Simbologia franquista

El 1942 un autocar del Frente de Juventudes de Lleida que anava de campaments es va estimbar a la carretera d’Àger, tingué un mortal accident i moriren tots els ocupants. L’accident tingué un gran ressò, no sols a la localitat d’Àger –que encara se’n recorden- sinó també a tota la província. En aquell lloc s’erigí una creu, de pedra, i d’uns 2 metres d’alçada aproximadament. A partir d’aleshores, cada any hi pujà una delegació del Frente de Juventudes de Lleida a portar flors en aquest lloc de memòria tot retent homenatge als seus companys. L’any següent, el 18 de juliol de 1943, Pilar Primo de Rivera féu la seva segona visita a Lleida. Vingué per atorgar la “Y” roja –màxima condecoració de la Secció Femenina de la Falange- a militants falangistes de Lleida. Entre les afiliades condecorades hi havia les agerenques Amèlia Claverol i Mercedes González per les tasques de socors que havien realitzat a la seva població en l’accident esmentat.
Fa pocs anys, amb la construcció de la nova carretera, la creu fou “arrencada” del lloc on era i va ser “traslladada” a un dels vorals, mig abandonada. Encara hi és.

Informació, imatges i text: Antonieta Jarne (2005)

El 9 de novembre (dia de la festa major) de 1940 es va inaugurar el Puente de la Victoria per enllaçar la plaça Mercadal amb el camí que portava a l’estació del ferrocarril. El pont va ser construït pel Servicio Militar de Puentes i Caminos amb l’ajuda d’alguns reclusos de la presó de Santa Maria[1].
Malgrat que l’altre pont gòtic de Sant Miquel es va reconstruir de nou 4 anys després pels estralls de la guerra, els balaguerins sempre l’anomenaren el “pont nou”, ja que fou bastit de nova planta. Alguns, però, també l’anomenaven el pont del portalet.
Originalment tenia als dos extrems dos monòlits en forma de prisma quadrangular, decorats amb sanefes i simbologia franquista, amb un fanal a cada lateral i un escut en la part superior[2]. Tota aquesta simbologia i les columnes foren retirades quan arribà el primer ajuntament democràtic.
Com a conseqüència de la riuada de novembre del 1982 es varen fer obres de reconstrucció i d’ampliació del pont el 1986. En aquest moment es va aprofitar retirar-li la seva denominació oficial, continuant sent conegut com el Pont Nou.

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

[1]ACN, Fons Ajuntament de Balaguer, Llibre Verd, “El Puente del Portalet”, pàgs. 298-299

[2]Joan ARJONA, i altres, Balaguer Educa, Departament d’Educació Generalitat de Catalunya; Servei Educatiu de la Noguera; Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera, Balaguer, 2008 pàg. 270.

Placa republicana a l’Ajuntament
Una placa de marbre es va col·locar a la façana de l’Ajuntament que recordava la proclamació de l’Estatut de Catalunya de 1932. Fou retirada per l’ajuntament franquista i guardada al magatzem municipal[1]. No s’ha pogut trobar el que hi havia escrit.

 Placa a l'ajuntament d’homenatge a l’exèrcit "alliberador"
En la sessió ordinària del 7 d’abril de 1938 (ACN/ Reg. 94/ Top. 23)“alliberada” ja la ciutat (concretament el 6 d’abril a les 7 de la tarda) es fa referència a l’estat deplorable de la ciutat i es proposa un homenatge per a les forces de l’exèrcit que alliberaren Balaguer i la col·locació d’una placa a la façana de l’Ajuntament, reemplaçant la placa anterior republicana. S’inaugura el 9 de novembre de 1938 (dia de la Festa Major). En la placa estava escrit:

D.O.M.

A los VI del mes de Abril de MCMXXXVIII Año II del Triunfo de España las Banderas de Moscardó Guzmán del Alcazar Al soplo creador del sin par Caudillo de las tierras Hispánicas Y Generalísimo de los Ejércitos Excmo. Sr. D. Francisco Franco Bahamonde. Tremolaron victoriosas en los Baluartes De nuestra Ciudad. Henchida de Tradición e Historia, diciendo al mundo su feliz liberación del abyecto marxismo que pesó sobre ella durante un bienio de destrucción y oprobio y su anhelado reintegro a la España Inmortal. En memoria perenne, El Senado y Pueblo de Balaguer al padre de la Patria: ¡ Una, Grande y Libre! O.D.C.[2]

Pocs anys després fou retirada i es creu que es va fer perquè la seva rebuscada redacció espantava als veïns de la ciutat[3].

