Deportat a camps nazis d'Ivars d'Urgell

Ferran Riu i Vilalta (Ivars d’Urgell, 19 d’abril del 1910 – Guilers (Finistére), 24 d’abril del 1981).

Deportat resistent, sergent de les Forces Françaises de l’Intérie del departament de Finistére. Cavaller de la Legió d’Honor Francesa, condecorat amb la Medalla Militar Francesa, creu de Guerra amb Palmes i Estrella de bronze, Creu de Combatent Voluntari entre 1939 i 1945.
L’any 1934 Ferran Riu ingressà a les tropes d’assalt de la Generalitat del Catalunya, el mateix any en que van ser creades, el 1934. Durant els Fets d’Octubre d’aquest any, participà en la revolta i fou detingut per les forces d’ordre, aconseguint evadir-se.
Amb el triomf del Front Popular l’any 1936, Ferran Riu retornà a les tropes d’assalt i prengué part activament en el sufocament de la revolta militar a Barcelona durant els dies 19, 20 i 21 de juliol de 1936. Des de l’inici de la Guerra Civil fins a la fi d’aquesta, amb la derrota republicana, Ferran Riu participà en diferents combats contra l’exèrcit rebel.
Al febrer de l’any 1939, va travessar amb la seva unitat la frontera cap a França i fou internat al camp de Septfonds, d’on en sortí voluntari per entrar a l’exèrcit francès en la unitat de combatents espanyols, sota comandament francès.
Al juliol de l’any 1941 la França de Vichy l’envia sota comandament alemany a treballar obligatòriament a Brest (Finistère), al camp de treball de Sainte-Anne du Portzic i, després, al parc automòbil del Servei de Treball Alemany del Fort de Kéranroux.
Durant la seva estada a Brest, participa en accions de la resistència contra l’ocupant nazi, arribant a ser el responsable del grup de sabotatge del Fort de Kéranroux, a l’any 1942.
Al mes de març de l’any 1944 el grup FTP-Unió Nacional Espanyola de Brest va ser espapçat per la Gestapo. Entre els arrestats hi havia en Ferran Riu.
En un primer moment va ser enviat al camp de Compiègne. No era sinó un pas previ al seu enviament al camp de Dachau (prop de Munich) el 18 de juny de 1944 on hi va ser internat en qualitat de combatent espanyol fins al 29 d’abril del 1945, data de l’alliberament del camp per les tropes aliades.
A partir d’aquest moment es va quedar a viure a França i al país veí va ser on va morir, l’any 1981, havent vist el retorn de la democràcia a l’Estat espanyol.

Susceptible d’afegir: dues cartes escrites per Ferran Riu a la seva família en sortir de Dachau.

Informació i text: Josep M. Coll