Camp d'Aviació de l'Aranyó

Una de les primeres tasques en l’organització de l’aviació militar a Catalunya va ser planificar la construcció d’una xarxa de petits aeròdroms per tot el territori, classificats segons la seva importància en permanents, semipermanents i eventuals. Entre aquests darrers va figurar el camp d’aviació o aeròdrom de l’Aranyó, també conegut com de Cervera.
El camp d’aviació de l’Aranyó va adscriure’s al 3r Sector de la Regió Aèria catalana, que integrava el Principat i una part de l’Aragó. Les obres de construcció van iniciar-se el 1937 i van durar uns set o vuit mesos. En les tasques hi van participar gent de la comarca, però també molts refugiats de guerra que podien obtenir així uns petits guanys diaris. L’aeròdrom tenia planta irregular, tot bifurcant cap a l’oest, amb dues pistes que es creuaven, d’uns 1.100 m x 200 m la que anava de nord a sud, i de 900 m x 200 m, la que es trobava orientada d’est a oest. Al sud de les pistes hi havia 3 edificis, estació radiotelegràfica i, davant seu, un refugi amb capacitat per unes130 persones. Estava preparat tant per caces com per bombarders.
Els serveis d’espionatge franquista informaven del moviment que hi va haver a l’aeròdrom durant els mesos d’abril, maig i agost de 1938. L’1, 2 i 3 d’abril, coincidint amb l’ocupació de Lleida i Balaguer per part de l’exèrcit de Franco, part de les instal.lacions d’aquests camps va traslladar-se a l’Aranyó. A l’aeròdrom s’hi accedia des de la carretera de Cervera a Agramunt, a l’alçada del km 8, per un camí construït expressament.
A banda del camp d’aviació de l’Aranyó, dins la mateixa comarca va construir-se un segon camp a Sanaüja.

2ª Esquadreta de Xatos (Polikarpov I-15) Grup 26 al camp d’aviació d’Anglesola el maig de 1938. La
mateixa esquadreta, comandada aleshores pel Tinent d’aviació Francesc Viñals Guarro (dreta), va
estar al camp de l’Aranyó el 25 de desembre un cop iniciada l’ofensiva franquista sobre Catalunya. [Arxiu
ADAR Barcelona/Fons Francesc Viñals]

Informació i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i  Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.