Fosses comunes

Fossa militar al cementiri de Tarrés

Del 12 de gener de 1939 hi ha una acta d’enterrament de vint-i-nou cadàvers trobats escampats pels boscos i feixes. A parer del secretari de l’Ajuntament, per la vestimenta quatre dels difunts semblaven italians, els altres vint-i-cinc eran rojos. Només un dels cadàvers duia al damunt una botelleta amb la documentació identificativa molt ben condicionada, però que no ens diu res de la persona a qui pertanyia. Dels altres diu que era impossible d’intentar identificar-los.
Molts anys després, el cònsol italià a Saragossa va fer gestions prop del nostre Ajuntament per recuperar les restes d’un capità italià de la legió Litorio. Segons deien els familiars, havia caigut a la zona de Tarrés. A falta de dades més concretes i com que les restes dels caiguts van anar totes a una fossa comuna del cementiri de Tarrés, no es va poder identificar (Tarrés. Tesel•la nacional pp. 166).
També tenim constància d’un document de la parròquia de Tarrés on un ciutadà italià demana informació al capellà del poble sobre l’enterrament d’aquest capità italià. Segurament són les mateixes persones que també es dirigiren a l’Ajuntament per tal de recuperar les restes del seu familiar mort a la guerra.

La fossa comuna és situada a l’interior del cementiri de Tarrés. El cementiri és molt petit, rectangular, la fossa és situada al mig del quadrant dret del cementiri, a la part est (entre el passadís central i el mur perimetral que tanca el cementiri). No hi ha cap element identificatiu ni senyalitzador. Però qualsevol persona major de setanta anys pot donar-ne testimoni.

Informació: Ramon Maria Arbós

Fosses comunes a Alfés

Al cementiri d'Alfés s'hi trobarien amb tota provabilitat dues fosses comunes.

La primera es trobaria en el passadís d'entrada i principal del cementiri.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Relació de noms de persones presumptament inhumades:

Al registre civil del poble hem trobat aquestes víctimes de guerra enterrades al cementiri:

Santiago Rosich Ventura

Ramon Dolera Miralles

Blas Lorente Miró

Ramon Mitjavila Mateu

José Najera Gherna

Luis Sans Riart ( veí d’Alfés)

José Sentís Massot

Ramon Molló Massot

 

La segona, avui formaria  part del cementiri nou però  que en temps de guerra estava fora del cementiri, per tant les víctimes enterrades no estarien registrades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament d'Alfés.

 

Fonts orals:

Sebastià Ros

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civil a Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

Fonts documentals:

Registre civil Alfés.

 

Informació i imatges: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fossa militar a Alfés

A la partida del "Cap de Terme", i a les coordenades aproximades de: 41.49750º N – 0.64464º E, s'hi troba una fossa comuna amb tres o quatre soldats- dels quals es desconeix el bàndol-víctimes de la guerra civil.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament d'Alfés.

 

Fonts orals:

Sebastià Ros

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

Fonts documentals:

Registre civil Alfés.

 

Informació i imatge: Aida Garrós i Xavier Aguayo

Fossa militar a Alfés

A l'indret conegut com " Tossal Gros", situat dins el terme municipal d'Alfés, s'hi trobarien dferents fosses comunes,- impossibles de localitzar- amb soldats víctimes de la guerra civil.

De les diverses fosses d’Alfés, segons Queralt Solé, 100 víctimes van ser traslladades al Valle de los Caídos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Visió del Tossal Gros.

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament d'Afés

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

 

Fonts documentals:

 Registre civil Alfés

 

Informació i imatge: Aida Garrós i Xavier Aguayo

 

ptobables fosses militars a Almatret

A l' indret municipal denominat com " Toll de Carlos", hi trobaríem 3 fosses comunes, a les coordenades aproximades següents:

41.34039º N- 0.37666º E.

Segons les nostres fonts orals s'hi varen enterrar 4 o 5 soldats republicans a cadascuna.

La mida aproximada de cada fossa seria la següent:  Llargada: 2 m; Amplada: 1m.

De les diverses fosses que es poden trobar a Almatret, segons Queralt Solé, 50 víctimes varen ser traslladades al Valle de los Caídos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fossa 1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fossa 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fossa 3

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament d'Almatret.

 

Fonts orals:

Jacint Tarragó Tarragó.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MATEU MONTAGUT, F; Història, vida i costums d’Almatret. Ajuntament d’Almatret. Lleida. Diputació de Lleida, 1988

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

 

probable fossa militar a Almatret

A la "Partida dels Rodons" situada al terme d'Almatret, s'hi ubica una fossa comuna amb víctimes de la guerra civil, segons les nostres fonts orals, 40 o 50 soldats republicans.

