARIA MOLINA CANO- (La Seu,1946) Cau-Cine Club-Agrupament Escolta.

AMADEU GALLART SORT- (La Seu,1947) Cine Club-Omnium-Gap-Conflent-PSUC

JOAN GANYET SOLÈ- (La Seu.1946) Comunicació Actual-Gap-Conflent-PSC

RAMON GANYET SOLÈ- (La Seu,1948) Gap-Conflent.

RAMON FARRÀS PERNAL- (La Seu,1953) Conflent-PSUC-CCOO

FRANCESC PALLARES PORTA- (La Seu,1948) Conflent-Gap-PSUC

LLUIS PALLARES PORTA- (La Seu,1952) Conflent-Gap-PSUC

JOAN CANALS TUCA- (La Seu,1948) Conflent-Gap-PSC

LORENA DOLCET CLÈ- (La Seu,1942) Cine Club-Omnium-Conflent.

SANTIAGO MALLOL TUCA- (La Seu,1952) Gap-Conflent-Agrupament Escolta.

FRANCESC SEGUÉS LACUNA- (Lleida,1947) Conflent.

JOSEP COMA SOLÈ- (Oliana, 1952). Gap-PSUC

JORDI NADAL QUERALT (La Seu,1953) Conflent-Gap-PSUC

JAUME LAVAQUIOL FREDERIC (Torà,1922) Conflent-CCOO-PSC

FRANCESC SOLÈ ROGÈ- (La Seu,1928-1991) Conflent-UGT-PSC

DOMENEC CANUT ESTEVA (Montferrer, 1952 ) Gap-Unió Pagesos

JORDI RIBÓ CANUT. (Adrall,1948) Òmnium-Unió Pagesos

DOLORS MOLINE MAJORAL (La Seu,1935) Òmnium-Cine Club

RAMON GRAELL HERNANDEZ (La Seu,1943) CDC

JORDI BERNAL VILANOVA (La Seu,1952) PSC-UGT

SOL GASCH DURAN (Travesseres,1942) Conflent –PSUC

ANNA MARTÍ PELLICER (La Seu1954 ) Conflent-PSUC-Cine Club.

-COMISSIONS OBRERES D’OLIANA. Organització sindical a ser destacada per la forta repressió que va patir per la patronal de Taurus als anys de transi- ció. La patronal va arribar a comvocar una assemblea dels treballadors de l’empresa per forçar-los a decidir l’expulsió dels diregents sindicals de CCOO.

-LLIBRE LA SEU D’URGELL 1976-GRUP ESTUDIS L’ALT URGELL. Llibre que va significar la formalització de tot el recull de dades i d’aspiracions sòcio-econò –miques de la generació que protagonitzà la transició democràtica a La Seu i a l’Alt Urgell.

informació i text; Amadeu Gallart