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.

[2]Vicente MOREA NAVARRA, Recuerdos del Frente de Aragón y la Batalla del Segre, Ribera & Rius SL., Alcoletge (Lleida), 1997, pàgs. 513-514.

[3]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 87.
 

Ubicat a la Plana del Riu Corb, a uns 4 km. Al sud-est de Balaguer, en direcció a Menàrguens.(Rètol indicatiu al km. 163,5 de la carretera de Corbins a mà dreta).
La construcció d’aquest aeròdrom militar s’inicia a principis de 1937 i durà uns tres mesos. Estava format per tres pistes de terra (de 1250, 1200 i 810 metres de longitud), diverses fortificacions d’obra, dos dipòsits subterranis per a combustible i un refugi per al personal.
El 26 de març entrà en servei pel bàndol republicà amb la tasca de protegir les centrals hidroelèctriques d’Osca i Lleida.
El 27 de Novembre de 1937 els “Nataxes” de la 3ª Esquadreta del grup 30 bombardejaren la ciutat de Jaca (les bomb caigueren fora dels objectius ocasionat 22 morts civils).
A finals de març de 1938 iniciada l’ofensiva dels nacionals, el camp de Balaguer veié el pas de vàries Esquadretes en retirada.
El 30 de març de 1938 marxen de l’aeròdrom les darreres Esquadretes de caça. Hi restaren un caporal i quatre soldats per a vigilar-lo però degut a la manca d’ordres i la proximitat dels nacionals decidiren anar al camp d’aviació de Bellpuig.
A un quart de set de la tarda del 6 d’Abril de 1938 l’aeròdrom fou ocupat pels nacionals (6è Batalló del Regiment d’Infanteria “San Quintín” nº25 de la 54 Divisió Nacional) trobant totes les instal•lacions intactes. Estant a prop del radi d’acció de les armes enemigues, no el pogueren utilitzar fins a mitjans de gener de 1939, iniciada ja l’ofensiva de Catalunya.
El 28 de febrer de 1939 els avions abandonaren definitivament l’indret.
El 16 de novembre de 1940 es retornen els terrenys als seus antics propietaris.
L’any 1967 l’Ajuntament de Balaguer hi erigí una estela commemorativa amb la següent inscripció: Desde estos campos cuyo silencio rasgó la guerra, las alas azules de la aviación española mandaban en los cielos de España. García Morato, caballero andante del aire tuvo en ellos el nido de sus águilas. La paz de Franco los devolvió al silencio y serenidad del trigo y el pastor. La Ciudad de Balaguer como recuerdo, levantó esta estela el 6 de abrikl de 1967. Año XXIX de su Liberación.
Amb el canvi de regim el text es modificà, fent-lo vàlid per ambdós bàndols amb l’aprovació general dels aviadors que hi havien estat. Des d’aquests camps, el silenci dels quals esquinçà la guerra, els ocells d’acer que hi tenien el seu niu, remuntaven el vol tripulats per homes a la recerca de glòria i desitjosos de que la pau retornés a cobrir amb el seu mantell de silenci aquestes terres, on perdurarà sempre el record d’aquells que des d’aquí emprengueren el seu darrer vol. Un vol sense retorn. Que la guerra no torni mai més a trencar aquest silenci i la serenitat que ell enclou, i que en aquestes terres no deixi de créixer-hi el blat i el pastor de cantar-hi les seves balades de Pau.
L’Ajuntament de Balaguer i l’Associació de Veterans d’Aviació (ADAR) han organitzat diversos actes de record i homenatge; 1980, 1986,1996, 1997 i 2001.

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

A uns 150 metres de la sortida del poble en direcció a Tàrrega, en l’antic creuament de Bellmunt es troba un creu amb una placa que commemora l’afusellament en aquest indret de 19 balaguerins a l’inici de la guerra, posteriorment traslladats a l’anomenat Panteó dels 19, al cementiri de Balaguer. La creu en l’actualitat està trencada i força malmesa degut a l’acció del temps.

Restes de la creu que es troba a la carretera de Tàrrega. Es va construïr després de la guerra en homenatge als repressaliats de Balaguer.

Informació i imatge: Montserrat Manchó