Política, societat i cultura

Del temps anterior a la II República es té constància de que el Sr. Francesc Macià, llavors Diputat a les Corts pel Districte de Borges Blanques, visità Cervià de les Garrigues dues vegades: una el dia 17 de maig de 1908 i l'altra el 30 de setembre de 1913. Ja com a President de la Generalitat de Catalunya proclamada per la II República espanyola, tornà de nou al poble el 14 de novembre de 1932 acompanyat de l'escriptor i polític d'ERC Ventura Gassol.

També seria en aquella època, ales eleccions municipals de 1934, quan es formaren dues candidatures polítiques a la vila. Un agrupava les esquerres: Centre Republicà, Unió Republicana, Centre Republicà Català i Agrupació Republicana, i l’altra les dretes, sota el nom de l’Associació de Defensa de la Propietat. 
 

Pel que fa als episodis de la Guerra Civil, caldria destacar que el mateix juliol de 1936 es creà el Comitè Local Unitari, el qual perdurà fins el 19 d’octubre quan es formà el primer Ajuntament una vegada esclatat el conflicte. En aquella època la CNT-FAI tenia un local de reunió, el cafè-sala Cal Ventura i l’UGT-PSUC tenia com a lloc de reunió el cafè de Cal Xurill, on havia hagut el Casino Cerviense - creat el 1866 - que havia servit com a centre republicà. En mig de l’enfrontament bèl·lic, i a partir del novembre de 1936, es produí la formació i funcionament de dues col·lectivitats agrícoles. una dirigida per la CNT i l’altra per la UGT. Les col·lectivitats tingueren un funcionament regular fins el setembre de 1937, i aquestes tingueren com a lloc més emblemàtic l’Església parroquial al convertir-se en un gran magatzem de consum de diferents productes, una mena de gran mercat on, al principi, els membres afiliats i col·lectivistes de la CNT podien escollir i agafar allò que necessitaven. Posteriorment cada família tenia una carta o targeta en la qual s’hi indicava els productes que podien adquirir segons el nombre d’integrants d’aquesta. Actualment encara es conserva, a les façanes de dues cases, l’escrit d’incautació que hi varen fer, en aquest cas de la UGT. La coexistència entre aquests dos sindicats, però, no fou tant plàcida com podríem pensar tal i com ens evidencia l'anomenada nit dels fets. La matinada del 22 al 23 d’octubre de l’any 1936, pels carrers de Cervià de les Garrigues, es produí un enfrontament directe entre les forces dels sindicats UGT-PSUC i la CNT-FAI locals, el qual culminà amb set morts, cinc del poble i dos de fora vila. D'aquests mort del poble, es coneix que tres eren dirigents de l’UGT, una persona de dretes i un capellà; els altres dos assassinats eren membres de la CNT però no de Cervià – sembla ser, que un era d’Albesa, xofer d’un camió, i l’altre un obrer sindical de Terrassa –.

Durant la Guerra Civil, a més a més, es té constància de que s’elaborà paper-moneda local, el qual fou emès per l’Ajuntament de Cervià l’any 1937. Tant s’articularen bitllets d’1 i 2 pessetes com vals de 5, 15, 25 i 50 cèntims, amb un valor total de 16.000 pessetes.

El 4 de gener de 1939 el poble de Cervià de les Garrigues quedà sota domini franquista i ben aviat, el dia 9 de gener, es formà el primer ajuntament nacional provisional. Encara però, faltaria per ressalta un episodi més curiós, aquest situat ja en plena postguerra. Es recorda que un avió alemany combatent de la II Guerra Mundial caigué a Cervià de les Garrigues, esdeveniment en que van perdre la vida tres soldats. En record d’aquest episodi altrament traumàtic, es situà una placa commemorativa al lloc del fets que, actualment, està desapareguda.

