Guerra i revolució

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Vilanova de Meià

Trinxeres, localitzades al Badrull i pertanyents al bàndol franquista. Es van construir l'any 1938 amb terra i pedres.

 

Imatge i informació: Pol Galitó

 

monument homenatge a les víctimes del Liceu Escolar de Lleida

Davant d'on es trobava l'edifici del liceu escolar, bombardejat durant la guerra per l'exèrcit franquista, el 10 de setembre de 2006 l'IME hi va ficar un monument en record d'aquelles víctimes, on anualment es realitza un homenatge a aquelles víctimes. l'any 2010 es va complementar el monument amb un panell informatiu.

Imatges; Conxita Mir

El Sueño Igualitario [ notícia publicada al diari La Vanguardia el 75é aniversari del bombardeig]

Lleida, 75 años después del bombardeo del Liceu Escolar

La masacre de la Aviazione Legionaria Italiana causó la muerte de medio centenar de alumnos y varios profesores en 1937

LA VANGUARDIA

Decidió la meteorología. El 2 de noviembre de 1937, las nubes que cubrían la localidad tarraconense de Flix decidieron el futuro de medio centenar de alumnos y varios profesores del Liceu Escolar de Lleida. En principio, las fuerzas aéreas sublevadas tenían como objetivo la localidad tarraconense, sin embargo, las nubes que la cubrieron hicieron que Lleida fuera el objetivo de los bombardeos. Todavía no se sabe si fue por casualidad o el Plan B fue premeditado. Durante el bombardeo que sufrió la ciudad ese día, parte del Liceu Escolar quedó destruido provocando la muerte de cincuenta niños y algunos profesores. En el mismo ataque, el Mercat de Sant Lluís también sufrió las consecuencias y perdieron la vida muchas mujeres y niños que esperaban su apertura.

Hasta hace pocos años, se creyó con total seguridad que la Legión Cóndor fue la causante de una de las crueldades más macabras a las que se ha visto sometida la capital del Segrià. Sin embargo, un estudio realizado por los periodistas Jordi Guardiola y José Carlos Miranda han dejado al descubierto que el terror fascista no llegaba de Alemania, sino de la Aviazione Legionaria Italiana.

Josep Piró, uno de los supervivientes del bombardeo en plena Guerra Civil en Lleida, que por aquel entonces contaba con doce años relata: “Sobre las 15.30 horas de la tarde empezaron los bombardeos. Fueron minutos y horas de sufrimiento bajo los escombros de lo que había sido nuestro querido colegio. Conseguimos salir sanos y salvos lleno de polvo y tierra. Fue el primer bombardeo de los fascistas contra población civil desarmada. El primero de muchos otros que han pasado a la posteridad. Esperemos que no se repita”.

Después de 75 años, Lleida sigue rememorando la historia con el objetivo de hacer un ejercicio de recuerdo para no caer en los errores del pasado. Nunca se podrá esclarecer si el bombardeo fue una casualidad o no, lo que sí quedará para la historia es que el Liceu Escolar de Lleida, fundado en 1906 por Frederic Godàs y Victorina Vila, supuso una muestra de modernidad entorno a un país y una ciudad obsoletas. Sus principios estaban basados en la igualdad, la libertad, la ayuda mútua y el saber compartir, aspectos que en la actualidad ya se marcan en las directrices de las escuelas.

El 26 de abril de 1937 en Gernika fue inmortalizado por Picasso, por lo que su proyección universal ha sido mucho mayor a la tragedia de Lleida. No obstante, desde la Paeria se intenta inmortalizar el momento con una escultura en lo que fue la sede del Liceu, inaugurada en 2006 y que lleva por nombre Memòria, Dignitat i Vida.

En total, la población leridana sufió alrededor de 250 bajas civiles en lo que fue la peor masacre moderna de la historia de la ciudad. “Los valores de la libertad, la democracia, la familia y la educación son los que representó el Liceu Escolar”, relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. “Esperemos que no vuelvan a suceder tragedias de este tipo y que la educación siga creciendo en democracia”.

Arqueologia bèl·lica; trinxeres i restes de camps de batalla a Castelldans

El terme de Castelldans és el segon més gran de la comarca de les Garrigues, amb una extenció en el territori molt important. Això significa que en el seu terme podem trobar diferents espais bèlics. En referència a aquests hem de dir que el terme de Castelldans és un espai de frontera natural entre la zona més muntanyosa de les Garrigues i l'inici de la plana que s'obre cap a l'Urgell. Per tant, des del municipi es podia tenir una visió i control sobre el territori froça gran. En aquest sentit, podem considerar el terme de Castelldans com tot un camp de batalla.

Vista des de la trinxera, on es pot veure part del terme de Castelldans que fou camp de batalla

 

Restes d'un búnquer situat en una trinxera de " Mas de Melons". Terme de Castelldans

 

Dins d’aquest ampli camp de batalla, trobem diferents trinxeres repartides en tot el terme. Tot i així on se’n té més presencia és a la Partida del Pla de les Moles, al Tossal del Mas de Melons, al Tossal dels Bessols, a cavall entre el terme de Castelldans i el Cogul, i a la Partida de Comaglora, direcció a Cervià de les Garrigues.

 

Imatge d'una de les trinxeres del terme de Castelldans

 

Pel que fa als altres instruments bèl·lics , veiem que també hi devia haver diversos búnquers i nius de metralladores, tot i que solament hem pogut constatar un nis al Tossal del Pla de les Moles, amb dos refugis individuals excavats a les roques.

