Vida quotidiana, records i memòria a la Pobla de Cérvoles

Amb l’aparició i fundació de la CNT al poble (aprox. 1932) començà una profunda divisió interna entre els seus habitants fins al punt de celebrar-se dues festes majors o tenir dues sales d’esbarjo segons la tendència política. L’any 1932 s’organitzaren diferents espectacles teatrals. Mentre el Foment Republicà Autonomista posava en escena l’obra de Josep Mª Segarra “Místic” (al pati de cal Blayó), els esquerrans (nominació d’aquells dies), representaren “Giordano Bruno”, en els baixos de Cal Recader. Aquí es pot observar i apreciar l’abisme ideològic, tant pel que fa al pensament polític com al religiós dels uns i dels altres.
S’afirma que el primer indici anarquista venia programat i alliçonat per Joan Montseny (Federico Urales) i la seva filla Frederica Montseny que passaven petites temporades de descans a les Masies de Poblet i, d’allí estant, feien alguns viatges de propaganda als pobles de les rodalies, bàsicament a Vinaixa, el Vilosell i, especialment La Pobla. El primer gran líder local anarquista fou Josep Reig (Cal Beltran), que a l’acabar la guerra es suïcidà penjant-se a l’entrada de casa seva en el moment que anava a ésser detingut per la Guàrdia civil .
La radicalitat dels membres cenatistes derivà, com ja s’ha dit, en formar part de l’escamot que participà a l’assalt a la Panera el 8 de gener de 1933.

També la revolta d’octubre de 1934 tingué cert ressò al poble. A resultes de les diferents vagues i altres actes realitzats a la comarca es detingueren 4 persones de la poble de Cérvoles.

Entre el 10 i 12 de desembre de 1936 es constituí al poble les Joventuts Llibertàries que tenien la seva seu al C/ Major o C/ Bakunin (durant la guerra), amb la finalitat de propagar la cultura i lluitar per la llibertat.

col·lectivitats:

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

Informació: Josep Rubió