Guerra i revolució

Equipaments; refugis antiaèris a l'Espluga Calba

Entre els espais de guerra conegurs de  l’Espluga Calba hi ha, per exemple, les ara dites cases caigudes, dues cases que actualment són un solar tapiat però que l’exèrcit republicà hauria enderrocat per tal de tallar la carretera entre l’Espluga i Fulleda. Finalment, unes altres construccions bèl·liques que ha arribat a l’actualitat són els refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil per iniciativa de la col·lectivitat en forma de quatre excavats a la roca de l’antiga carretera de Omellons i al vessant d’una muntanya a la partida dels horts.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica; búnquers a l'Espluga Calba

Pel que fa als búnquers, consta que existeixen diversos llocs fortificats arreu del poble i del seu terme municipal, tot i que només se’n ha pogut examinar un al cim de la Muntanya del Roig, pràcticament destrossat. A aquestes instal·lacions hi estarien pròxims nius de metralladores, on recentment se’n conservava o n’hi havia indicis a la Muntanya del Roig – entre sis i deu –, al peu de la carretera de Fulleda – tres com a mínim – i al Tossal Gros.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Equipaments; campament militar i refugi a Clariana de Cardener

A Clariana de Cardener, prop de Can Joval, s’hi va establir el camp principal del Batalló Disciplinari núm. 5, depenent de l’Exèrcit de l’Est, des de l’estiu del 38 fins al gener del 39. El comandament del camp es va instal·lar en Can Joval i una altra masia veïna, mentre que en els camps del voltant del mas es van habilitar uns barracots per als presos. Actualment no en queda cap resta visible de l’existència d’aquest camp, a excepció del refugi en forma de galeria de mina que van fer construir als presos molt a prop d’allà. Amb dues entrades formigonades comunicades per una galeria d’uns vint metres de llargada, el refugi es conserva avui en bon estat i es pot recòrrer, però falta il·luminació artificial. És la resta més destacada de tot el terme de Clariana de Cardener.

 

Informació i text: Esther Miralles

Equipaments; fortificacions a Cervià de les Garrigues

Cap a finals de 1938 bona part dels homes que no varen anar al front i que es dedicaren a fer fortificacions a reraguarda iniciaren un camí per construir un observatori a la part més elevada dels voltants del poble, ja que el punt escollit es podia veure part de la comarca de les Garrigues, del Segrià i de l’Urgell. Aquest observatori no s’acabà de construir ja que a principis de 1939 els nacionals ja entraren a Cervià, en tenim però restes de parets del que havia d’ésser la part més elevada. Els homes que hi treballaren sembla que foren els afiliats a la col-lectivitat de la CNT ja que el lloc de construcció era una parcel-la incautada per la pròpia CNT i situada a la partida dels Marquesos a 651 m., d’alçada i a una distància de Cervià de 3 Km.

Tanmateix, i situat a més de 5 quilòmetres de Cervià i al límit entre els termes municipal de l’Albagés i de Juncosa, a la Partida anomenada de la Valldefaig, trobem un parapet de protecció i defensa de 15 metres de llargada i 1,50 d’alçada a una altitud de 455 metres. Aquest lloc de defensa de la línia estava protegit per una roca, cosa que donava una major seguretat.

 

Informació: Josep Rubió

Monument als caiguts a Cervià de les Garrigues

A l’acabar la Guerra Civil s’instal-là a la Plaça Major un monòlit en commemoració de la victòria nacional i l’alliberament contra les forces marxistes. Aquest monòlit es canvià l’any 1960 per una placa de marbre que es col-locà a la façana de l’església parroquial per tal de perpetuar la memòria dels caiguts en la creuada de l’alliberament nacional amb l’inscripció: “Caidos por Diós y por España. Presentes”.
La placa restà a l’església fins l’any 1986, que fou traslladada al cementiri parroquial.

 

Informació: Josep Rubió

Creus als caiguts a Castelldans

Si parlem dels elements de records als caiguts durant la Guerra Civil, trobem que al poble hi havia dues creus. La primera d’elles és la coneguda com la creu dels Italians, situada, encara avui, al peu de l’encreuament entre les carreteres de Castelldans a l’Albagés i el desviament cap a Cogul. La segona, era una creu que hi havia al peu del passeig del poble, que actualment ja ha estat retirada.

Informació i text: Aida Garrós i Cristina Rey

imatge; Rubió, J.; La Guerra Civil a les Garrigues, Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgines 97 i 184.

Equipaments; refugis a Castelldans

Dins del poble, segons els veïns,  trobem restes d'alguns refugis, per exemple  les restes  de l'antic castell medieval de Castelldans, així com també a Cal Negrol, a Cal Sec i a la carretera de Juneda.

Informació: Aida Garrós

Arqueologia bèl·lica; búnquer a Castelldans

 

Bunquer situat a "Mas de Melons" . Es pot observar la seva posició estratègica ja que pot contemplar a la dreta el pobel i a l'esquerra el camp de batalla.

 

Imatge i text: Aida Garrós

Equipaments; hospital a Bovera

"Mas del Sinyó": es tracta d'una gran construcció de principis del segle XX que va ser utilitzada com a  hospital de guerra.

Informació: Pau Palau

Fosses militars a Bovera

hi ha fosses a;

A la carretera que baixa per la vall d'en Cana en direcció a Flix, al lloc dit de "la casilla".
Molt a prop de "la casilla", al mas del Vidal.
Entrant al cementiri, a mà dreta, hi ha una fossa comú de soldats republicans consistent en dues rases al costat de la paret.
Senyalant el lloc, només hi ha la làpida que la família d'un noi de Mollerussa, mort a Bovera durant la batalla que hi tingué lloc, va col.locar-hi.
"La casilla": a la banda de dalt de la carretera encara es pot reconèixer a terra la planta d'una caseta, part del paviment d'aquesta i les restes d'una cisterna on, hi havia 12 soldats i una dona (no sé si miliciana, infermera, "querida"...) que foren assassinats pels soldats nacionals.
Els seus cossos van ser enterrats a l'altra banda de la carretera, en una fossa comú, entre dos oliveres.
El mas d'en Vidal: aquest mas era un "puesto de socorro" de l'exèrcit republicà (lloc on els ferits rebien les primers cures abans de ser duts a l'hospital). Allí hi ha enterrat un metge de l'exèrcit repubilcà. En senyal d'això, en Josep Maria Vidal va esculpir una petita creu en una pedra.

Informació: Pau Palau