Cervera

Plaques d'habitatge a Cervera

TIPOLOGIA DE LA PLACA

TOTAL DE PLAQUES TROBADES

LOCALITZACIÓ

IMATGE

F1

1

Avinguda Catalunya, 118

J2

4

Avinguda Mil·lenari de Catalunya, 23, 25, 27, 29

 

Per més informació consultar: Cens de simbologia franquista de Catalunya.

Informació i imatges: Aida Garrós

Exposició: Cervera sota les bombes

 

Font: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic.

Monuments d'homenatge a Cervera. El clot dels Àubens

 

Font: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Demoràtic

Canvis de nom de carrers i places de Cervera

 

ABANS REPÚBLICA

REPÚBLICA

FRANQUISME

TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
1.     C/ Conseller Comorera
2.     Avda. President Tarradelles
3.     Avda. President Macià
4.     C/ President Companys
5.     C/ Onze de Setembre
6.     Avda. Prat de la Riba
7.   Pza. De los Màrtires  
8. Pg. Estació Passeo José Antonio Primo de Rivera Pg. Estació
9. Pg. Universitat Pg. Pascual Madoz Pg. Jaume Balmes
10. Avda. Catalunya Avenida del Caudillo Avda. Catalunya
11. C/ Combat C/ Combat Calle Liberación del 16 de enero de 1939 C/ Combat
12. Rbl. Àngel Guimerà Rbl. Calvo Sotelo (popularment El Raval) Rbla. Lluís Sanpere
13. Avda.Duran i Sanpere Passeo del Portalet  

1. C/ Conseller Comorera: carrer de recent creació dedicat al cerverí de naixement Joan Comorera Soler, dirigent de la USC, secretari general del PSUC (1936), conseller d’agricultura i economia durant l’any 1934 i després de les eleccions del Front Popular. Durant la guerra ocupà diversos departaments de la Generalitat i en acabar aquesta s’exilià a França. Acusat de titisme pel PCE, s’introduí de forma clandestina a Espanya l’any 1951 i quatre anys després fou detingut i empresonat a Burgos, morint a la presó.

2. Avda. President Tarradelles: també de nova creació

3. Avda. President Macià: de nova creació. Tot i això, al padró municipal de 1937 ja hi consta un carrer a nom del president de la Generalitat republicana. Possiblement no es tracti del mateix, i el fet de que el padró no vagi acompanyat d’un mapa on es situen els carrers, com si que ho fan alguns posteriors, en dificulta la localització original.

4. C/ President Companys: novament es tracta d’un carrer de nova creació

5. C/ Onze de Setembre: de nova creació.

6. Avda. Prat de la Riba: malgrat aparèixer amb el mateix nom un carrer al padró de 1937, el mapa que acompanya els padrons municipals dels anys 1950-1972, aquest espai apareix senyalitzat com una zona pròxima a la via del tren però sense nom referenciat. Possiblement es tracti d’un espai que ha pres una designació a mesura que s’ha anat edificant.

7. Pza. De los Màrtires: Aquest espai fou habilitat durant els primers anys del franquisme ja que consta al padró de 1940 i no als anteriors. Actualment es manté el rètol de pedra, a la Rbla. Lluís Sanpere, que n’assenyalava l’espai però en aquest cas no designa cap espai físic (carrer, plaça), possiblement substituït per les remodelacions urbanístiques

8. Pg. Estació: el seu nom fou modificat pel de Passeo José Antonio Primo de Rivera. En aquest s’hi ubicà la Confederación Nacional Sindicalista, ocupant l’antic espai del Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana.

9. Pg. Universitat: actualment conegut per Pg. Jaume Balmes, (sacerdot i pedagog llicenciat en Teologia per la Universitat de Cervera, fou un dels grans culturalistes catalans del segle XIX), constà d’ençà 1940 i fins a la recuperació de la democràcia amb el nom de Pascual Madoz. Polític liberal, i llicenciat en Dret, exercí d’advocat a Barcelona, dirigint el periòdic opositor El Catalán. Governador de la Val d’Aran, fou diputat a corts per la província de Lleida. Com a ministre d’hisenda presentà el projecte pel procés de desamortització de 1855-1856.

10. Avda. Catalunya: Existent durant la Segona República segons el padró de 1937, canvià el seu nom pel d’Avenida del Caudillo, tal i com apareix referit al padró de 1940 i els compresos entre 1950-1972. Recuperà el seu nom original durant la transició democràtica, tal i com s’aprecia al cens municipal de 1982.

11. C/ Combat: nom de carrer que també figura en la documentació referent als anys trenta i que es manté en vigència, essent recuperat durant la transició democràtica. Durant el franquisme fou substituït pel nom Calle Liberación del 16 de enero de 1939.

