- Inici
Pàgina principal
- Vestigis, memòries i simbols a les comarques de Lleida
Un llibre i dos webs
- CD catàleg bibliogràfic
Bibliografia de Lleida i la Franja
- Locals de lluita clandestina
Llibre de Ventura Margó Vives
- Víctimes de la Guerra Civil i la Repressió
Morts, represaliats i deportats
- Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del S.XX
Llibre i aplicatiu per a mòbils
- llocs de memòria amb història
col·lecció de DVDs UdL
- Diccionari biogràfic
Diccionari biogràfic de les terres de Lleida
Espais de memòria de la guerra civil a Bellver de Cerdanya
El pont que creua el riu Segre forma part de la memòria col·lectiva de la comarca per ser el lloc on va ser abatut el Cojo de Málaga ( * ), quan pretenia entrar a la població capitanejant unes faccions anarquistes el 27 d'abril de 1937. La població va ser atacada per 3 fronts: la FAI de Puigcerdà, la FAI de la Seu d'Urgell i el POUM d'Alp, rodejant la vila de Bellver que es va defensar des de la vila medieval i diferents punts de la població. Molts veïns de diferents ideologies (ERC, CNT i UGT) van defensar el poble liderats per l'alcalde Joan Solé i Cristòfol. D'igual manera, cal assenyalar el lloc des d'on es matà el Cojo de Màlaga i que és la part nord-est de la muralla que domina el pas sobre el riu Segre.
( * ) Antonio Martín Escudero, conegut com el Cojo de Málaga (Belvis de Monroy / Cáceres, 1895 - Bellver de Cerdanya ,1937): sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta. Col·laborà amb el grup Los Solidarios (1923) i després s'exilià a França. Durant la Guerra Civil s'apoderà de les funcions d'alcalde de Puigcerdà.
Cal destacar també, que a l'inici de la guerra -del 19 al 26 de juliol- es va cremar el mobiliari religiós de totes les esglésies del municipi i gairebé tots els arxius parroquials. Veïns de les respectives parròquies van salvar algunes peces d'orfebreria. El govern municipal republicà va amagar dins de l'Ajuntament la Mare de Déu de Talló i la Mare de Déu del Roser, per tal de protegir-les de la febre iconoclasta de la FAI.
Informació i text: Sol Gasch
Font: Tríptic " Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.