Entitats socials i culturals; arxiu històric i biblioteca popular de Cervera

Si el fet de que Agustí Duran i Sanpere fos membre del Consell de Cultura de la Generalitat va ser decisiu per a la constitució a Cervera de la Biblioteca Popular, també ho fou per a la consagració de l’Arxiu Històric de Cervera. També des del Consell de Cultura s’inicia un projecte d’organització dels Arxius documentals de Catalunya, que pretenia crear i organitzar trenta cinc arxius comarcals, que es complementarien amb altres institucions de la Generalitat com podien ser les Biblioteques Populars. Novament l’Ajuntament de Cervera va oferir-hi l’espai de l’edifici de la Fundació Martínez, que juntament amb la Biblioteca Popular i el Museu constituïen el Centre Comarcal de Cultura). L’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 paralitzà aquest projecte, però l’espai que havia quedat habilitat per la ubicació de l’arxiu fou destinat a salvaguardar tota la documentació i el material artístic de la zona. D’aquesta forma, llibres, peces del museu i especialment de les esglésies locals i comarcals foren salvaguardats. L’actual Arxiu Històric Comarcal de Cervera, creat el 1982 i situat també al Pg. Jaume Balmes, és fill de l’antic Arxiu Històric.

Un cop constituït el 9 de juny de 1931 el Consell de Cultura de la Generalitat, i amb el cerverí Agustí Duran i Sanpere a la Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts, una de les primeres accions que va emprendre la Generalitat republicana, dins del marc de la seva política cultural, fou convocar un concurs per a la concessió de dues biblioteques populars als Ajuntaments de Catalunya. Amb aquesta voluntat es recuperava la tasca cultural iniciada amb anterioritat per la Mancomunitat. Els requisits que havien de complir les localitats que es presentessin a aquest concurs eren bàsicament dos: tenir més de cinc mil habitants i unes instal·lacions equipades, per tal de que poguessin acollir la biblioteca.
La ciutat de Cervera, es presentà a concurs juntament amb Palafrugell, Vilafranca del Penedès, Badalona i altres localitats de la província com Lleida i Balaguer. El fet que Cervera s’interessés per les bases del concurs fou promogut pel mateix Agustí Duran i Sanpere. Aquest inaugurà la Biblioteca Popular de Cervera el 6 de febrer de l’any 1934 i que comptava amb unes 3.835 obres. La Biblioteca s’ubicà dins de l’edifici de la Fundació Martínez, originari del segle XII i propietat de l’Ordre dels Hospitalers. Al segle XVIII fou reformat per un prohom local, procedent de Solsona i que es dedicava al comerç. Actualment és l’edifici número 15 del C/ Major, on s’hi ubica el Museu del Blat i la Pagesia, que escenifica la vida al camp i a la masia de pagès de la Segarra de principis de segle XX a través dels instruments agrícoles, i un espai reservat per la coral de la localitat. Reduïda durant la guerra, a partir de 1939 passà a dependre de la Diputació de Lleida, a la vegada que es transformà en el Centro Comarcal de Cultura, adscrit a l’Instituto de Estudios Ilerdenses, reduint la seva funció a espais estrictament bibliotecaris fins als anys seixanta, combinats en algunes ocasions amb xerrades, projeccions de cinema o altres manifestacions culturals. Aquest fet va anar convertint la Biblioteca Popular de Cervera en un punt de trobada cultural a de la localitat.
L’actual Biblioteca Comarcal “Josep Finestres” de Cervera, situada al Pg. Jaume Balmes, és hereva de la Biblioteca Popular.

Informació i text: Jordi Creus