12. Rbla. Lluís Sanpere: el nom d’aquest carrer es tracta d’un cas particular. Figurant en el padró municipal de 1937 amb el nom de Rambla Àngel Guimerà, el seu nom desaparegué, deixant el seu espai lliure per a la constitució de la Rambla Calvo Sotelo. Popularment però era conegut com el raval. Amb el nom de Pça. Lluís Sanpere es passà a designar el que amb anterioritat i actualment s’anomena Plaça. St. Anna. Amb la recuperació dels noms dels carrers, el nom de Calvo Sotelo fou substituït pel de Lluís Sanpere i el nom d’Àngel Guimerà passà a designar un altre carrer.

13. Avda.Duran i Sanpere: després de la guerra el nom d’aquesta fou substituïda per Passeo del Portalet. Fill d’una família de la burgesia local, l’historiador, arxiver i arqueòleg constitueix un referent per a Cervera pel fet de ser el promotor de la Biblioteca, l’Arxiu i el Museu que porta el seu nom, a més d’un parc. Col•laborador del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, durant la guerra civil, i al capdavant del Servei de Protecció d’Arxius de la Generalitat, actuà de forma decisiva en la salvaguarda del patrimoni local i català. Depurat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, reorganitzà diverses institucions culturals, tant a nivell de Catalunya com de Cervera. President del Centre d’Estudis d’Etnografia Peninsular, integrat al CSIC, fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Institut d’Estudis Catalans. De la mateixa forma publicà bona part d’obres i articles d’investigació històrica com el Llibre de Cervera (1972) o Barcelona i la seva història (1972-1975).

 

A banda dels successius canvis en els noms d’alguns espais de la ciutat de Cervera també caldria indicar que bona part de la resta d’espais de la localitat, sobretot aquells que no es refereixen a determinats personatges, també es van veure modificats pel fet de foren castellanitzats. En són un exemple l’actual C/ Rosa dels Vents, substituït per Rosa de los Vientos, o el C/ St. Magí, abans calle San Magín.

 

Infformació i text: Jordi Creus

Equipaments; Hospital de campanya i Camp de concentració de Cervera

Al maig de 1938, l’actual emplaçament de la Universitat de Cervera i les dependències de les escoles públiques, quedaren convertits en hospital militar, encara que en dates anteriors ja havia estat ocupat per a aquesta finalitat. A partir de l’ocupació franquista de la Ciutat (16 de gener de 1939) i fins al 7 de març del mateix any, l’hospital militar esdevingué camp de concentració. La informació d’aquest espai es completa amb l’apartat destinat als treballs en favor de la recuperació de la memòria històrica, on s’aporta la relació de víctimes censades a l’hospital militar i al camp de concentració.

Relació de morts del camp de concentració de Cervera. A partir del 16 de gener de 1936:
COGNOMS, Nom Edat Data mort Naturalesa/Veïnatge Font
1 VIVES CANT, Ramon 37 18-2-1939 Barcelona (Barcelonès) presoner RCD T. 50 f. 64
2 COROMINAS COROMINAS, Pedro 19 7-3-1939 Castelladral (Bages) presoner RCD T. 50 f. 78
3 CORTÉS BORRULL, Jaime 39 20-3-1939 Sant Just Desvern (Baix Llobregat) presoner RCD T. 50 f. 88
4 PAREDA BAGO, Pedro 18 8-4-1939 Borredà (Berguedà) presoner RCD T. 50 f. 94
5 ASTORT VILANOVA, Martí 26 22-4-1939 Barcelona (Barcelonès) presoner --
6 LLAURADÓ GUIU, Eduardo 55 11-11-1939 Granyanella (Segarra) presoner RCD T. 51 f. 16v

Tren hospital núm. 20
El tren hospital número 20 o també conegut com tren militar número 20, cobria la línia Lleida-Cervera-Manresa-Barcelona, en forma d’hospital mòbil. D’aquesta manera tenia la finalitat de traslladar als combatents ferits o malalts de les zones de front, bàsicament del front del Segre, fins als hospitals de rereguarda.

 

Font: Intineraris per espais de la guerra civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic.


Informació i text: Jordi Creus

Fossa militar i civil a Cervera

Dins del cementiri de Cervera hi ha localitzat el que fou una fossa comuna on s’hi troben ubicades les restes mortals dels combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes, especialment refugiats. Documentada per l’historiador de la Segarra Jordi Oliva Llorens, hi ha previst un projecte d’actuació per part de l’Ajuntament de Cervera amb el que es pretén senyalitzar-la a partir de les restes del monòlit franquista que fou desmantellat del centre de la ciutat. El mateix historiador compta amb un cens provisional de les víctimes que hi foren enterrades. Aquesta informació es troba present a l’apartat destinat a les polítiques de la memòria.

