Entitats socials i polítiques de la Seu d'Urgell

REPÚBLICA
Societat Coral Urgellenca. Projecció de cine en color sense censura durant la República. Era el teatre començat pel Bisbe Laguarda i consolidat pel Bisbe Benlloch, gran amant del “bel canto” i la sarsuela.

Centre Republicà. Fundat per E. Canturri i B. Rebés l’any 1930.

Casal Esquerra. S’ubicava al pis de dalt del Cine Riambau.

Palestra. Fundada juny de 1931. Asociació que tenis per finalitat la catalanitza- ció de La Seu. N’eren capdavanters Bonaventura Rebès Castella i Amadeu Cirici. S´hi feien classes de català.

Institut Nacional de Segon Ensenyament. Un dels pocs Instituts que hi havia en aquell moment en tot Catalunya. Fou un gran èxit de les autoritats republicanes que l’aconseguiren incoant el veïnatge del Principat d’Andorra. Inaugurat el 16 de novembre de 1933.

El FRANQUISME

1960-Esbart Dansaire.Grans animadors en foren Josep Ingla i el Tonet Pam- pliega. Si bé que els ballets eren vistos com una manifestació del “regiona- lisme ben entès” a La Seu s’hi aplegaren joves catalanistes vinculats al CAU. En una visita del llavors ministre Fraga Iribarne aquests joves es negaren a ballar davant d’un dignatari franquista.

Associació Sardanista. Les sardanes foren permeses, amb daltabaixos durant tot el franquisme.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA.

1968-Càtedra de Cultura Catalana Mossèn Pere Pujol. Organitzat des del mateix ajuntament, el secretari Josep Espar i Tressens era poeta, deixeble del noucentista López Picó. Mossèn Albert Vives en fou el primer professor i gran líder de l’ensenyament del català a les escoles. Altres professors, en aquells moments de no professionalitat, alumnes seus, ho foren: Montserrat Rebès, Amadeu Gallart, Lorena Docet i Carme Ribó.

1969-Cine Club La Seu d’Urgell. Promoció del cineclubisme a l’Alt Urgell i a les altres comarques de l’Alt Pirineu. En aquest sentit va ser una entitat precursora de la idea de l’Alt Pirineu fent o col.laborant en sessions de cineclub des de l’Aran a la Cerdanya. Intensa relació amb el Cine Club d’Andorra que tenia possibilitat de programar films prohibits a l’època. Organitzà recitals de cançó catalana amb Raimon, Llach, Serrat, Ovidi Montllor etc.. Lluita constant amb la censura. Hi participaren molt activament gent com el Pasqual Ingla, Amadeu Gallart, Carme Mallol, Josep Maria Molina, Mercè Gallart, Antoni Moles, Dolors Majoral, Lari Pérez...

1971-Grup d’Omnium Cultural President Mossèn Albert Vives. Altres memnres de la Junta: Bonaventura Domenjó, Lorena Dolcet, Carme Ribó, Amadeu Gallart, Amadeu Clausó, Jordi Ribó, Ermengol Puig, Josep Mª Sansegundo i Roser Abella. La Delegació altpirinenca es formaria el 1976.

1973-Grups de l’Alt Pirineu = GAP. Desembre. Castellciutat. Sota la direcció del Pasqual Ingla es formalitza un ample moviment de joves –estudiants, professio- nals, pagesos inquiets- per a un redreçament de l’Alt Pirineu. De l’Alt Urgell podem citar Joan i Ramon Ganyet, Amadeu Gallart, Domènec Canut, Santiago Mallol, Jordi Ribó, Josep Coma.......És un dels inicis d’un llarg itinerari per totes les comarques altpirinenques. La consolidació de les seves tesis es produeix a l’any 1976 en un animat debat del Congrés de Cultura Catalana, àmbit VIIIè d’Ordenació del Territori, que té lloc a l’edifici del Seminari de La Seu amb la participació dels més importants geògrafs i urbanistes de Catalunya. La direcció d’aquesta sessió correspongué plenament a membres dels GAP en lògica col•laboració amb els directius nacionals del Congrés. Els GAP aconseguiren introduir la temàtica de muntanya en lleis espanyoles, a la mateixa Constitució i a la Llei Catalana de Muntanya que configurava els Consells Comarcals de Muntanya i els futurs Consells Comarcals.

1976-Secretariat Congrés Cultura Catalana- Presentació del Congrés de Cultu- ra Catalana amb l’adhesió d’una trentena d’entitats culturals i cíviques. En fou president, per aclamació, Albert Vives i Mir.

1972-1979.Comunicació Actual. Entitat cultural de promoció de l’art i els artistes locals. Presidida per Joan Ganyet i altres artistes locals com els germans Josep i Antoni Soriano, Alfons Carrillo, Antoni Farrero, Joan Pallarès etc...

1974-1979. Conflent-Grup Estudis Municipals. Agrupà sota aquesta denomina- ció totes les persones que actuaren durant la transició. La ideologia dominant era la d’esquerres i per aixó hi eren presents el PSUC, el PSC i una gran quantitat d’independents que es movien entre aquestes dues formacions. Amb el nom de Grups d’Estudis Municipals i en col•laboració amb el servei d’estudis de Banca Catalana es va elaborar un llibre comarcalment molt important: LA SEU 1976. LA SEVA REALITAT SÒCIO.ECONÒMICA DES DE UNA PERSPECTIVA COMARCAL. Conflent va ser el precedent directe, a La Seu, de la candidatura municipal de Redreçament i Progrés.

informació i text: Amadeu Gallart