Les coordenades aproximades de la fossa serien: 41.33545º- 0.44461º

La mida de la fossa és, aproximadament, de 20 metres de llarg i uns 2 metres de profunditat.La fossa, que recollia soldats republicans, va ser cabada pels joves del poble que no van ser cridats a files.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta fossa, coneguda pels veïns com “la feixa dels morts”, s’ubicava a uns 300 metres  d’un antic hospital de campanya improvisat per una batalla pròxima al municipi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Antic hospital de campanya.

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià.

Ajuntament d'Almatret.

 

Fonts orals:

Sebastià Arbonés.

Jaume Verdié.

 

Fonts hemerogràfiiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938 -1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

MATEU MONTAGUT, F; Història, vida i costums d’Almatret. Ajuntament d’Almatret. Lleida. Diputació de Lleida, 1988

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

 

Fossa militar a Seròs

La segons fossa ubicada al cementiri de Seròs, de la qual desconeixem exactament la seva localització, guardaria els cossos de soldats republicans. 6 segons Josep M. Minguella i 52 recull Queralt Solé.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i documentals:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

 

NOTES I OBSERVACIONS

Segons recull Queralt Solé hi hauria dos fosses més al terme de Seròs, una fora del cementiri, indeterminada, amb unes 250 restes dels dos bàndols i una situada a “Matacanyes” de la qual es desconeix el nombre de restes, però són republicans i musulmans de l’exèrcit rebel.

 

Fossa militar a Seròs

Tot i que se'n desconeix l'ubicació exacta, aquesta fossa estaria situada dins el cementiri de Seròs.

En aquest cas observem diferències en el recompte de víctimes per part dels estudiosos del tema. Així doncs, mentre Josep M. Minguella parla de 52 víctimes nacionals, Queralt Solé  només enrecull 22.

Al registre civil de Seròs es va trobar inscrits els següents soldats, per tant sabem que estan enterrats en aquesta fossa del cementiri:

Anselmo Domingo de la Huerta. Caporal de la XIV a Bandera de la Legió.

Manuel Andrés Herraiz. Soldat de la XIV a Bandera de la Legió.

José Martín Varela. Se’n desconeix el càrrec però també pertanyia a la XIV a Bandera de la Legió.

 

També es trobarien en aquesta fossa del cementiri segons  recull Josep M. Minguella dels arxius municipals, els soldats que van morir a conseqüència d’un bombardeig de l’exèrcit Republicà, el dia 22 d’abril de 1938 els següents soldats que pertanyien a la companyia de segadors de la 150 Divisió marroquí C de E.

Francisco López

José Villalba Baeso

Indalecio González

Antonio Vidal Rubio

José Dan

José López López

José Abelló

Abelardo Carreiros

Ricardo Rocha

Ramon Pedrosa

Els següents, de la 4a companyia de Telegrafs de Campanya de la Divisió150 van morir en un bombardeig de l’exercit republicà  que va tenir lloc el 5 de maig de 1938:

Julian Hernández Oliva

Juan García Hernández

Carlos Muñoz González

 

Segons hem pogut trobar al fons del Govern Civil, aquestes víctimes  varen ser enterrades al cementiri de Seròs i posteriorment traslladades al Valle de los Caídos, al mes de novembre de 1958:

 

Doroteo Calatrava Pino

Felipe Laredo Bernal

Dámaso Paíno León ( Zamora)

Mateo Ferrero Santos

Alfredo Crego Gil

Heráclio García Resclau

Saturnino Martín Laba

Tomás Lajarte Oroa

Lucio De Pedro Pérez

Ángel Loncha Alba

Candido Fanego López  ( Lugo)

Manuel González Fernández ( Lugo)

Júlio Prieto López ( Lugo)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fons orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i documentals:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons del Govern Civil. Signatura: 2176. Gobierno Civil/Secretaría General (1958-1966). Actas de inhumación y traslado de restos de soldados al Valle de los Caídos.

 

 

probable fossa militar a Seròs

A la plana de Montmaneu, situada al terme de Seròs, possiblement hi trobariem diferents fosses comunes, impossibles de localitzar.

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé hi haurien uns set-cents cadàvers i se’n desconeixeria la unitat a la qual pertanyien.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i documentals:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

 

Fossa militar a Seròs

A l'indret conegut com " La Plana del Guinarro" s'hi trobaria  una fossa comuna amb soldats víctimes de la guerra civil.

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé es parla d’una dos mil cadàvers de soldats pertinents a la 144 Brigada de la 44 Divisió, i a la 16a Divisió.

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.