Creu que recorda el tinent republicà Joan Mencelles i Ferrer, mort el 21 de juliol

de 1938 a l’Hospital base del XVIII C. d’E. i enterrat a la fossa comuna del cementiri.

 

 

 

Font: Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.

 

Informació i text:  Jordi Creus

Imatges: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Entitats socials i culturals; arxiu històric i biblioteca popular de Cervera

Si el fet de que Agustí Duran i Sanpere fos membre del Consell de Cultura de la Generalitat va ser decisiu per a la constitució a Cervera de la Biblioteca Popular, també ho fou per a la consagració de l’Arxiu Històric de Cervera. També des del Consell de Cultura s’inicia un projecte d’organització dels Arxius documentals de Catalunya, que pretenia crear i organitzar trenta cinc arxius comarcals, que es complementarien amb altres institucions de la Generalitat com podien ser les Biblioteques Populars. Novament l’Ajuntament de Cervera va oferir-hi l’espai de l’edifici de la Fundació Martínez, que juntament amb la Biblioteca Popular i el Museu constituïen el Centre Comarcal de Cultura). L’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 paralitzà aquest projecte, però l’espai que havia quedat habilitat per la ubicació de l’arxiu fou destinat a salvaguardar tota la documentació i el material artístic de la zona. D’aquesta forma, llibres, peces del museu i especialment de les esglésies locals i comarcals foren salvaguardats. L’actual Arxiu Històric Comarcal de Cervera, creat el 1982 i situat també al Pg. Jaume Balmes, és fill de l’antic Arxiu Històric.

 

Un cop constituït el 9 de juny de 1931 el Consell de Cultura de la Generalitat, i amb el cerverí Agustí Duran i Sanpere a la Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts, una de les primeres accions que va emprendre la Generalitat republicana, dins del marc de la seva política cultural, fou convocar un concurs per a la concessió de dues biblioteques populars als Ajuntaments de Catalunya. Amb aquesta voluntat es recuperava la tasca cultural iniciada amb anterioritat per la Mancomunitat. Els requisits que havien de complir les localitats que es presentessin a aquest concurs eren bàsicament dos: tenir més de cinc mil habitants i unes instal·lacions equipades, per tal de que poguessin acollir la biblioteca.
La ciutat de Cervera, es presentà a concurs juntament amb Palafrugell, Vilafranca del Penedès, Badalona i altres localitats de la província com Lleida i Balaguer. El fet que Cervera s’interessés per les bases del concurs fou promogut pel mateix Agustí Duran i Sanpere. Aquest inaugurà la Biblioteca Popular de Cervera el 6 de febrer de l’any 1934 i que comptava amb unes 3.835 obres. La Biblioteca s’ubicà dins de l’edifici de la Fundació Martínez, originari del segle XII i propietat de l’Ordre dels Hospitalers. Al segle XVIII fou reformat per un prohom local, procedent de Solsona i que es dedicava al comerç. Actualment és l’edifici número 15 del C/ Major, on s’hi ubica el Museu del Blat i la Pagesia, que escenifica la vida al camp i a la masia de pagès de la Segarra de principis de segle XX a través dels instruments agrícoles, i un espai reservat per la coral de la localitat. Reduïda durant la guerra, a partir de 1939 passà a dependre de la Diputació de Lleida, a la vegada que es transformà en el Centro Comarcal de Cultura, adscrit a l’Instituto de Estudios Ilerdenses, reduint la seva funció a espais estrictament bibliotecaris fins als anys seixanta, combinats en algunes ocasions amb xerrades, projeccions de cinema o altres manifestacions culturals. Aquest fet va anar convertint la Biblioteca Popular de Cervera en un punt de trobada cultural a de la localitat.
L’actual Biblioteca Comarcal “Josep Finestres” de Cervera, situada al Pg. Jaume Balmes, és hereva de la Biblioteca Popular.


Informació i text: Jordi Creus

Creu als Caiguts de Cervera

Situada al bell mig de la població de Cervera, concretament a l’encreuament entre la Plaça Santa Anna i la Rambla Lluís Sempere, la creu als caiguts va ser inaugurada el 20 de novembre de 1944 en celebració de la mort de José Antonio Primo de Rivera[1], com a “Monument als caiguts”. Durant la dictadura, el monument esdevingué escenari de nombrosos esdeveniments organitzats per la Falange.

El símbol, de pedra, té unes mides aproximades de tres metres d’alçada i un metre d’amplada. El monument està precedit per una escalinata que dona lloc a un petit espai decorat amb plantes i amb dos urnes a banda i banda, situades sobre els seus respectius pedestals. La creu conté la inscripció següent: Cervera. A tots els seus fills morts per la pàtria MCMXXXVI-MCMXXXIX[2], sota d’un petit escut d’aquesta mateixa vila. Aquesta es troba envoltada per una sanefa amb diverses decoracions florals a la part inferior, el jou i les fletxes falangistes a la part superior dreta i una espècie de cordes a la part superior esquerra. El monument és coronat per l’escut espanyol amb l’àliga imperial.

