- Inici
Pàgina principal
- Vestigis, memòries i simbols a les comarques de Lleida
Un llibre i dos webs
- CD catàleg bibliogràfic
Bibliografia de Lleida i la Franja
- Locals de lluita clandestina
Llibre de Ventura Margó Vives
- Víctimes de la Guerra Civil i la Repressió
Morts, represaliats i deportats
- Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del S.XX
Llibre i aplicatiu per a mòbils
- llocs de memòria amb història
col·lecció de DVDs UdL
- Diccionari biogràfic
Diccionari biogràfic de les terres de Lleida
Equipaments; convent de Sant Domènech de Balaguer
El 29 de juliol de 1936 l’edifici fou ocupat per milicians republicans i es cremaren vora del Segre diversos objectes de culte procedents de l'església. A l’immoble se li donà diferents usos compartits:
- Magatzem de gra[1]
- Hospital de sang
-Oficina de Orientació, a la que acudien tots els soldats republicans que per algun motiu havien perdut contacte amb la seva unitat i se’ls informava del lloc on havien de dirigir-se per reincorporar-se al seu lloc[2].
- El convent també serví per albergar provisionalment part dels refugiats republicans que colmaren la ciutat. Un batalló d’infanteria de l’aviació republicana també s’instal·là en el convent[3].
A l’entrar les tropes franquistes, en el convent s’allotjaren els soldats de l’Agrupación de Pontoneros de Zaragoza encarregats de fer una passarel·la aigües amunt del destruït pont de San Miquel, cosa que permetria el pas de les seves tropes per establir el Cap de Pont a l’altre costat del riu. Un cop els franquistes asseguraren la defensa de Balaguer, a Sant Domènec s’hi instal·là una unitat d’enginyers destinada a recuperar el pont de Sant Miquel[4].
Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó
[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 79.
[2]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 107.
[3]Eladi ROMERO GARCÍA, La Guerra Civil en Catalunya y los caminos de la memoria, Ebro 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº1, maig 2003, pàg 78.
[4]Eladi ROMERO GARCÍA, La Guerra Civil en Catalunya y los caminos de la memoria, Ebro 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº1, maig 2003, pàg 78.