Guerra i revolució

Vestigis de bombardejos a Bovera

El carrer de Baix va ser bombardejat

Informació: Pau Palau

Espais de memòria de la guerra civil a Bellver de Cerdanya

El pont que creua el riu Segre forma part de la memòria col·lectiva de la comarca per ser el lloc on va ser abatut el Cojo de Málaga ( * ), quan pretenia entrar a la població capitanejant unes faccions anarquistes el 27 d'abril de 1937. La població va ser atacada per 3 fronts: la FAI de Puigcerdà, la FAI de la Seu d'Urgell i el POUM d'Alp, rodejant la vila de Bellver que es va defensar des de la vila medieval i diferents punts de la població. Molts veïns de diferents ideologies (ERC, CNT i UGT) van defensar el poble liderats per l'alcalde Joan Solé i Cristòfol. D'igual manera, cal assenyalar el lloc des d'on es matà el Cojo de Màlaga i que és la part nord-est de la muralla que domina el pas sobre el riu Segre.

( * ) Antonio Martín Escudero, conegut com el Cojo de Málaga (Belvis de Monroy / Cáceres, 1895 - Bellver de Cerdanya ,1937): sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta. Col·laborà amb el grup Los Solidarios (1923) i després s'exilià a França. Durant la Guerra Civil s'apoderà de les funcions d'alcalde de Puigcerdà.

 

Cal destacar també, que a l'inici de la guerra  -del 19 al 26 de juliol- es va cremar el mobiliari religiós de totes les esglésies del municipi i gairebé tots els arxius parroquials. Veïns de les respectives parròquies van salvar algunes peces d'orfebreria. El govern municipal republicà va amagar dins de l'Ajuntament la Mare de Déu de Talló i la Mare de Déu del Roser, per tal de protegir-les de la febre iconoclasta de la FAI.

 

Informació i text: Joan Pous i Salvador Vigo

 

 

Font: Tríptic " Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Equipaments; centres d'acollida a Bellver de Cerdanya

Tot el poble va actuar com a centre d'acollida de refugiats republicans, ja que  Bellver va ser una població on es va mantenir l'ordre republicà. Van fer-hi cap nombrosos refugiats i gent vinguda de l'interior de Catalunya, de Madrid, del País Basc i d'altres llocs de l'Estat. Els refugiats de Barcelona, són els que més van contribuir a impulsar la vida cultural del poble: alguns feien classe de dibuix, música, teatre...

Tot i això, com a principals centres d'acollida cal destacar:

- Centre d'Acollida de Ca les Monges: va ser un dels immobles que més gent va acollir. També altres cases com cal Mandrat, ca l'Aluju, ...

- La casa de cal Pons de Cobarriu, la qual s'oferí a la Generalitat per destinar-la a refugi d'infants evacuats de les zones de guerra.

Vegeu el capítol IX. "La normalitat dins la guerra"  dins POUS J. i SOLÉ SABATÉ J.M.: "Anarquia i república a la Cerdanya (1936-1939). El Cojo de Málaga i els fets de Bellver" Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1988.

Informació i text: Joan Pous, Salvador Vigo i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Equipaments; observatori a Bellmunt d'Urgell

Dins aquest mateix territori també s'hi trovaba un observatori republicà, situat al capdamunt d'un turó, des d'on es divisa tota la plana i la resta de cotes de la serra de Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell i Montgai. En una de les parets del refugi s'hi conserva aquesta insígnia:

Estrella de l'Exèrcit Popular amb la següent inscripció: “18 Batallón zapadores 3ª compañía". Forma part d'un observatori situat al capdamunt d'un turó de la serra de Bellmunt - Montgai.

 

Informació i imatge: Llibertat Blanes

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Bellmunt d'Urgell

A la serra de Bellmunt, trobem diverses trinxeres i refugis, com es pot veure en les imatges.

Boca de trinxera

 

Línia de trinxera

 

Informació i imatges:  Llibertat Blanes

Arqueologia bèl·lica; búnquers a Alcoletge

 

Al Tossal dels Morts, al mig del poble, s'hi conserva una fortificació republicana construida al desembre del 1938. L'edificació es conserva sencera i hi ha un panell informatiu de Turisme de Catalunya amb una breu expliació de l'ús del Tossal al llarg de la història, però la  trinxera no està ben cuidada ja que a dins hi ha molta brossa. Segons el llibre Alcoletge de Daniel Rubio a l'entrada principal pujant per la dreta si pot trobar l'inscripció següent: 1938/B.O.F 37/16..."1938 BRIGADA DE OBRAS Y FORTIFICACIONES 37/16".

 

Panell informatiu de Turisme de Catalunya sobre l'ús del Tossal dels Morts

 

Tossal dels Morts

 

Entrada a la fortificació del Tossal dels Morts

 

Part de la fortificació del Tossal dels Morts

 

Informació i imatges Laura López

Vestigis de bombardejos a Albatarrec

El castell d'Albatarrec, va ser destruit durant la guerra, per algunes bombes. Posteriorment es va reconstruir.

Informació: Aida Garrós

Fossa militar a Castelló de Frafanya

Tot i no estar indicat, la gent del poble sap de l’existència d’una fossa a l’entrada del cementiri a mà esquerra on es troben enterrats soldats nacionals. No hi ha cap creu.

Informació: Montserrat Manchó.

Equipaments, hospital i centre d'acollida a el Cogul

És encara recordat pels actuals veïns i veïnes del poble que, durant aquest període,  es destruí l'església que hi havia a la Roca Plana, on hi havia articulat un petit hospital de campanya en una era prop del terme i que, durant vuit o nou mesos, s'hi articulà un centre d'acollida de refugiats de Montoliu, Artesa, Sudanell, etc. Així mateix, se sap que a les coves, durant el temps que duraria la batalla - uns 8 o 9 dies - la gent del poble s'hi amagà. 

 

Informació: Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; nius de metralladora a Torrelameu

A l'anomenat "tossal gros" hi havia un seguit de canons, que disparaven en quan rebien ordres dels nacionals, que utilitzaven el campanar de l'esgèsia com a torre de guaita.

 

Església de Torrelameu

 

 

Informació i imatge: Aida Garròs