Les actuacions posteriors a la caiguda del règim franquista que s’hi han dut a terme en els darrers anys són les següents. Un cop establerta la democràcia,es va substituir la inscripció que hi havia en record als caiguts del bàndol nacional per l’actual que la presideix, en memòria a tots els morts. No obstant, no es va treure l’àliga de Sant Joan ni l’escut espanyol que se situaven a la part superior del monument. Aquests elements van ser traslladats a l’Arxiu Comarcal el dia 4 d’octubre de 2005, amb la voluntat que fossin utilitzats en exposicions sobre l’Història contemporània. Mentre que la creu, amb la nova inscripció en homenatge als morts de la localitat, es va traslladar al cementiri[3] d’aquesta, on es troba actualment. L’objectiu era ubicar-la enla fossa comuna on van ser enterrats els combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes del conflicte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge: Jordi Creus

El nou monument està situat darrere una capella en memòria dels Missioners Fills del Cor de Maria de Cervera, sacrificats per la seva fidelitat a Crist l’any 1936 i, al seu marge esquerre, s’hi pot observar la fossa[4] comuna dels morts a la Guerra Civil del poble cerverí. Malgrat tot, el fet que estigui ubicada darrere la capella i gairebé al final del cementiri, fa que sigui difícil la visualització de la creu.

 

 

 

Imatges: Aida Garrós

 

Informació i text: Jordi Creus i Georgina Prats

 

Fonts bibliogràfiques:

  • Arxiu Històric Comarcal de Cervera

[1]Font: Arxiu Històric Comarcal de Cervera.

[2]Inscripció que es pot apreciar a la fotografia que precedeix aquest apartat. Font: http://simbologia.omatech.com/simbologia/normal/3341_3605_503.JPG

[3]El Cementiri de Cervera es va convertir durant la Guerra Civil en una immensa fossa comuna de centenars de soldats i civils que van trobar la mort en aquesta ciutat.

[4]Fossa senyalitzada pel Memorial Democràtic.

Entitat política; Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana a Cervera

Situat a l’actual passeig de l’Estació (originàriament era el raval dels Caputxins), cal cercar els orígens d’aquest centre a l’any 1901, tot i que ja feia temps que funcionava, tenint la voluntat de coordinar al seu voltant gent progressista i republicana.

A banda de l’activitat política també s’hi desenvolupaven activitats lúdiques i culturals, com representacions corals i teatrals, celebracions de carnaval, trobades literàries i musicals per bé que l’edifici comprenia una sala d’actes, un teatre, la biblioteca, un cafè i fins i tot una escola. Això el feia rivalitzar amb el Casal Català, vinculat a posicions conservadores i actualment vigent a la Pça. Sta.Anna. Un dels exponents del Centre Obrer fou el periòdic República, la primera època del qual es situa entre 1903 i 1906, escrit en castellà i íntegrament polític i la segona època, que coincideix amb la Segona República, de 1931 a1933, redactat en català i més elaborat ja que comprenia informació de caràcter general.
La Guerra Civilen paralitzà la totalitat de l’activitat i l’edifici fou bombardejat a finals de 1938 i afectat de forma parcial. Incautat l’edifici després de la Guerra Civilper la seva vinculació a ERC (l’alcalde de Cervera durant la Segona República, Domènec Puigredon i el diputat al Parlament de Catalunya Jaume Magre n’eren membres), durant aquesta també desaparegué la totalitat de la seva documentació, tant per efectes de la guerra com per la voluntat de no comprometre-hi els seus socis.
A partir de l’any 1942 el règim franquista decidí instal•lar-hi en una nova construcció la Confederación NacionalSindicalista. Des de l’any 1984 l’entitat té el dret d’ús de l’immoble, fruit d’una gestió iniciada amb vuit anys d’anterioritat, però no n’ha pogut recuperar la propietat, fet que li impedeix iniciar el procés de recuperació del patrimoni de l’entitat. La idea de recuperar el Centre Obrer comptà amb la col•laboració de la nova junta directiva provisional que s’elegí, encapçalada per Salvador Casamitjana i que aconseguí que a partir de 1988 el Centre tornès a funcionar. Avui dia només es manté l’espai situat al davant de l’edifici actual però el Centre continua acollint una pluralitat d’activitats culturals i socials d’arrel popular, com concerts de música, esport, sessions de cinema i teatre, conferències, reunions.

Imatge, informació i text: Jordi Creus Expósito