Informació: Josep Rubió

Text: Cristina Mongay

Si bé a l'Espluga no hi hagué mai cap grup organitzat, si que hi hagué una sèrie de persones del poble que participaren en la lluita antifranquista en l'òrbita d'Unió de Pagesos, que comença les seves activitats entre el 1972 i 1973 i del Front Nacional de Catalunya, del qual hi havia grups organitzats a les Borges Blanques i Arbeca, en ambdós casos sempre al voltant de la parròquia.
A l'Espluga destaquen, al voltant d'UP en Joan Duch, el "Pep de la Siqueta" i el Josep Mª Rebordosa, a més d'un altre grupet de treballadors de la fàbrica textil John Fil format pel Joan Amorós, el Francisco del "Marrigues" i el mateix Joan Duch.
Així, inspirats en UP, organitzen els actes de la "Marxa per la llibertat" el 1976, i alguns es presenten com independents a les primeres eleccions al consistori municipal del 1980, sortint elegits dins una llista unitària que pretenia representar tots els sectors socials i econòmics del poble, deixant fora, és clar, els sectors franquistes i més dretans

Informació i text: Pau Palau

El cens documental del poble, com a mínim el municipal és molt escàs, si més no, segons fonts municipals molta documentació està guardada en caixes degut a les reformes de l’antic Ajuntament. La nova seu de l’Ajuntament, inaugurada el 1999, no gaudeix de cap arxiu i els documents es van quedar a l’antic edifici, on actualment s’hi estan fent obres, precisament per ubicar-hi un futur arxiu local i biblioteca. Només vaig poder consultar, com a llibres d’actes més “antic” el volum VII corresponen a les actes entre el 7 de febrer de 1971 i el 15 de novembre de 1982. Sembla que alguna família particular tingui força documentació, no solament personal sinó que també que faci referència al poble.

Informació i text: Josep Rubió

Amb l’aparició i fundació de la CNT al poble (aprox. 1932) començà una profunda divisió interna entre els seus habitants fins al punt de celebrar-se dues festes majors o tenir dues sales d’esbarjo segons la tendència política. L’any 1932 s’organitzaren diferents espectacles teatrals. Mentre el Foment Republicà Autonomista posava en escena l’obra de Josep Mª Segarra “Místic” (al pati de cal Blayó), els esquerrans (nominació d’aquells dies), representaren “Giordano Bruno”, en els baixos de Cal Recader. Aquí es pot observar i apreciar l’abisme ideològic, tant pel que fa al pensament polític com al religiós dels uns i dels altres.
S’afirma que el primer indici anarquista venia programat i alliçonat per Joan Montseny (Federico Urales) i la seva filla Frederica Montseny que passaven petites temporades de descans a les Masies de Poblet i, d’allí estant, feien alguns viatges de propaganda als pobles de les rodalies, bàsicament a Vinaixa, el Vilosell i, especialment La Pobla. El primer gran líder local anarquista fou Josep Reig (Cal Beltran), que a l’acabar la guerra es suïcidà penjant-se a l’entrada de casa seva en el moment que anava a ésser detingut per la Guàrdia civil .
La radicalitat dels membres cenatistes derivà, com ja s’ha dit, en formar part de l’escamot que participà a l’assalt a la Panera el 8 de gener de 1933.

També la revolta d’octubre de 1934 tingué cert ressò al poble. A resultes de les diferents vagues i altres actes realitzats a la comarca es detingueren 4 persones de la poble de Cérvoles.

Entre el 10 i 12 de desembre de 1936 es constituí al poble les Joventuts Llibertàries que tenien la seva seu al C/ Major o C/ Bakunin (durant la guerra), amb la finalitat de propagar la cultura i lluitar per la llibertat.

col·lectivitats:

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

Informació: Josep Rubió

 La dreta tradinionalista i carlista constituir un local al 1973. El seu nom era centre independent.

Per la seva vanda els liberals republicans van comprar dues cases i les van unir per formar i donar lloc al seu casal: Unió Republicana. Avui és on es troba l'ajuntament del poble.

Als dos locals havia sala de cafè i de ball.

Els simpatitzants de la Liga Regionalista i de Cambó, al local republicà l'anomenaven la " sanfaina" per la diferencia d'opinions i d'ideologies que s'agrupaven en un mateix local.

Informació: Aida Garrós