Canvis de nom de carrers i places de Cervera

1. C/ Conseller Comorera: carrer de recent creació dedicat al cerverí de naixement Joan Comorera Soler, dirigent de la USC, secretari general del PSUC (1936), conseller d’agricultura i economia durant l’any 1934 i després de les eleccions del Front Popular. Durant la guerra ocupà diversos departaments de la Generalitat i en acabar aquesta s’exilià a França. Acusat de titisme pel PCE, s’introduí de forma clandestina a Espanya l’any 1951 i quatre anys després fou detingut i empresonat a Burgos, morint a la presó.

2. Avda. President Tarradelles: també de nova creació

3. Avda. President Macià: de nova creació. Tot i això, al padró municipal de 1937 ja hi consta un carrer a nom del president de la Generalitat republicana. Possiblement no es tracti del mateix, i el fet de que el padró no vagi acompanyat d’un mapa on es situen els carrers, com si que ho fan alguns posteriors, en dificulta la localització original.

4. C/ President Companys: novament es tracta d’un carrer de nova creació

5. C/ Onze de Setembre: de nova creació.

6. Avda. Prat de la Riba: malgrat aparèixer amb el mateix nom un carrer al padró de 1937, el mapa que acompanya els padrons municipals dels anys 1950-1972, aquest espai apareix senyalitzat com una zona pròxima a la via del tren però sense nom referenciat. Possiblement es tracti d’un espai que ha pres una designació a mesura que s’ha anat edificant.

7. Pza. De los Màrtires: Aquest espai fou habilitat durant els primers anys del franquisme ja que consta al padró de 1940 i no als anteriors. Actualment es manté el rètol de pedra, a la Rbla. Lluís Sanpere, que n’assenyalava l’espai però en aquest cas no designa cap espai físic (carrer, plaça), possiblement substituït per les remodelacions urbanístiques

8. Pg. Estació: el seu nom fou modificat pel de Passeo José Antonio Primo de Rivera. En aquest s’hi ubicà la Confederación Nacional Sindicalista, ocupant l’antic espai del Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana.

9. Pg. Universitat: actualment conegut per Pg. Jaume Balmes, (sacerdot i pedagog llicenciat en Teologia per la Universitat de Cervera, fou un dels grans culturalistes catalans del segle XIX), constà d’ençà 1940 i fins a la recuperació de la democràcia amb el nom de Pascual Madoz. Polític liberal, i llicenciat en Dret, exercí d’advocat a Barcelona, dirigint el periòdic opositor El Catalán. Governador de la Val d’Aran, fou diputat a corts per la província de Lleida. Com a ministre d’hisenda presentà el projecte pel procés de desamortització de 1855-1856.

10. Avda. Catalunya: Existent durant la Segona República segons el padró de 1937, canvià el seu nom pel d’Avenida del Caudillo, tal i com apareix referit al padró de 1940 i els compresos entre 1950-1972. Recuperà el seu nom original durant la transició democràtica, tal i com s’aprecia al cens municipal de 1982.

11. C/ Combat: nom de carrer que també figura en la documentació referent als anys trenta i que es manté en vigència, essent recuperat durant la transició democràtica. Durant el franquisme fou substituït pel nom Calle Liberación del 16 de enero de 1939.

12. Rbla. Lluís Sanpere: el nom d’aquest carrer es tracta d’un cas particular. Figurant en el padró municipal de 1937 amb el nom de Rambla Àngel Guimerà, el seu nom desaparegué, deixant el seu espai lliure per a la constitució de la Rambla Calvo Sotelo. Popularment però era conegut com el raval. Amb el nom de Pça. Lluís Sanpere es passà a designar el que amb anterioritat i actualment s’anomena Plaça. St. Anna. Amb la recuperació dels noms dels carrers, el nom de Calvo Sotelo fou substituït pel de Lluís Sanpere i el nom d’Àngel Guimerà passà a designar un altre carrer.

13. Avda.Duran i Sanpere: després de la guerra el nom d’aquesta fou substituïda per Passeo del Portalet. Fill d’una família de la burgesia local, l’historiador, arxiver i arqueòleg constitueix un referent per a Cervera pel fet de ser el promotor de la Biblioteca, l’Arxiu i el Museu que porta el seu nom, a més d’un parc. Col•laborador del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, durant la guerra civil, i al capdavant del Servei de Protecció d’Arxius de la Generalitat, actuà de forma decisiva en la salvaguarda del patrimoni local i català. Depurat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, reorganitzà diverses institucions culturals, tant a nivell de Catalunya com de Cervera. President del Centre d’Estudis d’Etnografia Peninsular, integrat al CSIC, fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Institut d’Estudis Catalans. De la mateixa forma publicà bona part d’obres i articles d’investigació històrica com el Llibre de Cervera (1972) o Barcelona i la seva història (1972-1975).

A banda dels successius canvis en els noms d’alguns espais de la ciutat de Cervera també caldria indicar que bona part de la resta d’espais de la localitat, sobretot aquells que no es refereixen a determinats personatges, també es van veure modificats pel fet de foren castellanitzats. En són un exemple l’actual C/ Rosa dels Vents, substituït per Rosa de los Vientos, o el C/ St. Magí, abans calle San Magín.

Infformació i text: Jordi Creus