 

Informació: Isidre Piñol i Aida Garrós

Imatges: Aida Garrós

  

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Bovera

Els camps de batalla a Bovera es situarien a la Vall d'en Cana i la serra de Matalescabres. Aquests espais, són pràcticament imperceptibles per aquelles persones que siguin foranis a la zona. Tot i així, si s’hi va acompanyat d’algun veí, hom pot observar molts llocs de memòria en el terme. Dins del camp de batalla era normal trobar-hi trinxeres i búnquers.

Prop d'un mas a la serra de Matalescabres hi ha una cova on s'hi amagaren 32 persones (entre les quals, la persona amb la qual hem parlat, Josep M. Vidal)  mentre el front va ser a Bovera; hi van entrar essent al bàndol republicà i quan van poder sortir-ne ja eren en terreny nacional.

En un tros d'aquest veí encara es conserva un petit mur de pedra o parapet construït pels soldats republicans per a la batalla; a prop d'aquest mur hi havia altres munts de pedres al lloc on perfectament hi podia haver hagut altres construccions similars.

 

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Mongay

  

Placa commemorativa a Cervià de les Garrigues

El 18 de juliol de 1964 s’inaugurà el dipòsit d’abastament d’aigua del poble (actualment dipòsit vell). Per aquest motiu s’hi instal-là una placa commemorativa amb la següent inscripció: “Inaugurado el 18 de julio de 1964. En memoria de los 25 años de paz ganada y mantenida por Francisco Franco Bahamonde”. Actualment encara es pot veure el lloc on fou ubicada la placa però aquesta ja no es conserva.

Posteriorment, l’any 2002 fou substituïda per una altra que volia recuperar la memòria de tots els morts en el conflicte i que conté el següent escrit: “En memòria de tots els qui perderen la vida a causa de la malaurada Guerra Civil”.

 

Informació: Josep Rubió

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Cervià de les Garrigues

Actualment, al municipi de Cervià de les Garrigues encara es conserva diversos vestigis i espais que foren escenari de les confrontacions de la Guerra Civil. En referència a les trinxeres i nius de metralladores, n’hi ha escampades diferents pel terme, especialment de les primeres. Totes són de caràcter natural, acostumen a localitzar-se als serrals tot seguint la línia d’aquests i moltes d’elles estan en estat molt millorable o senzillament en ruïnes.


Cal destacar que encara existeixen o s’identifiquen diferents parapets individuals com a llocs de defensa o protecció però també llurs armes de foc, i s’hi localitza una possible trinxera o petit niu de metralladores construït de forma natural però resguardat amb un conjunt de pedres. Aquest element té forma circular – mesura 2 m. x 2 m. – i actualment la seva base gairebé està coberta per terra i altres restes naturals. La seva ubicació era dalt d’un serrall on hi conflueix la Partida de Vallxeca de Cervià de les Garrigues,  la Partida de l’Aranyó de Castelldans i la Partida de Miravall del terme municipal de Juneda.

 

Informació: Josep Rubió

Text: Josep Rubió i Cristina Mongay

Col·lectivitzacions a l'Espluga Calba

no coneixem amb exactitud les terres que en formaren part , però durant aquests anys es va constriïr un rentador i un escorxador (que ja el primer ajuntament franquista va vendre i per tant deixar perdre) a més de fer les escoles al castell.

 

Informació: Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a l'Espluga Calba

Són diverses les troballes arqueològiques bèl·liques que encara es conserven o es sap que existien al municipi de l’Espluga Calba. Per exemple, a nivell trinxeres, se’n localitzà a les Granjes Faliu, Catalanes, Vallades, Masos, Tossal Gros, Les Forques, Coma Sant Pere – a la Muntanya del Roig – i al Mas blanc. Tot sembla indicar que les trinxeres de Catalanes foren excavades a la força pels presoners del camp de concentració núm. 3 del cim, el qual estava situat a la població veïna del Omells de Na Gaia. Aquestes encara presenten una llargada important – a ull, es desenvoluparien en uns cinquanta metres cadascuna – i estan excavades a la pedra.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Vida quotidiana i records a Vinaixa

Existeix un edifici de dos pisos, amb planta baixa i coronat amb una torreta anomenat Cal Blanco. Malauradament, només presenta un bon estat de conservació la seva façana principal – la qual és deutora, evidentment, d'una intervenció recent –, ja que tota la seva estructura interior està molt degrada. Curiosament, conté un element ornamental que fa d’aquesta casa una de les més representatives de la vila: a cadascuna de les cares de la teulada de la torreta s’hi mostra una senyera, feta prenent com a base els mateixos maons de la torreta i rajoles groguenques.

 

Vista de la façana principal de Cal Blanco de Vinaixa, on hi destaca la presència de la bandera catalana

 

  VistaVista de la façana posterior de Cal Blanco que evidencia la necessitat de continuar-hi intervenint patrimonialment per tal de no perdre-la

 

Imatges i informació: Aida Garrós

Text: Aida Garrós i Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica a Arbeca

El  pas del canal d'Urgell els va faclilitar construir en les diferents bandes, búnquers, trinxeres i nus de metralladores.

Trinxeres:

Les trinxeres van ser destrosades amb les obres del Canal d'Urgell. En queda només una ( o les reste d'aquesta) a quatre quilòmetres dle poble, concretament al tossal de la Roca d'en Bota on trobem per tot el voltant restes de l'antiga trinxera.

 

Búnquers:

Com hem comentat anteriorment, la majoria d'aquests es trobaven a la llera del Canal d'Urgell, però fa uns quants anys, la comunitat de regants va encimentar  loes vores del canal per disminuir l'absorció d'aigua per part del terreny i es van destrossar tots els búnquers.

 

Informació: Aida Garrós