Política, societat i cultura

- Cal Miqueló fou una estància de sanitat.

- Cal Bellet fou una espècie de magatzem d'estrategia militar (pontoners).

- Cal Sec era un café d'esquerres.

- Cal Barba era café de dretes.

Informació i text: Omar Serra

Josep Riba i Orrit:  Pagès, va ser president del Comitè municipal d’Odèn per Esquerra Republicana de Catalunya. Va fugir amb l’entrada de les tropes franquistes, deixant esposa i sis fills. Deportat a Mauthasen el gener de 1941, traslladat a Gusen un mes més tard, hi mor el setembre d’aquell mateix any.

Informació i text: Esther Miralles

El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) és un centre d’estudis d’àmbit comarcal que promou i difon la recerca, difusió, estudi i conservació del patrimoni natural i cultural del Solsonès.

En els seus 10 anys d’existència ha dut a terme una sèrie d’actuacions en els àmbit de:

-  l’arqueologia, estudiant i protegint jaciments arqueològics antic i medievals de primer ordre

-  la divulgació científica, amb la publicació de la revista Oppidum;

-  la conservació i l’estudi del patrimoni natural, a càrrec del Grup de Natura del Solsonès, integrat dins el CEL

              -  l’estudi i difusió de la història més recent de la comarca. En aquest sentit s’estan duent a              terme  diferents accions relacionades amb el rescat de la memòria històrica de la II República, la guerra civil, el franquisme i la transició al Solsonès.

Les activitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica van començar l’any 2005, amb la recopilació de dades generals i la confecció d’un cens sobre fets, llocs i persones des de  l’esclat de la guerra civil fins a l’establiment del primer ajuntament franquista, amb especial èmfasi en el recompte de les víctimes del conflicte. Per a aquesta acció es va obtenir un ajut del Departament de Presidència que va permetre el buidat dels registres civils dels quinze municipis de la comarca, a més de la recopilació de les dades aplegades per altres investigadors amb anterioritat, en especial l’enquesta duta a terme per mn. Antoni Bach, Maria Corominas i Ramon Segués durant els 80.

També es van buscar les famílies dels deportats solsonins als camps de concentració nazis com a conseqüència de l’exili i la guerra civil.

En l’àmbit de la difusió , durant el 2005 i 2006 s’han realitzar diverses activitats, totes amb molta afluència de públic: projecció de documentals com Las rejas de la memoria, Nit i boira, Entre el dictador i jo, La guerra civil a l’Alt Pirineu, Visca la República, Els mestres catalans, de la guerra a l’exili, i les pel·lícules Tierra y libertad y Todo está iluminado. 

També ha organitzat diverses exposicions, una entorn la vida de les dones als camps de concentració nazis, i una altra sobre l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona, frustrada per l’esclat de la guerra civil. Aquests actes han anat acompanyats de conferències i presentacions  a càrrec de reconeguts historiadors o personatges de l’època: Conxita Mir, Rosa Toran, Carles Quevedo, Ricard Vinyes, Carles Santacana, Agustí Corominas, Víctor Torres, etc. 

Una de les actuacions públiques més destacables és l’acte d’homenatge als solsonins deportats als camps de concentració nazis que va tenir lloc el 3 de febrer del 2006. Els familiars d’aquestes víctimes de la repressió i l’exili van recollir de mans dels alcaldes de llurs pobles i del conseller Saura plaques de commemoració.

Pàgina web: http://lacetans.solsonae.cat

Informació i text: Esther Miralles

Les dues entitats del municipi eren el Centre Catòlic, creat a començaments de segle, de caràcter catòlic i conservador, i el Casino, que aplegava les forces de signe contrari. El local del Centre catòlic va aglutinar durant força temps les manifestacions culturals de la vila: teatre, música, cinema... L’edifici del Centre Catòlic és actualment seu de l’ajuntament.

Informació i text. Esther Miralles

Si el fet de que Agustí Duran i Sanpere fos membre del Consell de Cultura de la Generalitat va ser decisiu per a la constitució a Cervera de la Biblioteca Popular, també ho fou per a la consagració de l’Arxiu Històric de Cervera. També des del Consell de Cultura s’inicia un projecte d’organització dels Arxius documentals de Catalunya, que pretenia crear i organitzar trenta cinc arxius comarcals, que es complementarien amb altres institucions de la Generalitat com podien ser les Biblioteques Populars. Novament l’Ajuntament de Cervera va oferir-hi l’espai de l’edifici de la Fundació Martínez, que juntament amb la Biblioteca Popular i el Museu constituïen el Centre Comarcal de Cultura). L’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 paralitzà aquest projecte, però l’espai que havia quedat habilitat per la ubicació de l’arxiu fou destinat a salvaguardar tota la documentació i el material artístic de la zona. D’aquesta forma, llibres, peces del museu i especialment de les esglésies locals i comarcals foren salvaguardats. L’actual Arxiu Històric Comarcal de Cervera, creat el 1982 i situat també al Pg. Jaume Balmes, és fill de l’antic Arxiu Històric.

Un cop constituït el 9 de juny de 1931 el Consell de Cultura de la Generalitat, i amb el cerverí Agustí Duran i Sanpere a la Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts, una de les primeres accions que va emprendre la Generalitat republicana, dins del marc de la seva política cultural, fou convocar un concurs per a la concessió de dues biblioteques populars als Ajuntaments de Catalunya. Amb aquesta voluntat es recuperava la tasca cultural iniciada amb anterioritat per la Mancomunitat. Els requisits que havien de complir les localitats que es presentessin a aquest concurs eren bàsicament dos: tenir més de cinc mil habitants i unes instal·lacions equipades, per tal de que poguessin acollir la biblioteca.
La ciutat de Cervera, es presentà a concurs juntament amb Palafrugell, Vilafranca del Penedès, Badalona i altres localitats de la província com Lleida i Balaguer. El fet que Cervera s’interessés per les bases del concurs fou promogut pel mateix Agustí Duran i Sanpere. Aquest inaugurà la Biblioteca Popular de Cervera el 6 de febrer de l’any 1934 i que comptava amb unes 3.835 obres. La Biblioteca s’ubicà dins de l’edifici de la Fundació Martínez, originari del segle XII i propietat de l’Ordre dels Hospitalers. Al segle XVIII fou reformat per un prohom local, procedent de Solsona i que es dedicava al comerç. Actualment és l’edifici número 15 del C/ Major, on s’hi ubica el Museu del Blat i la Pagesia, que escenifica la vida al camp i a la masia de pagès de la Segarra de principis de segle XX a través dels instruments agrícoles, i un espai reservat per la coral de la localitat. Reduïda durant la guerra, a partir de 1939 passà a dependre de la Diputació de Lleida, a la vegada que es transformà en el Centro Comarcal de Cultura, adscrit a l’Instituto de Estudios Ilerdenses, reduint la seva funció a espais estrictament bibliotecaris fins als anys seixanta, combinats en algunes ocasions amb xerrades, projeccions de cinema o altres manifestacions culturals. Aquest fet va anar convertint la Biblioteca Popular de Cervera en un punt de trobada cultural a de la localitat.
L’actual Biblioteca Comarcal “Josep Finestres” de Cervera, situada al Pg. Jaume Balmes, és hereva de la Biblioteca Popular.

Informació i text: Jordi Creus