Guerra i revolució

Cap a finals de 1938 bona part dels homes que no varen anar al front i que es dedicaren a fer fortificacions a reraguarda iniciaren un camí per construir un observatori a la part més elevada dels voltants del poble, ja que el punt escollit es podia veure part de la comarca de les Garrigues, del Segrià i de l’Urgell. Aquest observatori no s’acabà de construir ja que a principis de 1939 els nacionals ja entraren a Cervià, en tenim però restes de parets del que havia d’ésser la part més elevada. Els homes que hi treballaren sembla que foren els afiliats a la col-lectivitat de la CNT ja que el lloc de construcció era una parcel-la incautada per la pròpia CNT i situada a la partida dels Marquesos a 651 m., d’alçada i a una distància de Cervià de 3 Km.

Tanmateix, i situat a més de 5 quilòmetres de Cervià i al límit entre els termes municipal de l’Albagés i de Juncosa, a la Partida anomenada de la Valldefaig, trobem un parapet de protecció i defensa de 15 metres de llargada i 1,50 d’alçada a una altitud de 455 metres. Aquest lloc de defensa de la línia estava protegit per una roca, cosa que donava una major seguretat.

Informació: Josep Rubió

Si parlem dels elements de records als caiguts durant la Guerra Civil, trobem que al poble hi havia dues creus. La primera d’elles és la coneguda com la creu dels Italians, situada, encara avui, al peu de l’encreuament entre les carreteres de Castelldans a l’Albagés i el desviament cap a Cogul. La segona, era una creu que hi havia al peu del passeig del poble, que actualment ja ha estat retirada.

Informació i text: Aida Garrós i Cristina Rey

imatge; Rubió, J.; La Guerra Civil a les Garrigues, Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgines 97 i 184.

Bunquer situat a "Mas de Melons" . Es pot observar la seva posició estratègica ja que pot contemplar a la dreta el pobel i a l'esquerra el camp de batalla.

Imatge i text: Aida Garrós

hi ha fosses a;

A la carretera que baixa per la vall d'en Cana en direcció a Flix, al lloc dit de "la casilla".
Molt a prop de "la casilla", al mas del Vidal.
Entrant al cementiri, a mà dreta, hi ha una fossa comú de soldats republicans consistent en dues rases al costat de la paret.
Senyalant el lloc, només hi ha la làpida que la família d'un noi de Mollerussa, mort a Bovera durant la batalla que hi tingué lloc, va col.locar-hi.
"La casilla": a la banda de dalt de la carretera encara es pot reconèixer a terra la planta d'una caseta, part del paviment d'aquesta i les restes d'una cisterna on, hi havia 12 soldats i una dona (no sé si miliciana, infermera, "querida"...) que foren assassinats pels soldats nacionals.
Els seus cossos van ser enterrats a l'altra banda de la carretera, en una fossa comú, entre dos oliveres.
El mas d'en Vidal: aquest mas era un "puesto de socorro" de l'exèrcit republicà (lloc on els ferits rebien les primers cures abans de ser duts a l'hospital). Allí hi ha enterrat un metge de l'exèrcit repubilcà. En senyal d'això, en Josep Maria Vidal va esculpir una petita creu en una pedra.

Informació: Pau Palau

El pont que creua el riu Segre forma part de la memòria col·lectiva de la comarca per ser el lloc on va ser abatut el Cojo de Málaga ( * ), quan pretenia entrar a la població capitanejant unes faccions anarquistes el 27 d'abril de 1937. La població va ser atacada per 3 fronts: la FAI de Puigcerdà, la FAI de la Seu d'Urgell i el POUM d'Alp, rodejant la vila de Bellver que es va defensar des de la vila medieval i diferents punts de la població. Molts veïns de diferents ideologies (ERC, CNT i UGT) van defensar el poble liderats per l'alcalde Joan Solé i Cristòfol. D'igual manera, cal assenyalar el lloc des d'on es matà el Cojo de Màlaga i que és la part nord-est de la muralla que domina el pas sobre el riu Segre.

( * ) Antonio Martín Escudero, conegut com el Cojo de Málaga (Belvis de Monroy / Cáceres, 1895 - Bellver de Cerdanya ,1937): sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta. Col·laborà amb el grup Los Solidarios (1923) i després s'exilià a França. Durant la Guerra Civil s'apoderà de les funcions d'alcalde de Puigcerdà.

Cal destacar també, que a l'inici de la guerra  -del 19 al 26 de juliol- es va cremar el mobiliari religiós de totes les esglésies del municipi i gairebé tots els arxius parroquials. Veïns de les respectives parròquies van salvar algunes peces d'orfebreria. El govern municipal republicà va amagar dins de l'Ajuntament la Mare de Déu de Talló i la Mare de Déu del Roser, per tal de protegir-les de la febre iconoclasta de la FAI.

Informació i text: Sol Gasch

Font: Tríptic " Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.